El carrer Carril s’anomena així perquè és el pas natural per arribar a l’estació de ferrocarril. Neix a la plaça de la Bàscula/ plaça d’Espanya i acaba a la confluència dels carrers Pere d’Espallargues, plaça de la Creu i passeig de Pi i Margall.

Ha estat i encara ho és un carrer amb molts comerços i amb molta vialitat per tenir l’estació del tren tan a prop. El trànsit és continu, encara que en haver-se disposat com a carrer amb un sol nivell, fa que sigui més agradable. És un carrer que sempre té vida, encara que aquesta a vegades sigui transhumant.

Volem deixar constància de noms de cases, algunes de les quals encara conserven aquests renoms, com ca l’Antònia de la vedella, cal Bieló, la fonda La Lluna (a la façana un temps enrere encara es podia llegir el nom), cal Petarrinyo, cal Pitxotet, la taverna El Sol, cal Trull i ca la Xata.

Hem dit que és un carrer curull de comerços, però no sempre o en la seva major part han continuat existint els mateixos, per això, com a record de la memòria popular en recordarem uns quants que existien per als anys 50.

Al número 12 hi havia Luis Ollé. Reparaciones de calzado de toda clase. Al número 13, Industrias del Cemento S.L. on es venien Vigas de Cemento Armado “Castilla”. Aquest establiment era filial de Altos Hornos de Vizcaya i Juan Bonells Torras era l’agente exclusivo de ventas para el Bajo Llobregat.

Al número 14 acabaven les propietats de la família Roca, que vam citar en parlar de la plaça de la Creu, en aquest costat de la vila, a la plaça de l’Estació. Antoni Roca va fer reformes al Casino Círculo o Casino Recreatiu anomenat “dels rics”, local social que per la seva amplitud i ambició decorativa devia ser un centre de forta atracció. Més endavant s’hi instal·là el Café-Restaurante El Plato del Día, dedicat a la restauració; mantingué les dimensions, però perdé les característiques de l’edifici que fou. El restaurant estava a càrrec de Francisco Domingo que s’anunciava així: Hospedajes-Servicio en cubiertos y a la carta-Precios económicos-Habitaciones con agua corriente-Representante de máquinas de coser y bordar marca SIGMA.

Enderrocat fa pocs anys, actualment hi ha un bloc de pisos i als baixos una botiga comercial oriental.

Al número 18 hi havia una de les tres acadèmies que durant tants anys donaren cabuda a molts dels escolars d’aquella època: Academia Liceo Escolar que oferia: Parvulario, PrimeraEnseñanza, Bachillerato, Comercio, Peritajes, Cultura General, Repasos, Aparejadores, Idiomas, Oposiciones,Taquimecanógrafas, etc. Quants records d’aquells anys per a molts molinencs.

Al costat del que fou l’Acadèmia en els números 20-22 avui encara podem admirar gràcies a la reconstrucció fidedigna de com eren una bona mostra de la correcció artesana del constructor molinenc Josep Badia, que hi cuidà especialment els forjats dels balcons, les rajoles i el treball d’obra vista en la seva construcció l’any 1912.

Al número 26, el cine Delícies- cine Savoy, convertir avui en taller i garatge de cotxes, se’n conserva la façana i el nom de Savoy, no ens ha de fer oblidar el conjunt d’obres significatives per la seva funció de cinema durant anys. El projecte presentat a l’Ajuntament l’any 1913 destacava per la seva simplicitat i funcionalitat. L’ús de columnetes i petites bigues per sostenir la llotja, a més de les mateixes baranes de motlle que voltaven el perímetre de l’amfiteatre, formaven part de les senzilles estructures de ferro que es van difondre arreu d’Europa a partir de la industrialització.

Estem arribant al final del carrer, direcció plaça de la Creu on, des del número 34 al 42 tanquen aquests cantó del carrer Carril un conjunt de façanes d’horitzontalitat ressaltada pels frisos ondulats dels arrambadors i els esgrafiats de les testeres, bona part del gust per la decoració acolorida pròpia del Modernisme i de l’adaptació personal del constructor Badia al repertori decoratiu d’aquest llenguatge. Tot aquest conjunt de cases foren fetes l’any 1918.

Als baixos d’aquestes cases hi ha instal·lats comerços diversos. De roba, de restauració, de telefonia i la Relojería, Joyeria, Óptica Bassons fundada en 1897, tal com s’anunciava en el programa de Ferias y Fiestas de la Candelaria de l’any 1954. Avui, encara, entre els molinencs, s’anomena aquest establiment “Cal Pitxotet”. Amb motiu de l’obertura del carrer Pere d’Espallargues, la part de jardí que donavaa aquest carrer es perdé. Tenia una petita sortida amb reixes que tocava amb la propietat de can Roca.

Tot aquest grup de cases conserva tota la seva estructura original, excepte la del número 34 que, amb motiu de fer un gran aparador i entrada a la botiga, desaparegueren els ornaments arquitectònics de la part baixa.

Aquest carrer té molta història, tant pel Casino Recreatiu-Centre Catalanista-Plato del Día com pel cine Delícies-Cine Savoy, la fonda La Lluna i la taverna El Sol que pel seu interès avui en parlarem en el següent escrit.