El proper dissabte, dia 10 de juny, es compliran 91 anys de la mort d’Antoni Gaudí. Va morir a l’antic Hospital de la Santa Creu, tres dies després que l’atropellés un tramvia a l’encreuament del carrer Bailèn amb la Gran Via.

Després de l’accident, va quedar inconscient a terra. Gaudí no portava documentació, només un llibre d’Evangelis. Ningú va reconèixer aquell home de 73 anys de llarga barba blanca. Els transeünts el van confondre amb un indigent per la seva humil manera de vestir. Després d’una bona estona, va arribar un guàrdia civil, que va ordenar a un taxista que el traslladés a l’Hospital de la Santa Creu, a Ciutat Vella. En la premsa de l’època, va haver-hi qui va culpar “els avanços del progrés” de la mort, en relació amb els 10 quilòmetres per hora del tramvia. L’arxiu de la Sagrada Família guarda l’edició especial de la revista El Propagador de la Devoción de San José de juliol de 1926 que inclou l’autòpsia sobre les causes de la mort.

El 12 de juny diverses capelles van convocar misses cada 30 minuts des de la primera hora del matí. Gaudí va entrar a l’hospital com un vagabund però, cinc dies després, milers de barcelonins van sortir de negre de casa per seguir la comitiva funerària com si es tractés d’un rei. La seva cripta està al temple de la Sagrada Família, al qual va dedicar 43 anys de la seva vida. Allà va arribar el taüt des del carrer del Carme, passant per la catedral, el passeig de Gràcia, el carrer Casp, el passeig de Sant Joan i carrer València.

La revista El Propagador de la Devoción de San José detallà aquells moments: “A les cinc de la tarda es va formar el seguici. El precedien guàrdies del cos de seguretat muntats per assegurar el pas pels carrers. Seguia després la policia a peu, que flanquejava la bandera de l’Associació Espiritual de Devots de Sant Josep. Després hi havia els bidells de diferents societats artístiques i alumnes de l’Escola Superior d’Arquitectura, els treballadors de la Sagrada Família i a continuació el clero de l’hospital.”

La multitud es va afegir a la comitiva, que avançava lentament. Al carrer Casp, les campanes dels jesuïtes van repicar en honor a Gaudí, i això va congelar els presents. La casa número 48 d’aquell carrer –la casa Calvet, propietat del senyor Calvet i obra del cèlebre arquitecte, va lluir un llaç negre gegant, i com ella molts edificis es van guarnir amb draperies negres.

Un cotxe portava el fèretre, que es va cobrir amb el drap mortuori de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya que amb l’arribada del franquisme aquest drap púrpura que va cobrir el taüt que portava brodada una au fènix, es va fer canviar per una àguila. Actualment aquest drap se segueix utilitzant en els enterraments dels arquitectes col·legiats si els seus familiars ho demanen. L’àguila franquista, recentment, amb la restauració del drap ha desaparegut i s’hi ha inscrit la simbologia maçònica d’aquesta entitat que engloba una fulla de llorer, un roure, una rosa i un compàs.

Actualment Gaudí està en procés de beatificació per l’atribució de certs favors i curacions inexplicables, donat el seu esperit molt religiós.

Molins de Rei té un carrer dedicat a la seva figura a la zona de la Font dels Casats amb confluència amb el passatge del Mas Rubí i la Carretera de Vallvidrera.