La Unió Excursionista Catalunya, ubicada al carrer Alfons I d’Aragó, 109 de Molins de Rei a través de l’Organització de la X Cursa Local per Muntanya Sistema Dufour i I Social sol·licità al consoci Enric Madorell Clarament, Director del Museu Municipal de Molins de Rei, dades històriques de Santa Creu d’Olorda per donar-les als participants al seu pas obligat per Santa Creu. I el dia 5 de gener de 1974 li envià un escrit d’agraïment, indicant que la cronologia fou molt ben acollida pels participants.

La cronologia deia així:

SANTA CREU D’OLORDA

“Segons Carreres Candi, en el període pliocènic, el mar arribava fins més amunt del Papiol, besant el Congost de Martorell, essent un dels seus límits el Puig de Santa Creu d’Olorda (435 m).

Com estació prehistòrica, està considerat el seu territori comprès en l’àrea de la cultura argàrica, període inicial de l’edat de bronze.

En la “Cova d’Or i en altres descobertes, permeten afirmar l’existència de vida humana des de 2.000 a 1.500 anys aC.

De la Parròquia de Santa Creu es comencen a tenir notícies documentals sobre l’any 1066. Està emplaçada en el km 7, carretera de Molins de Rei -Vallvidrera (353m).

La distància de Santa Creu al centre de Barcelona (Plaça de Sant Jaume) és de 14 km.

En el 1297, Molins de Rei, que era parròquia sufragània de la de Santa Creu d’Olorda, obté l’autonomia parroquial. Ara fa 726 anys (2023).

Vers el segle XIII, part de l’església de Santa Creu fou obrada en estil romànic. El campanar fou construït el 1404 i modificat en els segles XVII i XVIII.

El rei Pere III, el 1355, vengué el terme de Santa Creu d’Olorda: Parròquia, Castell i altres albergs a Pere Dez-Llor. El 1377 fou revenut a Berenguer de Relat, i després de diverses vicissituds el rei l’abienà (?) a carta de gràcia a la família Requesens, senyors de Molins de Rei.

En el segle XIV, en el terme de Santa Creu d’Olorda es localitzen 40 focs. En el 1515 en tenia 28 i en el 1708 hi havia 34 cases.

En el any 1916, quan es féu el repartiment del terme de Santa Creu d’Olorda entre Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat i Sarrià hi havia 207 veïns. Actualment, l’església de Santa Creu d’Olorda, quan a actes litúrgics, depèn de l’església de sant Miquel de Molins de Rei i va quedar en el repartiment a Sarrià (Barcelona).

El Puig d’Olorda (435 m.), a l’any 1885, complint una promesa, fou coronat per una gran Creu de pedra que una tempesta l’aterrà l’any 1903. Novament en fou col·locada una altra el desembre del mateix any, proveïda per un parallamps que es mantingué esvelta fins a l’any 1936. La que hi ha ara és gràcies a l’atenció de les Industrias Sanson, feta de ciment i sense la majestuositat de l’anterior.