Molins de Rei, per la importància de la seva figura, ha dedicat un carrer a Estefania de Requesens. Va des de la plaça de Magdalena Rodríguez, passant per la zona verda de la plaça de les Bruixes, arribant a l’avinguda de Collserola.

Si Isabel de Villena és la primera dona escriptora que es coneix que utilitzà la llengua catalana, potser s’hauria de considerar Estefania de Requesens la segona de la qual en tenim notícia. És l’autora de noranta cartes escrites en català –i inèdites fins al 1942, any en què van ser publicades- que constitueixen una crònica, a més l’única, sobre la cort de l’emperador Carles I. Estefania de Requesens i Roís de Liori va néixer a Barcelona cap a l’any 1504, de família noble; fou baronessa de Castellbell i Molins de Rei. El seu pare era Lluís de Requesens i Joan de Soler, comte de Palamós, governador de Catalunya, i la seva mare es deia Hipòlita Roís de Liori i de Montcada.

Estefania de Requesens va ser una de les devotes seguidores de sant Ignasi de Loiola quan va estar a Barcelona, entre 1524 i 1526.

L’any 1526 es va casar amb Juan de Zúñiga y de Avellaneda, fill del comte de Miranda i camarlenc del rei Carles I, fet que la va portar, cap al 1534, a la cort de Valladolid en ser nomenat el seu marit també preceptor del príncep de Girona, el futur Felip II. El matrimoni tingué diversos fills que, per capítols matrimonials, heretaven el cognom matern, de llinatge més alt. Un d’ells fou Lluís de Requesens i Zúñiga, l’almirall de la flota de la Santa Lliga, vencedora de la batalla naval del golf de Lepant el 1571, a qui en aquestes ones ja en vàrem parlar en passada edició. Molins de Rei conserva una part del palau dels Requesens i un equipament escolar porta el seu nom.

Les noranta cartes que va escriure Estefania de Requesens són un reflex de la cort de Carles I. Efectivament, totes estan escrites en el període que va des de l’arribada a la cort, el 1534, fins al 1540, temps durant el qual influí perquè el seu germà Jeroni de Requesens i Roís de Liori fos nomenat bisbe d’Elna. Mort l’altre germanastre, Galceran de Requesens i de Cardona, comte d’Avelino i governador de Catalunya, ella va assumir la seva herència el 1542. Quan Estefania va quedar vídua el 1546, va abandonar la cort i va retornar a Catalunya.

Ella i la seva mare es van embrancar en un llarg litigi contra la seva cosina Elisabet de Requesens i Enríquez pel comtat de Palamós, que finalment guanyaren, tot i que posteriorment en cediren els drets a la cosina.

Morí a Barcelona el 25 d’abril del 1540, quan el seu fill Lluís de Requesens i Zúñiga arribava victoriós de les primers experiències de govern a Flandes.