Montserrat Pujol, V. Canals
22 de novembre del 1978

Museu: casa pairal de l’antigalla!
Museu: honor i joia dels veïns.
Museu que estàs lliurant la gran batalla
dels pensaments dels vilatans afins.

Guardes dins teu les coses més preades,
els bells records de nostres vilatans;
saps amoixar les obres oblidades
i aquest gest teu ens fa sentir germans.

Dins tu reviu la més humil ofrena
cuidada amb seny i dant-li valiment;
visitadors hi venen en cadena
i pren relleu el teu enlairament.

Vint-i-cinc anys que vas obrir les portes,
dintre aquests anys ha estat el teu fruir
revifar, arreu, les coses ja mig mortes,
trobant l’enginy d’un més honrós destí.

Ets la l’amic d’aquesta rodalia,
venen també la gent de tots indrets;
marxen fervents i plens de l’alegria
d’haver admirat els teus trofeus tan nets.

Tens homes bons que et cuiden amb coratge
glatint per fer més gran el casal teu,
sembrant arreu aquest gentil missatge:
“A tot el vell volen donar relleu”.

Museu adult: honora nostra vila
amb afany nou de viure i perdurar,
sens claudicar el més antic apila...
que el poble enter sempre et darà la mà.

Vint-i-cinc anys! Floria en nostra Vila
un enfilall de joies i records;
recopilats per una ment tranquil·la
donant alè a sentiments ja morts.

Per ço, rendits, davant la tasca immensa
del promotor d’aquest ideal bell,
venim a ell, per dar-li en recompensa
el nostre vot de tan escàs nivell.

El nostre vot que us porta l’alenada
que fa més gran el que és petit i humil.
Accepteu doncs, com perla valorada,
aquest trofeu de tan modest estil.

Poesia dedicada al director del Museu, Enric Madorell i Claramunt