El proper divendres, 24 de febrer, es compliran 143 anys de la mort del músic, poeta i polític Josep Anselm Clavé i Camps, a qui Molins de Rei li té dedicat un carrer, que llinda amb els carrers Francesc Samaranch, Pintor Carbonell, Rambla de la Granja, Parc de la Séquia del Molí i carrer de la Sínia. És el carrer primitiu d’anada al Papiol. Aquest carrer se’l podria anomenar, carrer d’una escala horitzontal per la quantitat d’edificis que surten i entren amb força anarquia per una mala planificació des de fa molts anys. En aquests últims temps s’ha enretirat el que feia cantonada amb el carrer Pintor Fortuny, donant una nova visió a aquella part del carrer. I davant per davant, l’enderroc d’una altra casa, farà més visible un altre queixal, potser no gran com el del seny però de perspectiva molt poc agradable.

Josep Anselm Clavé va néixer a Barcelona el 21 d’abril del 1924, fill d’un menestral fuster que s’arruïnà, a disset anys es guanyava la vida cantant per cafès i tavernes, acompanyant-se amb la guitarra. Milità de molt jove al partit republicà d’Abdó Terrades i col·laborà en els intents del submergible Icària del seu amic Narcís Monturiol. El 1843 prengué part de la revolta centralista contra el general Espartero, i el 1845 fou reclòs a la Ciutadella de Barcelona. Projectà de sostreure els obrers de l’ambient miserable de les tavernes on se solien reunir i d’unir-los en societats corals, i adquirí nocions de violí, de flauta i de teoria musical i compongué melodies, que eren cantades als cafès. L’èxit l’encoratjà a organitzar, el 1845, una agrupació coral, L’Aurora, amb flautes, guitarres, mandolines, bandúrries, etc., que obtingué un èxit popular en el Carnestoltes barceloní del 1846 i que transformà en La fraternitat, societat d’auxilis mutus i primera coral peninsular (1850); era composta per quaranta homes. Com a director organitzà actes musicals multitudinaris. Clavé componia la lletra i la música de les seves cançons. Aquesta, de melodia fàcil i encomanadissa fou popular des del primer moment.

L’impuls de la Renaixença el dugué a escriure les primeres composicions en català (abans s’havia iniciat amb poesies castellanes de model neoclàssic amb elements romàntics): La font del roure i Les nines del ter; Les flors de maig. Més tard introduí els temes del treball i del progrés: Els pescadors, La verema, la Maquinista. També l’alegria de les festes populars: Els xiquets de Valls, Pasqua Florida. Féu patent la seva vocació política en La Revolución i la Marsellesa. La seva obra és molt prolífica però, potser la seva millor obra sigui la serenata Goigs i planys (1873). Escriví també algunes peces teatrals en castellà (entre elles la sarsuela Una zambra en Alfarache, 1851, i la sarsuela L’Aplec del Remei,(1858). El passat 29 de setembre del 2016 es presentà al TNC un concert teatralitzat d’aquesta obra. Es presentà sense diàlegs, amb set números musicals, i es completà amb tres peces més, dues del mateix Clavé. Completat amb una exposició al vestíbul del mateix teatre. I la publicació de dos llibres. Foren molt concorreguts tots aquest actes en honor d’aquest gran músic.

Aquesta obra demostra tant la seva qualitat musical com la seva importància en la implantació de les primeres estructures de solidaritat obrera a Catalunya, i per extensió, Espanya a través de les seves corals.

L’Aplec del Remei transcorre en uns banys termals on va l’alta societat vella i corrupta per mantenir una falsa frescor, mentre que les forces populars, representades per persones joves, reclamen pas per prendre protagonisme i instaurar noves idees.

L’obra es va estrenar al Liceu el 1858 i no s’havia tornat a representar fins trobar-se fa poc temps en els arxius del Liceu, amb motiu de la digitalització.

Més enllà de la talla musical, Clavé estava al dia del que passava a Europa. Va entreveure la necessitat d’unió entre el sector obrer i va utilitzar les estructures de les associacions musicals que va fundar com a tapadora amb què va proveir la classe obrera d’eines d’associació, d’ajuda econòmica i de cohesió.

Barcelona li erigí un monument al Passeig de Sant Joan.

Aquest és el personatge polifacètic a qui Molins de Rei li dedicà un carrer i que avui hem volgut recordar per a coneixement de tots els molinencs.