50 anys

Els Estats Units abandonaven el Vietnam, després d’una llarga guerra. Ens deixaren el violoncel·lista humanista i músic universal Pau Casals, l’arquitecte Cèsar Martinell, el dels cellers modernistes i l’edifici de la Federació Obrera de Molins de Rei i tantes obres de caire religiós, el pintor Pablo Picasso, autor també d’un colom que universalment simbolitza la pau.

75 anys

L’arquebisbe hongarès Jozsef Mindszenty era empresonat pels soviètics. No seria alliberat fins al 1971. Fundació a Ginebra de l’Organització Mundial de la Salut, de la mort a l’exili, al Conflent, de Pompeu Fabra, de l’escriptor Georges Bernanos o del pare de la independència hindú i mestre de la no-violència Mahatma Gandhi.

100 anys

Naixement del pintor Josep Verdaguer i Coma, autor de les pintures murals de la parròquia de Sant Andreu de Palomar i de nombroses esglésies al Pirineu. Cent ants de la prohibició del moviment cristià Pomells de Joventut, que es va fundar a Molins de Rei, per la Dictadura del general Primo de Rivera, una anomalia política sorgida d’un cop d’estat que també provocaria problemes al Foment de la Pietat i seria la causa de crear la Biblioteca Balmes. També de l’estada d’Albert Einstein a Catalunya, on visità Poblet l les Esglésies de Terrassa. Es va fundar l’Editorial Joventud,l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya, l’esbart Dansaire de Rubí, la Casa del Libro, la cobla La Principal de Terrassa.

125 anys

Aquell any 1898 Espanya perdia les darreres colònies d’ultramar que l’havien dessagnat en contínues guerres.

150 anys

Mor a Vic el sacerdot i filòsof Jaume Balmes. Inauguració del ferrocarril de Barcelona a Mataró, el primer de la Península.

200 anys

Entrada al país de l’exèrcit conegut com els Cent Mil Fills de Sant Lluís, que imposà l’absolutisme i en represàlia era assassinat a Vallirana el bisbe de Vic Ramon Strauch quan era conduït a Tarragona.

375 i 400 anys

Mor a Roma a sant Josep de Calasanç, fundador de l’Escola Pia i el quart centenari de la mort del tortosí Francesc Vicenç Garcia, literàriament conegut com el rector de Vallfogona i en cinquè de la mort a Peníscola de Benet XIII d’Avinyó, el Papa Lluna.

700 i 800 anys

El 1323 a Tolosa de Llenguadoc es van celebrar els primers Jocs Florals. Serà aquest any el vuitè centenari de quan totes les fonts donen la data del 1223 com la primera en què sant Francesc d’Assís, per Nadal, amb d’altres persones va realitzar el primer pessebre de la història a Greccio.

900 anys

Consagració de les esglésies romàniques de Santa Maria i Sant Climent de Taüll.

1000 anys

L’any 1023 l’abat Oliva repoblava la zona d’Anoia amb gent d’Osona.