El proper diumenge, 29 d’octubre, Girona celebrarà la seva festa grossa, perquè se celebra Sant Narcís, el seu patró, famós per posar al servei de la ciutat un eixam de mosques que va volar a rescatar els gironins dels francesos. Tot va començar el 1285. Abans ja, el francesos havien fet incursions en terres catalanes, ja que era un punt de pas vital per arribar a Barcelona. Això explica que Girona fos atacada el 1653, 1675, 1684, 1710, i durant el 1808 i 1809 per les tropes de Napoleó.

Litigis entre el rei de França, Felip III l’Ardit i Pere II el Gran, comte de Barcelona i rei d’Aragó van acabar amb guerra. El rei Pere va ordenar la resistència a ultrança de la ciutat de Girona amb l’objectiu de desgastar les tropes franceses. El 5 de setembre de 1285 van ser derrotats, però durant aquells dos mesos i mig de setge els francesos van saquejar tot el que van trobar fora muralles. Fins i tot la Col·legiata de Sant Feliu, on hi havia les relíquies de Sant Narcís. I aquí és on apareix la llegenda.

Es diu que quan els malvats soldats de Felip III l’Ardit van profanar el sarcòfag del sant, del seu interior en va començar a sortir un eixam de mosques que, amb les seves picades, van causar molta mortaldat entre homes i bèsties. Les mosques, llestíssimes, únicament pessigaven els francesos, que van fugir cames ajudeu-me. Així fou com Sant Narcís salvà la ciutat del saqueig i la destrucció, miracle que tots els anys es commemora el dia 29 d’octubre.

Potser la realitat dels fets no és tan entretinguda com la llegenda, però val la pena saber-la. Els voltants de Girona, regats per quatre rius (Ter, Onyar, Güell i Galligants), eren (i són) una zona humida, on fàcilment apareixien bassals. L’hàbitat idoni per insectes transmissors d’epidèmies, que efectivament és el que va causar nombroses baixes entre els assetjadors. A més, dos dies abans, el 3 de setembre, la flota de Roger de Llúria va derrotar, al golf de Roses, els vaixells enviats per França a donar suport a les tropes terrestres. Per tant, Felip III, l’Ardit s’havia quedat sense efectius i ajuda logística. L’opció més intel·ligent era la retirada.

Val a dir que a les primeres cròniques medievals la història de los mosques no apareix. Només es parla del càstig diví. Va ser amb el pas del temps que es va anar confeccionant el relat que coneixem. Segons la filòloga Anna Cortadellas, aquesta llegenda estava inspirada en un relat d’un autor del segle VI anomenat Cassiodor on narrava el cas d’una ciutat de Mesopotàmia que va sobreviure al setge gràcies a la intervenció d’un bisbe i el seu estol de tàvecs i mosques. La mateixa filòloga ha confirmat que els relats de Cassiodor eren coneguts a la Catalunya de l’edat mitjana, per tant, deuria ser fàcil a través de la transmissió oral, que es produís una adaptació a la gironina per explicar els fets històrics que s’havien produït l’estiu del 1295.

Amb el pas del temps, al voltant dels sepulcres dels sants màrtirs dels primers segles desembocà una gran devoció cap a ells. Així Sant Narcís es convertí en bisbe en Girona en època de persecució (segle III-307). Tant ell com el seu diaca Sant Fèlix foren arrestats, martiritzats i ejecutats. A l’edat mitjana la veneració a Sant Narcís seguia molt viva i els gironins se seguien encomanant a ell.

Avui el record de Sant Narcís i les mosques és un motiu més d’anar a Girona a celebrar aquesta festa en els diferents àmbits i racons que ens brinda la ciutat.