El Director del Museu Municipal de Molins de Rei, Enrique (sic) Madorell Claramunt el dia 16 de febrer de 1972, en nom propi i en el de tretze entitats culturals de la vila, que sumaven 3.600 persones, que en el seu dia dirigiren a Iltre. Sr. Alcalde del Ayuntamiento, de esta Villa, la demanda per tractar de salvar el bicentenari pont de Molins de Rei, es veieren en la necessitat de comunicar-li que la solució del problema suscitat sobre el pont de Carles III i que consistia en desmuntar-lo per a la seva posterior reconstrucció en altre lloc, s’estava demostrant, com havia comunicat oportunament el Colegio Oficial de Arquitectos de Cataluña y Baleares, entre altres centres, que era del tot inviable, opinió també compartida pel Museu Municipal.

En aquest mateix escrit es considerava que l’Ajuntament informés als organismes superiors que quan s’estigués efectuant una demolició sistemàtica del bicentenari pont, contrària a la solució favorable que es creia, com també a les últimes declaracions de l’Alcalde a la premsa i el projecte inclòs del nou emplaçament del pont sobre el riu Llobregat, com a prolongació del carrer Jacint Verdaguer. Però el resultat de les voladures portades a terme ja en dos dels pilars laterals, estava ben comprovat pels seus efectes, que seria del tot impossible la tan anunciada reconstrucció.

El dia 15 d’abril de 1972 en una nova carta del Director, Enric Madorell, al Sr. Encargado de la Obras del Puente, li agraeix la seva col·laboració al Museu i li demana que transmeti al Sr. Ingeniero de las Obras que, en iniciar-se la construcció del pont de Carles III, es col·locà la primera pedra en un solemne acte, l’1 d’octubre de l’any 1764. Efectuà la benedicció el capellà de Molins de Rei, Pablo Rigau.

“Amb aquest motiu, es té referència perquè així s’acostuma fer que, en començar l’obra, dipositaren en una caixeta o cofre, algun document o moneda de l’època. Com el seu únic interès és històric, en cas de què aquestes coses aparegueren, molt els agrairíem que ens ho comuniquessin, que també seria molt interessant per al nostre Museu.”

(No es va saber res més sobre si es va trobar cap document identificatiu, degut a que tot el pont, una vegada numerat, va ser dinamitat. I si hi hagués hagut algun document, va volar pels aires).

I acabarem aquestes notificacions sobre el final del pont de Carles III, amb un ofici de l’alcaldia de l’Ajuntament de Molins de Rei, dirigida al Sr. Don Enrique Madorell Claramunt, Director del Museo Municipal de Molins de Rey, el dia 16 de desembre de 1972, on diu:

En nombre del Ilmo. Sr. Jefe Regional de Carreteras, me complazco en invitarle al solemne acto de Benedición e inauguración del nuevo Puente sobre el Río Llobregat, entre los términos municipales de San Vicente dels Horts i Molins de Rey.

El acto- que serà presidido por el Excmo. Sr. Ministro de Obras públicas- tendrá lugar el próximo lunes, dia 18 de diciembre, a las 10,30 de la mañana en el monolito situado a la entrada del Puente, termino de San Vicente.

Le ruego su asistencia.
Dios guarde a Vd. muchos años.

I aquí acabà la història del pont de Carles III i s’inaugurà el nou pont amb gran parafernàlia franquista, amb un monòlit i placa “Puente del Generalísimo” que, actualment ja no hi figura.