El passat, dia 17 de maig es compliren 173 anys del naixement de Jacint Verdaguer (1845), poeta del poble català. Va néixer a Folgueroles (Osona). Estudià al Seminari de Vic, on va ser ordenat prevere a l’edat de 25 anys. Venia d’arrel pagesa, i ho expressava amb aquesta quarteta: “Poeta i llaurador so/ i en tot faig feina ben feta,/ que llauro com a poeta/ i escric com un llaurador.”

El 1865, era encara seminarista, acudí per primera vegada als Jocs Florals de Barcelona i li premiaren dues poesies. Recollí els premis vestit de pagès de muntanya, amb barretina musca i bastó de tortellatge, vestimenta pròpia de la joventut pagerola d’aquells anys.

Verdaguer va escriure un enfilall de poesia popular i religiosa. Es registra en les seves obres completes més de dues-centes poesies dedicades a la devoció a Maria, de les quals una seixantena són un homenatge a la Verge de Montserrat. Destaca El Virolai, l’himne popular de la Moreneta: “Rosa d’abril, Morena de la Serra, de Montserrat Estel, il·lumineu la catalana terra, guieu-nos cap al cel.”

En el ramell de versos de Mn. Cinto, cal afegir centenars de poesies eucarístiques i religioses, i un esplet de populars, èpiques i narratives. Verdaguer també escrigué obres en prosa, de gran valor literari, viatges, rondalles i discursos.

La poesia i les cançons de Jacint Verdaguer es feren populars entre el poble català. Molts dels seus versos van ser musicats per inspirats compositors. El Virolai, per J. Ramoneda. Les famílies les cantaven a casa i a l’església, en el mes de Maria, el mes del Sagrat Cor, per Corpus i per Nadal. Recordem aquella nadala: “Allí a l’establia de vora el portal, rossinyol hi canta la nit de Nadal. Flor de lliri, lliri, flor de lliri blanc” (música de F. Brunet). Els cants eren un complement del Rosari parroquial.

De la producció literària del gran poeta calen destacar dues obres senyeres. Els poemes èpics L’Atlàntida i Canigó.L’Atlàntida ens explica que vingueren grans terratrèmols i inundacions en el curt espai d’una nit. L’Atlàntida s’enfonsà dintre la terra entreoberta. El Cant Primer ens detalla l’incendi dels Pirineus. Neix un gran foc entre Roses i el Canigó. L’Atlàntida, poema d’uns 2.500 versos, fou premiada als Jocs Florals de Barcelona del 1876 i ha estat traduïda en quasi tots els idiomes.

Canigó és una llegenda del temps de la Reconquesta. Consta d’uns 4.500 versos. Magnífic poema d’intenció cristiana, bastit amb carreus de la mitologia grega i tradicions celtes. Mn. Cinto era caminant infatigable, recollia directament de boca de pastors i de pagesos vocabulari, mots i llegendes, per enriquir la nostra parla i les nostres tradicions.

A primers d’abril del 1902, mossèn Cinto sofria una greu tuberculosi pulmonar. Els metges decretaren repòs absolut i fou traslladat a Vil·la Joana de Vallvidrera, on morí el 10 de juny del 1902. Tenia 57 anys.