Enguany commemorem els 700 anys de la mort de Ramon Llull (Mallorca, 1232-1315/16), una figura clau per a les lletres catalanes, un pensador universal que és l’autor en català que ha gaudit de més projecció internacional i és que, certament, l’estela que ha deixat aquest mallorquí travessa de cap a cap la distància de set segles que ens separen. Escriptor, filòsof, heretge, foll, místic, alquimista, teòleg, missioner, forjador del català literari, precursor de la informàtica moderna, ermità... Tot això i molt més s’ha dit de Ramon Llull, creant una imatge confusa i misteriosa, fascinant i insòlita, a mig camí del Llull històric i les diverses distorsions i mistificacions que la llegenda ha alimentat. Però és indiscutible que Llull va ser un dels primers autors a fer servir una llengua vulgar, el català, per transmetre coneixements filosòfics, científics i tècnics. Cal tenir present que la literatura lul·liana sempre aspira al desenvolupament intel·lectual dels seus lectors.

Va conrear també altres registres com la narrativa, la poesia, els proverbis o la retòrica, fet que el converteix en un autor que va fer una aportació fonamental en l’ús del català com a llengua literària.

Poliglota i autodidacta, és autor d’una obra immensa, fruit d’una llarga vida i d’una activitat incessant: 266 obres escrites en català i en llatí. El centre de tota aquesta producció, aquest sistema literari que assoleix la categoria d’un autèntic sistema de pensament, és el que es coneix com a Art lul·liana.

Ramon Llull va ser un home de contemplació, de pensament, però també un home d’acció, un activista cristià. La conversió i el canvi de vida representen per a ell una experiència de transformació vital radical. Llull se sent cridat per Déu per tal de fer extensiva la seva fe a qui encara no la professa. Per això Llull pot ser considerat un místic –a partir de la crida-, però també un missioner, en la seva tasca d’extensió de la cristiandat.

Una commemoració com la de la mort de Ramon Llull hauria de ser un homenatge a la seva persona i sobretot a la seva obra. Amb la celebració d’una efemèride literària com l’Any Llull, des d’aquest petit espai volem fer-nos ressò d’aquesta figura a qui Molins de Rei li ha dedicat un carrer a la vila, situat entre els carrers Catalunya, Narcís Monturiol, Frederic Soler “Pitarra”, Torra Balari i Avinguda de Collserola. I pensar en el segle XXI el que féu aquest personatge per a la llengua catalana. Fou un cas excepcional en la història de la nostra literatura que només esdevé comprensible en el marc del seu temps i les seves circumstàncies històriques.