Avui fa 68 anys que es van posar a la venda els primers microones domèstics als Estats Units. Aquest aparell elèctric, que va canviar la vida de moltes llars, va ser descobert casualment en un laboratori militar.

Com qualsevol altre dia, aquell matí del 1945, l’enginyer Percy Spencer era a les instal·lacions de Raytheon (EUA) treballant en la fabricació de radars. El radar era un invent molt recent, basat en una tecnologia molt innovadora que havia tingut un paper destacable en la victòria aliada en la segona Guerra Mundial, ja que permetia preveure els atacs aeris de l’enemic.

Malgrat el final de la guerra, Spencer continuava treballant a perfeccionar les prestacions dels nous radars. Aquell matí del 1945, va augmentar la potència dels transmissors de microones que diuen incorporats per saber si eren prou precisos. De cop va adonar-se’n que a la seva butxaca notava una massa pastosa i calenta. Era una xocolatina que s’havia desfet.

Spencer i el seu equip van dissenyar una caixa metàl3lica on concentrar les microones i, a dins, hi van començar a posar aliments per observar què passava. El primer va ser blat de moro i el resultat van ser les primeres crispetes de microones de la història. El segon va ser un ou cru, però l’efecte va ser desastrós: va explotar a la cara d’un dels investigadors.

Finalment, després de dos anys de proves, es va posar a la venda un forn que funcionava amb aquella tecnologia. Per les seves dimensions i cost, van considerar que interessaria a restaurants i companyies aèries, que el podrien fer servir per escalfar el menjar durant els vols. L’aparell no va acabar de tenir èxit i una firma d’electrodomèstic de Ohio anomenada Tappan es va interessar per aquest aparell, que va reenfocar l’aparell per destinar-lo a les llars particulars. El 25 d’octubre de 1955 (avui fa 68 anys) va treure al mercat 34 unitats del model RL-1 amb un cost de 1.295 dòlars, uns 1.325 d’avui dia. Amb l’increment de la producció i la demanda, hi hagué una disminució del preu. En aquest cas durant la dècada dels anys setanta, als Estats units els microones ja havien baixat fins als 300 dòlars, gairebé un 25% més barats.

La irrupció d’aquell invent va tenir un impacte remarcable en la manera de menjar de la societat nord-americana. Durant els anys cinquanta el país va viure una profunda transformació en molts àmbits. Es van començar a posar de moda anar a viure als afores, en aquelles cases amb jardí que veiem a les pel·lícules. I en comptes d’anar a comprar cada dia, s’anava al supermercat una vegada a la setmana. Va ser el primer gran boom dels productes refrigerats, i la indústria de l’alimentació assegurava que era més saludable consumir congelats que no pas frescos. La culminació d’aquesta tendència van ser els anomenats TV Dinner, o sopars de la tele, que consisteixen en safates de menjar preparat ultracongelat que només cal posar uns quants minuts al microones, per tenir-los a punt. Després del “clinc!” només cal asseure’s davant la pantalla i engolir-ho tot sense pensar-hi gaire. Hi ha una part de la indústria alimentària especialitzada en aquest sector que inunda l’espai de congelats dels grans supermercats que hi ha a les àrees comercials de totes les ciutats americanes.

Tot i que en altres punts del món aquesta tendència no s’ha escampat tant, a moltes cases també hi ha un d’aquests aparells descendents dels radars de la Segona Guerra Mundial. Es fan servir per cuinar, escalfar o simplement preparar les crispetes.

Notes:
Orfe des de molt petit, Percy Spencer va aprendre enginyeria de manera autodidacta. Quan va estar a l’Exèrcit es va interessar per les comunicacions sense fils i els radars. Això li va obrir les portes de Raytheon, empresa de la qual va arribar a ser vicepresident. Malgrat no tenir estudis reglats, la Universitat de Massachusetts el va anomenar doctor honoris causa.