És de bon matí. Com cada dia s’aixeca diligent, ha d’anar a treballar. Mai ha fet tard a l’oficina, cosa que altres ho fan cada dia. Ella és molt responsable i no entendria mai el no compliment del seu deure. Passa per la dutxa i, en sortir, s’arregla els cabells. I com cada dia, es mira de nou al mirall, que reflecteix la seva edat. Ara, passada la recent cinquantena, pensa, mirant-se al mirall, que estimar és un art, perquè requereix esforç, és com donar forma a una escultura o a una tela, en què cada pinzellada o puntada és essencial per conferir perspectiva, cos i bellesa l’obra.

Ha arribat a l’edat de l’amor madur, aquell que s’esdevé ara, quan ja ha deixat la joventut. Sí, l’amor de les emocions, tan necessàries per viure. I compara. Aparta la mirada del mirall i mira la seva foto, la dels dos. I entén que, de vegades, el primer amor tan celestial no sempre arriba en l’ordre correcte del curs de la vida. Hi ha relacions que s’esdevenen a l’edat madura i permeten descobrir persones que fins llavors mai hi havia pensat i ara, a la seva edat les troba màgiques i inesperades. Perquè l’amor madur no entén d’edat. L’amor madur és digne, vital i energètic. Així que ara, lliure, tranquil·la de cor i rica de pensament, només desitja veritats, il·lusions, formar part real del seu entorn, no a mitges, ja que la maduresa personal no la porten només i exclusivament els anys ni tampoc els danys, sinó l’actitud i aquesta saviesa de les emocions en què ella ha adquirit la seva mestria.

No vol tenir un cor amarg que no ha purgat penes, que no ha estat capaç de fer aquell viatge interior en què poder perdonar, en què fer de les vivències passades senders renovats per on poder transitar amb il·lusió. Vol sentiments amb dosi de saviesa per poder construir allò que de veritat importa: presents feliços, presents dignes i apassionats on descobrir-se l’un a l’altre. Potser encara li queda en un raconet del cor creure i viure una part d’allò que era l’amor en la seva joventut. Ara es planteja una nova vida en la nova desena. Sap de sobres que, a aquesta edat, la intel·ligència i la reflexió operen, però davant de l’impuls romàntic, entra amb força el seu entorn, el seu imperi. S’enfronta, i ho fa amb tot el cor, a una convivència en edat madura, a una reacció de l’amor, amb les experiències viscudes. Ella és forta, li agraden els reptes i és de les persones d’apostar simple doble contra senzill.