El 9 de gener de 1958, com consta en una nota mecanografiada al Museu Municipal de Molins de Rei, es posà un nou nom al carrer des del qual es donava accés a la Fàbrica Samaranch.

Sembla ser que des de molt abans de finals del segle XIX, aquest carrer estava predestinat a tenir com a nom el d’un industrial tèxtil. Deia la nota que “los que viven en Molins de Rey hace más de cincuenta años” recordarien que en una de les primeres cases petites hi vivia un venerable avi que en les hores lliures de treball i d’una manera intensa per les tardes de les festes, cuidava i educava en forma d’apostolat a un gran nombre de petits que se li confiaven. Els nens que freqüentaven la seva humil casa, els cridava l’atenció uns “armatostes” molt grans que tenia a l’entrada i que no eren altra cosa que dos telers a mà, dels que se servia per al sosteniment de la seva reduïda família. Era doncs aquest avi un teixidor; un petit industrial, precursor de la indústria tèxtil d’aquell voltants. “No sabemos que nombre debía tenir esta calle” en vida d’aquest avi teixidor, però sí que tots li deien “carrer del Rafel del Benaset”, nom d’aquest humil industrial.

Passaren els anys i un dia es retolà aquest carrer amb el nom de Federico Soler, glòria del teatre català. L’any 1958 va ser objecte d’una nova denominació. No per a deixar en oblit, “que naturalment no sería justo” el nom que fins ara havia tingut, perquè existí l’acord de posar el mateix nom a un nou carrer de la vila. Diu l’escrit “así se hará, con el mismo acierto que espontáneamente nuestro Ayuntamiento acordó dar el nombre de Francisco Samaranch a esta calle”.

És de fer notar que quan aquest carrer tenia el nom de Federico Soler, la majoria de la gent ja li deien el carrer de can Samaranch. Per tant, es trobà justa aquesta denominació.

Resulta curiós que aquells humils telers del Rafel del Benaset tinguessin anys després el mateix comú denominador: derivació i potencialitat de la indústria tèxtil a la vila. I com tot, avui aquesta també forma ja part del record.

L’Ajuntament complí amb la promesa i avui trobem el carrer de Frederic Soler Pitarra al barri de La Pau amb correspondència amb els carrers de Ramon Llull, Narcís Monturiol, Rector Colom i plaça de Magdalena Rodríguez.