Enric Madorell i Claramunt - I

Iniciador i Director del Museu de Molins de Rei. Delegat d’Excavacions Arqueològiques

Ràdio Molins de Rei, Associació Amics del Museu, Biografies

L’11 de juny de 1985, el que firma amb ARANGUREN, va fer una llarga entrevista a Enric Madorell i Claramunt, d’on hem tret les informacions més interessants que facin referència al nostre Museu. Avui donem a conèixer la primera part.

“El nostre Museu de Molins de Rei fou inaugurat el 22 de novembre de 1953, constituint un esdeveniment cultural i artístic. Aquest acte fou molt concorregut, en agradable demostració del vertader interès que de seguida despertà el Museu de la nostra vila, i en ell assistiren diverses representacions museístiques de la província, pronunciant l’eminent arqueòleg i historiador, Agustí Duran i Sanpere, membre de l’Academia de Buenas Letras de Barcelona i exdirector de l’Arxiu Històric de la Ciutat Comtal, una admirable dissertació titulada “La naixença dels museus”.

“Encara que el nostre Museu porti el nom de Museo de Molins de Rey, es procura especialitzar-lo com a Museu d’Història Local i d’Arts Populars

“La idea inicial de la formació d’un museu nasqué en el si del Club Samaranch, en posseir en les seves vitrines alguns materials recollits en diferents excursions, i al pensar que podria convertir-se en museu de tota la població, l’1 (10?) de juliol de l’any 1953 se celebrà una reunió. Acceptat el propòsit, lliuràrem les primers col·leccions particulars, venint-ne altres en propagar aquesta creació, anant amb l’entusiasta col·laborador Joan Pi, avui conservador del Museu, a totes les cases que sabíem que podien tenir objectes o altres materials per contribuir a la formació del Museu. En la recerca continuada s’aconseguiren moltes aportacions, i abans de quatre mesos, ja s’inaugurava el Museo de Molins de Rey. Però clar, el contingut d’un museu no s’acaba mai, sinó que es va enriquint artísticament amb successives aportacions i col·laboracions.

“Més tard, quan el Museu ja començava a tenir vida pròpia, es constituí un Patronat, format per distintes persones que aprecien aquestes coses degudament, en el que figura sempre el ponent de Cultura de l’Ajuntament.

“Encara que la principal missió d’aquests museus locals és en el possible promoure, vigilar i exposar especialment la pròpia història de la població, s’amplia també en l’aspecte general, amb altres manifestacions, sobretot arqueològiques de la comarca, completant així el caràcter de formació cultura de tot museu.

“La col·lecció del museu compta amb determinades seccions: arqueologia, geologia, mineralogia, ceràmica, ferros forjats, teixits, entre altres varietats, perquè un museu és una gran col·lecció de tot el que tingui sentit històric o artístic. Del seu contingut i d’altres coses que per la seva gran mida no poden ser exposades i altres aportacions ja promeses, es té el propòsit – quan es tingui un propi lloc- de formar unes seccions que reflecteixin la nostra vida rural en molts dels seus típics aspectes; arts populars, oficis artesans, així com la sala destinada al notable pintor molinenc Miquel Carbonell i selva, del que ja tenim diverses donacions de les seves obres pictòriques; etc.

“És molt difícil, per no dir, impossible determinar el valor d’una determinada peça, perquè el valor d’un objecte de museu pot ser il·limitat, més pel que sigui per se, pel que representa. Hi ha, per exemple, teixits coptes, dels segles III i IV, vasos prehistòrics i urnes funeràries íntegres de la primera Edat del Ferro, quan els pobles europeus començaren a entrar a Catalunya a començaments del primer mil·leni a dC; monedes antigues, armes, entre altres objecte, com pergamins, documents, llibres antics, tot això d’indubtable importància i admiració”.