Aquest any 2012 fa cent anys que va néixer Pere Calders, l’escriptor. Molins de Rei li dedicà un carrer entre l’Avinguda de Caldes i el Passeig del Terraplè.

L’obra literària de Pere Calders és formada per novel·les i contes o narracions breus. És considerat un dels millors contistes catalans de tots els temps.

Quan era molt jove, abans de la guerra, ja es va donar a conèixer com a narrador (també era dibuixant), però va ser l’any 1955, amb la publicació del recull de contes Cròniques de la veritat oculta, que es va consagrar com un narrador de primera. No va trigar a publicar altres reculls de narracions, com Gent de l’alta vall, i la novel·la curta Aquí descansa Nevares, que van acabar de refermar el seu prestigi literari.

Pere Calders era una persona senzilla, cordial, de tracte amable. Era també un home d’una gran integritat moral, de conviccions cíviques i patriòtiques insubornables, de pedra picada.

Va haver de fugir de Catalunya a rel de la guerra civil l’any 1939, juntament amb moltes persones de categoria destacable. Com altres escriptors catalans, entre ells el seu cunyat Avel·lí Artís Gener (Tísner) que tenia una característica especial, portava un pegat a l’ull i Joan Sales. Tots tres compleixen aquest any el centenari del seu naixement.

Amb motiu de la inauguració del carrer dedicat a Pere Calders, Tísner hi va estar present aquí, a Molins de Rei.

Una vegada a Mèxic, Calders, gran observador, va saber captar i descriure magistralment la manera de ser, els impulsos i els sentiments d’aquell poble, de la seva ànima, en què té una gran influència, a vegades obscura, la força de la raça.

Pere Calders va tornar de Mèxic l’any 1963 i ja instal·lat aquí, va continuar la seva obra narrativa i, a més, va col·laborar assíduament a la premsa catalana. I va ser el mateix 1963 que va escriure el primer dels seus contes per a Cavall Fort. Es deia “En començar el dia”. En aquest conte, Calders ens explica la història d’un nen que s’inventa una paraula, la paraula antaviana, per a la qual pensa tota una colla de significats poètics i imaginatius. Aquesta paraula després va esdevenir famosa, perquè era el títol que van donar a un gran muntatge teatral de Dagoll Dagom, basat en els contes de Pere Calders..

L’any 1986 Per Calders va ser guardonat, amb tots els mereixements, amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, instituït i dotat per l’entitat Òmnium Cultural.

Va col·laborar molts anys amb la revista “Cavall Fort”. D’ella digué: “Cavall Fort m’ha fet companyia durant anys. Ara en fa als meus néts, que l’esperen amb il·lusió i profit. Són motius per a una profunda reconeixença que em plau d’expressar de tot cor.”

Va escriure també algunes novel·les, com L’ombra de l’atzavara, ambientada a Mèxic, que va guanyar el premi Sant Jordi l’any 1962.

El nostre estimat i gran escriptor es va morir l’any 1994. Es deia Pere Calders i Rossinyol.