L’advocació mariana confirma el caràcter marià del nostre país. La festa de la Mare de Déu del Pilar, coneguda popularment com El Pilar és molt estimada i popular en molts indrets.

Pels volta del 12 d’octubre, a la ciutat de Saragossa cada any se celebren les festes de la Mare de Déu del Pilar, copatrona de la ciutat juntament amb sant Valero. Les festes comencen el cap de setmana anterior al dia 12 i es perllonguen fins al diumenge posterior. El patronatge del Pilar es va estendre a tota la comunitat aragonesa el 1678.

Com és sabut, a Saragossa hi ha una monumental i preciosa basílica dedicada a la Mare de Déu, sota l’advocació del Pilar. En aquesta basílica es commemora que, pels volts de l’any 40 dC, va tenir lloc la primera aparició de la Verge reconeguda per l’Església.

Segons la tradició, la Mare de Déu es va aparèixer en carn mortal a l’apòstol sant Jaume. Gràcies a aquesta visita inesperada, l’apòstol Jaume, segons diu aquesta mateixa tradició, va recuperar les forces per prosseguir el seu camí d’evangelització. Avui dia, en terres aragoneses, encara es conserva la tradició que els infants abans de rebre la seva Primera Comunió, siguin presentats a la Verge del Pilar, fet que es coneix com “passar pel mantell de la Mare de Déu”.

Calanda, un altre poble de la diòcesi de Saragossa, és conegut per un impressionant miracle atribuït a la Mare de Déu del Pilar. Va ser el març del 1640 i està recollit pels notaris civils i eclesiàstics del moment. Allà hi vivia un jove, a qui feia tres anys li havien imputat una cama. Es deia Miguel Pellicer. Una nit, mentre somiava que venia la Mare de Déu i li restituïa la cama, va ser bruscament despertat pels pares, impressionats en veure que el seu fill havia recuperat la cama. Tradició pura.

SANT COSME DE JERUSALEM

Aquest mateix dia, en algunes comunitats de l’Església ortodoxa continua vigent el seu culte tant en l’ortodoxia com entre els catòlics de ritu bizantí.

Nascut a Damasc a començament del segle VIII en una família molt pobre, va quedar orfe i va ser adoptat per un matrimoni també cristià però benestant que ja tenia un fill, Joan Damascè que, a la llarga tots dos foren declarats sants. Els germans va entrar al monestir de Sant saba el santificat. Els germans aviat van destacar per la seva erudició, una fe incombustible i la defensa de l’ortodòxia contra les heretgies i el moviment iconoclasta.

Va compondre himnes i diverses composicions musicals per a diferents celebracions de l’any litúrgic. Les seves obres primer van ser d’ús estrictament local, però ben aviat van entrar oficialment a la litúrgia de tota l’Església ortodoxa.

Va ser monjo i posteriorment bisbe de Maiuma a Gaza. Va morir a la mateixa ciutat cap a l’any 790.