L’estiu és un parèntesi buit de rutines. Un espai per viure com no ho fem en tot l’any. I també una selectivitat de la convivència que vol il·lusió per aprovar-la.

Jo començaré ara vacances de la ràdio, i no cal dir que desitjo a tots els oïdors i oïdores que passeu uns dies o unes setmanes tan agradables com us sigui possible. I els que, per un motiu o un altre, no tingueu vacances fora de Molins de Rei, us demano que no us falti la voluntat ni tampoc les possibilitats que tingueu per gaudir d’aquests dies que vénen.

Hi ha coses que només succeeixen, gairebé sempre, a l’estiu. L’estiu ens ofereix, per exemple, la possibilitat d’assistir a recitals d’aquells cantants que considerem nostres. L’estiu ens permet l’exaltació de l’amistat al voltant d’una paella o una barbacoa amb gent a qui no hem pogut tractar gaire durant el transcurs de l’any. L’estiu és el prodigiós àmbit (vull dir, miracle) en què fins i tot la sangria sembla més bona del que realment és. L’estiu són aquelles setmanes en què la gent important menteix dient que llegeix molt ara que té temps. L’estiu és un filtre d’amors d’estiu que serveixen per al que no serveixen i que s’obliden amb els primers freds. L’estiu permet canviar l’adoració a la feina per l’adoració al tabernacle de la nevera i el sofà. L’estiu és un temps de poc futbol i amb massa rutines de les quals sempre sortim perdedors, ja que els desitjos somiats no es compleixen mai.

Però l’estiu, per als que ens agrada llegir, són aquells moments tranquils de retrobament amb el tacte dels llibres, del lliscar suau dels fulls, el misteri, l’ànsia de la seva història. El llibre és un amant fidel, tendre o cruel segons elegeixis, etern o efímer, segons l’estimis.

L’olor de tinta fresca d’un llibre acabat de néixer és el fill de la fantasia i viatger del temps.

Molt bé ho va escriure Alan Benett en el seu llibre “Els nois d’història”:

“Els millors moments de la lectura són aquells en què et trobes amb alguna cosa -un pensament, una sensació, una manera de veure les coses- que fins aleshores et pensaves que era últimament personal, que només era teva. I ara ho trobes plasmat per algun altre, una persona que ni tan sols coneixes, o que fa temps que és morta, fins i tot. I és com si hagués sortit una mà i hagués agafat la teva.”

I entre lectura i lectura, arribarà la tornada. I amb l’acabament de les vacances sol passar com al començament de l’any: nous propòsits per resoldre vells problemes. El més greu no és que els propòsits s’esvaeixin amb les primeres calors residents de setembre, sinó que els problemes siguin els de sempre. Abans de marxar de vacances, com he dit més amunt, tenim il·lusions a desenvolupar però també tenim problemes, petits o grans, que es recuperaran a la tornada. Igual que els bons propòsits, resoldre’ls es queda pràcticament en això, en un propòsit. Així és la condició humana. Però el meu propòsit continua endavant: seguir col·laborant amb Ràdio Molins de Rei, la Ràdio Nostra, una nova temporada que, des d’ara, aniré preparant de cara al setembre que d’aquí a quatre dies ja el tindrem aquí. Com passa el temps!

Bones vacances i fins a la tornada.