En el segle VII aC, quan a la Mediterrània els romans encara comerciaven amb àmfores –en podem veure i admirar a la secció d’arqueologia del Museu Municipal de Molins de Rei,- sembla que cap a l’interior del continent els gals ja havien inventat les primeres bótes de fusta. A cas nostra, però, l’ofici de boter es va consolidar segles més tard, cap al final de l’edat mitjana. Ara bé, l’embranzida va arribar al segle XVIII, coincidint amb l’augment dels comerç amb Amèrica. I és que l’exportació de vins i aiguardents a les colònies espanyoles d’ultramar va disparar la demanda de bótes.

A Catalunya , els gremis de boters es concentraven, principalment, en les zones portuàries. Però amb els anys l’activitat es va desplaçar cap a altres poblacions, entre elles Molins de Rei. El 1906, al Principat, encara hi havia més de dos-cents cinquanta tallers. Amb el pas dels anys la producció ha minvat i, avui, la major part de bótes s’importen. Ara bé, les eines que es fan servir per fer les bótes gairebé no han canviat i la mecanització és quasi inexistent perquè l’ofici de boter és un ofici artesanal en el qual allò que compta és l’habilitat i el bon ull.

A grans trets els boters de casa nostra treballaven –perquè avui dia pocs en queden- la fusta de castanyer provinent dels boscos catalans, i la de roure americà o francès. Les bótes fetes de castanyer tenien un cost inferior, eren més lleugeres i no afegien gaire gust de fusta al vi, al contrari del que passava amb les elaborades amb roure.

De la bona fusta de castanyer o roure, el boter en treia les costelles de la bóta. Treballava a bell ull. Els cèrcols els feia servir per vestir la bóta. I una quantitat d’eines que, a Molins de Rei les feia amb molta precisió l’empresa coneguda com el Rubí dels Ribots, el Miquel de la Serra o cal Rubí de la Serra. Aquesta empresa que tenia molta anomenada per la fabricació de ribots, també feia tot tipus d’eines de la família dels ribots per a fusters, boters, carreters i ebenistes.

A la carretera s’hi trobava cal Boter, on la família Canals feia bótes de vi. Al Passeig Pi i Margall, ca l’Hortalà, anteriorment cal Monet, també eren boters.

Les riuades del 1962 afectaren moltes empreses i cases particulars de la part baixa de Molins de Rei. Una d’aquestes empreses familiars era cal Boter, de cognom Barba, que feien bótes de fusta per al vi.

A Molins de Rei a part de les bótes de vi de fusta, també s’hi trobaven a la carretera els boters o botellers, que feien els anomenats bots o botelles de pell de boc o de cabra per al vi i l’oli. A mà esquerra de la carretera (venint de Barcelona) s’hi trobava la boteria de ca l’Usón, establerts el 1890 i més tard es traslladaren a l’altre costat. També hi havia, a la mateixa carretera, cal Roca, cap als anys 50 del segle passat. El procés que requeria aquest ofici també era totalment artesanal. Quan els bots o botelles eren ja vells i no es podien aprofitar, se’n feien petites bótes amb el bec anomenat “xirimina”, de banya de be. Qui no ha begut mai a galet el vi d’un bot?

A Molins de Rei, en record d’aquesta indústria hi trobem el carrer dels Boters, que va des del carrer Major, baixant les escales del Palau, fins al carrer Rafael Casanova.