A més de les fulles als carrers, les castanyes i els pijames gruixuts, les figues també són un element molt típic de la tardor. Es diu que era l’aliment favorit de Plató, que els va anomenar “la fruita dels filòsofs”. És el fruit de la figuera (Ficus carica), un arbre molt resistent que suporta altres temperatures, gelades suaus i períodes de sequera. La figuera és un dels arbres més emblemàtics en la cultura mediterrània, essent la seva fruita molt apreciada tant en la tradició bíblica com en la grega i la romana, ja que s’ha esguardat la figa com a símbol de la fertilitat, fe i saviesa. Segons diu la tradició cristiana, l’apòstol Natanael, quan fou cridat per Jesús, era sota una figuera. Semblantment, quan Aureli Agustí (Agustí d’ experimentà la seva conversió es trobava meditant sota l’ombra d’una figuera...

Entorn de l’any 400 aC, el famós metge grec Hipòcrates ja indicava que la ingestió de figues era molt adient per combatre la desnutrició. En aquesta època, quan es fundava una nova població a l’antiga Grècia se solia plantar una figuera entre l’àgora i el fòrum per assenyalar el lloc de la reunió del poble.

La figa ha estat tothora molt apreciada per la seva dolçor i per la seva peculiar virtut nutritiva, car és un fruit particularment recomanable en moments d’esgotament, físic i emocional, puix que la seva ingesta estimula la concentració, a més de ser agraciada amb un alt contingut de ferro, magnesi i calci. Això significa que les figues són molt beneficioses per millorar el trànsit intestinal i superar problemes relacionats amb el seu mal funcionament. I ajuden a superar fases de restrenyiment, ja que és un dels anomenats laxants naturals. De la mateixa manera, la fibra que contenen les figues fa que es converteixin en un aliment que fa passar la gana i, per tant, es recomana en dietes de persones que vulguin perdre pes.

Un dels principals avantatges de les figues relacionat amb la pèrdua de pes és que aporta al cos sucres naturals que també ajuden a incrementar els nivells d’energia, raó per la qual són aliments aconsellats per a persones esportistes i joves que es trobin en època d’estudi.

Tot i ser una fruita que aporta gran quantitat de sucres naturals, s’ha demostrat que és un aliment que redueix la necessitat d’insulina, de manera que les figues són molt recomanades per a les persones que pateixen diabetis. De la mateixa manera, al tenir potassi ajuden a controlar la quantitat de sucre a la sang. I més, encara, el sistema respiratori també es veu beneficiat per la ingesta de figues. El poder expectorant d’aquest aliment es pot utilitzar per combatre malalties com per exemple catarros, bronquitis o mucositat...

Els frares d’abans de l’exclaustració del 1835, de la combinació de la figa amb el suc de la lleterola -que és una planta dotada d’un líquid viscós d’efectes laxants-, en feien una mena de píndoles que barrejaven amb la pasta de figues seques per usar-la com un purgant.

En època tardoral en els refectoris conventuals, en alguns dies festius, se servia a taula, a guisa de reforç alimentari o pitança extraordinària, un platet de formatge amb figues, acompanyat d’un vi “felló”, que és un vi més aviat fort que afavoreix la digestió.

A més dels diferents plats que es fan a les cuines amb figues, qui no ha menjat unes postres de músic on uns dels ingredients més importants, hi ha les figues, acompanyades d’ametlles i avellanes torrades i un bon gotet o porronet de vi dolç.

Un consell sobre les figues de temporada: S’han de seleccionar les figues més gruixudes i de color més intents. La seva pell pot ser verda, blanca o morada. Per distingir si estan a punt de maduresa, popularment es diu que ha de tenir coll de penjat, roba de pobre i ull de vídua, és a dir, que la cua del fruit ha d’estar seca, la pell arrugada i en obrir-la ha de desprendre una llàgrima d’almívar. I no s’han de rentar fins que es mengen per evitar que es deteriorin.