Valls, Alt Camp, 24 de desembre de 1888 – Barcelona, 19 de novembre de 1973

Aquest any 2023 es compleixen els 50 anys de la mort de Cèsar Martinell i, al mateix temps es compleixen 100 anys de l’edifici de la Federació Obrera de Molins de Rei, projectat pel mateix Cèsar Martinell i construït entre els anys 1921 i 1923. És conegut com un arquitecte pioner en la manera de construir grans edificis per a cooperatives agràries, cellers o molins, com també altres edificacions per a urbanisme i equipaments, com és el cas de la Federació Obrera.

Martinell va crear uns edifici inèdits fins aleshores, d’amplis espais amb unes cobertes molt primes sostingudes per grans arcs parabòlics que no necessitaven contraforts laterals per poder subjectar-se. El material característic de l’obra de Martinell va ser el maó vist, més econòmic que la pedra, que només utilitzava per a les façanes, portes o sòcols, ja que tot això revertia a augmentar la bellesa de l’edifici.

Havia de ser una arquitectura bella, de la qual se sentissin orgullosos els propietaris, que eren els pagesos agrupats en sindicats agraris, que van poder gaudir d’una arquitectura inèdita a escala mundial. Entre aquests edificis destaquen els cellers cooperatius de Gandesa I el Pinell de Brai (Terra Alta), Nulles (Alt Camp), Falset i Cornudella de Montsant (Priorat) o Rocafort de Queralt (Conca de Barberà), tot i que la seva obra va anar més enllà, amb influència sobre el celler de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) o la farinera del Sindicat Agrícola de Cervera (Segarra), entre altres.

La denominació de catedrals del vi aquests cellers prové dels grans que s’originen amb aquests arcs equilibrats, disposats en forma de diafragma, i també perquè Martinell no s’oblidava de l’aspecte estètic. Un altre aspecte important dins l’arquitectura de Martinell era que aquestes construccions agràries necessitaven uns dipòsits d’aigua elevats, elements que també va dissenyar amb formes sofisticades des del punt de vista constructiu, amb arcs equilibrats i voltes que s’elevaven per sobre de les cobertes i que, des del camp, competien amb els campanars dels pobles.

D’altra banda, Cèsar Martinell també es va dedicar a restaurar esglésies i campanars i va projectar altres edificis d’ús públic (la Federació Obrera) i residències privades.

L’any 1952 va fundar el centre d’Estudis Gaudinistes de Barcelona, des del qual va analitzar a fons i va reivindicar les obres i aportacions arquitectòniques d’Antoni Gaudí en una època en què eren injuriades. A més, també va ser un dels fundadors de l’Institut d’Estudis Vallencs l’any 1960, que estudia i divulga ka història i la realitat local a través de l’anàlisi de les obres de la gent de Valls i de l’Alt Camp.

La Federació Local de Societats Obreres de Molins de Rei, la Federació Obrera, es va formar l’any 1915 amb l’objectiu d’aglutinar la Llar Obrera, l’Aliança de l’Obrer Paleta i la Societat d’agricultors. Molt aviat les seves iniciatives socials, mutualistes i sindicats es van convertit en un referent a la comarca, entre les quals caldria destacar la tasca desenvolupada en favor dels seus associats tot i que també oferien activitats culturals i recreatives a la sala del cafè i a la d’espectacles, aquests dos espais han desaparegut, com també la imatge original de la façana amb afegits a la coberta que li resten grandiositat. En ser el seu centenari crec que s’haurien d’haver fer algunes activitats per donar a conèixer aquest patrimoni. Esperem que en el que queda d’any hi hagi algun record de reconeixement del seu centenari per les seves activitats socials, mutualistes i sindicals, com també de record del seu arquitecte Cèsar Martinell, en complir-se 50 anys de la seva mort.