L’11 de juny de 1985, el que firma amb ARANGUREN, va fer una llarga entrevista a Enric Madorell i Claramunt, d’on hem tret les informacions més interessants que fan referència al nostre Museu. Avui donem a conèixer la segona i última part de l’entrevista.

A la pregunta de a quina peça li tenia major estima, la contesta fou que totes les peces tenen la seva estima, unes perquè han vingut amb la generositat dels convilatans i fins i tot de fora de la població, i altres per al goig i sacrifici que han costat de poder-les tenir. Totes tenen un valor històric i sentimental, en major o menor grau, però totes elles són dignes d’estima.

A la pregunta si a Molins de Rei hi havia persones en estudiar i ampliar aquest patrimoni cultural digué “Sempre hi ha persones que saben apreciar aquestes coses, desplegant el seu interès en un moment donat, per al bé de la nostra vila i en el seu nom”.

Totes les coses tenen una necessitat i aquesta en aquests moments és disposar del local definitiu per poder ampliar el del tot insuficient espai actual, que encara gràcies a la reconeguda esplendidesa de l’empresa particular (Empresa Samaranch) on està instal·lat, el museu no pot desenvolupar-se com degués i necessita. I així podria exposar-se el que està en dipòsit i el que han promès alguns particulars per quan es disposi un nou edifici. La idea general per a la definitiva instal·lació, seria que totes les peces i objectes fossin col·locats en l’ambient propi que els hi correspon; minorar la sensació de ser exposades en sèrie i solament catalogades.

Hi ha hagut bons contactes amb el Municipi (Ajuntament), sempre disposat a procurar solucionar aquesta premiant necessitat de falta d’un edifici gran i apropiat per acollir de manera fixe i deguda aquest museu de la població, pel que suposa que una institució com aquesta, artísticament i culturalment admirada per tots, malgrat la seva limitació i estancament, no pugui desenvolupar-se degudament.

No som precisament nosaltres qui hem de catalogar el nostre museu, que encara que tingui un espai reduït, ha merescut francament repetits elogis per part de destacats visitants, havent efectuat vistes vàries agrupacions culturals de la província i molts particulars de la localitat, principalment en els dies festius. Algunes de les peces prehistòriques han estat exposades a Barcelona, en el Palau de la Virreina, al costat d’altres dels principals museus de la província.

Estic molt satisfet per la col·laboració de la joventut de la vila. Entusiasta i sacrificada col·laboració de joves companys, per mitjà de la Secció d’Estudis Arqueològics que té el Museu de Molins de Rei, donant-nos mostres de vertader amor a aquestes coses quan el cas ho requereix, i sempre tan necessari per al major assoliment del Museu, que és com dir de la població, que tant es mereix pel seu gloriós passat històric.