Segons expliquen les cròniques, Colom va desembarcar a terres americanes el 12 d’octubre de 1492. Aquesta és la raó per la qual el dia de demà apareix en vermell al calendari. És una data marcada per la polèmica com es pot apreciar cada any, perquè moltes persones no se senten còmodes commemorant un fet que va suposar la persecució i aniquilació de civilitzacions mil·lenàries.

Espanya no ha tingut mai gaire sort a l’hora d’escollir les seves festes nacionals, perquè el 12 d’octubre no va ser la primera opció. Per exemple, després de l’ocupació napoleònica de la península Ibèrica, es va designar el dos de maig. Es volia recordar l’aixecament popular de Madrid contra els francesos el 1808. Amb el temps Ferran VII va deixar de promoure-la. La seva filla Isabel II va intentar recuperar-la però ja era tard.

Una altra opció que també es va plantejar durant el segle XIX va ser utilitzar el 25 de juliol, dia de sant Jaume, patró d’Espanya, perquè a més permetia lligar el poder polític a la unitat catòlica del país.

El 1892, coincidint amb el quart centenari de l’arribada a Amèrica, va començar a plantejar-se adoptar el 12 d’octubre i, a partir del 1918 es va iniciar l’organització d’actes commemoratius. Aquella data tenia l’habilitat de lligar el “nacionalisme laic i expansiu, de tipus imperial” amb la religió, perquè també era el dia de la Verge del Pilar, que segons la tradició s’havia aparegut a l’apòstol Jaume a Saragossa. Una vegada més s’enfortia el vincle entre el poder polític i la religió. Precisament això va fer que durant la República no fos de les festes més celebrades. Tot el contrari del que va succeir durant el franquisme.

El règim nacionalcatòlic sorgit de la guerra civil va fer servir el terme Fiesta de la Raza fins al 1958, quan ho va canviar per Fiesta de la Hispanidad. La data va ser molt utilitzada durant la dictadura per projectar en el futur l’esplendor del passat imperial. Una bona manera d’evitar fer front a la realitat d’un present que estava marcat per l’endarreriment econòmic i social i per la manca de llibertats.

L’apropiació franquista del 12 d’octubre va propiciar que durant la Transició inicialment es relegués a un segon pla. Per un moment va semblar que l’eclipsaria el Dia de la Constitució, que es va instaurar el 1981 com a reacció dels partits polítics al fracàs de l’intent de cop d’estat del 23 -F. Finalment, però, el 1987 es va presentar una proposta de llei per declarar el 12 d’octubre com a Fiesta Nacional.

Aquella proposició va generar debat i discrepàncies que no només han continuat sinó que han anat en augment els darrers anys. Alguns sectors interpreten la diada com l’enaltiment i glorificació del genocidi indígena americà i, a llocs com a Catalunya, es viu com una imposició del nacionalisme espanyol.

I és que aquest és un dels problemes. Les comunitats humanes que es reconeixen com a nacions necessiten tenir uns símbols compartits per poder entendre el sentiment nacional entre la ciutadania del present i del futur. Això ajuda a garantir la pervivència dels estats. A França, els elements simbòlics tenen molta importància i han servit per articular el país durant els dos últims segles. Una cosa força diferent ha succeït a Espanya, on els diferents poders (monarquies, repúbliques i dictadures) no han tingut l’habilitat d’aconseguir-ho i no ho faran mai perquè, per a ells només existeix una nació. Per tant, des d’aquí, ho dic lletra per lletra, aquest 12 d’octubre no tinc res a celebrar, ara bé, respecto, com sempre, a totes les persones que el celebrin. Aquesta part de la llibertat encara la tenim. Més val això que res que, abans ni això teníem.

Notes:
Segons el calendari de 1492, efectivament Cristòfor Colom va arribar a Amèrica un 12 d’octubre, però llavors se seguia el calendari julià, instaurat durant l’època romana. El problema és que hi havia un desfasament  d’11 minuts anuals respecte a la realitat astronòmica. Això significa que l’expedició en veritat va desembarcar el 20 o el 21 d’octubre.