Per fi ha arribat el dia. Ja s’ha inaugurat la il·luminació nadalenca. I aquí es comença a polemitzar a l’entorn del més petit detall que té a veure amb l’encesa.

De fet, el mateix acte d’encesa de llums ja ho és: que si massa aviat, que si massa tard, que si no calen tants escarafalls…El cert és que al principi algú els connectava i prou, però ara això també requereix d’un cerimonial que ja s’està convertint en part de la tradició nadalenca. Però ¿d’on surt aquesta fal·lera per posar bombetes als carrers?

Moltes religions i cultures tenen rituals vinculats amb la llum i el solstici d’hivern, quan la natura s’adorm i els dies són més curt perquè el sol es pon abans. Un dels que han perviscut prové del món germànic i originàriament consistia a decorar amb espelmes arbres de fulla pernne, com els avets.

Aquella tradició va creuar l’Atlàntic amb els immigrants centreuropeus que van anar a fer les Amèriques. Les famílies, a les seves llars, van proseguir amb aquell costum que va anar passant de generació en generació mentre el món evolucionava i apareixia una nova forma d’energia: l’electricitat. Allò que ho va canviar tot: També la manera de viure el Nadal.

El 22 de desembre de 1882, el vicepresident de l’Edison Electric Light Company, Edward Johnson, va convidar alguns periodistes al seu domicili de la Cinquena Avinguda de Nova York per presentar-los una novetat: un arbre de Nadal decorat amb 80 bombetes. Eren vermelles, blanques i blaves; com els colors de la bandera del país. A partir d’aquell moment, es va posar de moda tenir un arbre amb bometes entre les classes més altes, que es podien permetre el caprici de comprar aquells llums només per fer bonic. Fins i tot organitzaven festes particulars amb motiu de l’encesa de l’arbre.

A partir d’aquell moment només era qüestió de temps que les llums sortissin a l’exterior. La pionera va ser una petita localitat californiana anomenada Altadena, que el 1920 va posar bombetes als cedres que hi havia plantats en una de les seves avingudes. La idea va tenir una bona acollida i molta gent de la rodalia va anar a contemplar l’espectacle. Això va animar els seus organitzadors a ampliar la part decorada.

Aquella iniciativa va començar a ser copiada per altres ciutats americanes i d’allí a Europa. De fet a Barcelona, el primer avet il·luminat es creu que s’hauria instal·lat ja el 1905 davant la seu de la Central Catalana d’Electricitat.

El gran boom va arribar després de la Segona Guerra Mundial. La societat americana es va encomanar d’una sensació d’eufòria i prosperitat que es va vehicular a través del consumisme; especialment en moments assenyalats de l’any com el Nadal. Els llums ajudaven a vendre més.

A Catalunya, el costum de decoracions elèctriques es va adoptar a mitjans dels anys cinquanta del segle passat coincidint amb el desembarcament de la Sisena Flota de la US Navy. A Can Jorba van posar un arbre immens i el 1957 ja es va decorar el carrer Pretitxol que va ser el primer per a vianants. L’any següent les bombetes es van encendre a les vies més emblemàtiques del centre de la capital: la Rambla, el carrer de Pelai, el passeig de Gràcia, el Portal de l’Àngel… I un dels entreteniments dels dies de festa era anar a veure els llums amb la família. Des de llavors ha estat un no parar de posar lluminària als carrers, perquè sense bombetes sembla que no sigui Nadal.

I aquest costum s’ha anat escampant per tota la geografia i, com si fos acte de fe, un dia o més es va a veure també la nova il·luminació als carrers de la vila i l’arbre artificial, per allò de l’ecologisme, també molt il·luminat. I després vindran els comentaris, com cada any, si han agradat o no, si n’hi ha massa o no, si tenen originalitat o no. En fi, per tots els gustos, com els gustos pels torrons, també propis d’aquests dies.