Aquest dia fou una data molt important per a Molins de Rei. S’inaugurava a l’empresa Samaranch el que seria el Museu de Molins de Rei. El seu director, Enric Madorell i Claramunt, en el parlament d’inauguració, després d’agrair la presència de les autoritats, els professors de l’Institut d’Història de la capital, representant dels Museus, aportadors i col·laboradors del nostre Museu, féu una exposició de fets que procurarem ressaltar-ne els punts més importants i interessants.

“Feia anys que Molins de Rei acaronava la idea de posseir un Museu. Es va intentar més d’una vegada, però no va reeixir. Tot continuava igual: a nosaltres, els vilatans, sentíem una cerat gelosia i potser pena, de que no poguéssim tenir el que altres pobles ja posseïen; i els de fora continuaven estranyats que a Molins de Rei, lloc de privilegi per aquestes manifestacions, restés embolcallat pel que semblava un indiferentisme.

“Però un bon dia una veu va donar un nou crit d’alerta, i la veu no va clamar en el desert. Es deixondiren ànims somnolents, se n’arxivaren d’altres, en sorgiren de novells i obtinguérem valuoses ofertes.

“I heus aquí, que fruit de tot això, n’ha esdevingut un esdeveniment.

“Avui ens trobem aplegats per a solemnitzar la inauguració del nostre Museu, del Museu de Molins de Rei.

“Primer comentarem el per què aquest Museu es troba avui instal·lat aquí. Un dels factors que sempre havien influenciat a què es desistís d’organitzar-lo, era la manca de lloc adequat, i de trobar la manera de que els treballs preparatoris d’instal·lació, restauració i conservació, poguessin ésser resolts satisfactòriament, tant per la part tècnica com econòmica.

“Així és que acceptant la generosa oferta de l’Empresa Samaranch de cedir-nos una sala, i de l’espontània col·laboració dels components del Cub d’aquesta Casa, que cediren per Molins de Rei el seu petit Museu particular, s’aplanaren les dificultats exposades, i es reduïren els primers inconvenients que sempre havien barrat el pas.

Una vegada el Museu havia pres cos, Enric Madorell féu esment de trobar un local per poder expandir les donacions i que els seus components tinguessin una formació i conservació, sent representats elements oficials i nuclis representatius de la població.

De tot el que estava exposat, després d’algunes gestions i recerques, es tingué molt en compte els que perillaven la seva existència o desaparició, i d’altres que per desconeixement restaven sense vida. I si algú posseïa material per enriquir el Museu, els convidava que vinguessin al museu i comprovessin que els materials eren exposats i al mateix temps que esdevinguessin uns col·laboradors entusiastes i decidits, tal com fins llavors s’havia trobat amb els espontanis.

“Fem avinent que tot objecte, per petit que sigui, després d’acusar-ne rebut, queda anotat a l’Arxiu, amb la data, número d’ordre i nom de l’aportador, i per tal motiu no queda cap recel ni cap confusió.

“Agraïm ben coralment totes les col·laboracions, facilitats i paraules d’encoratjament que tan abundantment havien trobat arreu per aconseguir aquest anhel, tant per part dels dirigents i membres de les entitats cabdals dintre dels museus de la capital i d’alguns d’altres localitats, aquí ens sentim avui honorats de tenir-los entre nosaltres, com també per part de les Autoritats, entitats i ràdios locals, i tots els particulars tant d’aquí com de fora.

“Tingueu present, i acabo, que si fins avui, amb el poc temps en què s’han iniciat els treballs, ja contem amb un Museu, que si bé petit porta una vida emprenedora, augurem per un pròxim avenir un gran Museu que serà l’obra de tots: dels que ja han iniciat les seves aportacions; dels que ho faran des d’ara perquè no ignoraran la seva existència, i dels que tenint a casa objectes i col·leccions particulars, ajudaran a l’engrandiment d’ell amb les seves valuoses aportacions, perquè tinguem present que la experiència ens ha ensenyat que si volem conservar i evitar els perills destructius del patrimoni històric i artístic de la nostra Vila i que aquests siguin admirats, no hi ha lloc més segur ni més adient que dipositar-ho en el nostre Museu: el Museu de Molins de Rei”

Enric Madorell i Claramunt

Per la transcripció i acotació del discurs, Joan Vilaseca i Figueras