Quan arriba la Festa Major, l’aire s’impregna de vibracions festives i la gent es lliura al plaer de la celebració. Viure de ple una festa major és una de les coses boniques que encara valen la pena. Però tinc els meus dubtes sobre si les nostres celebracions d’avui són tan acolorides –i tan plenes i positives- com sembla que ho van ser segles enrere, quan la nostra història s’anava forjant i es plasmava en el calendari. Els temps canvien i l’adaptació és essencial a l’hora de valorar els actes festius.

Ara el calendari s’ha trastocat. Hi ha poques dates vermelles. I la gent les espera amb candeletes. Però sense saber, en moltíssims casos, l’autèntic motiu de la festa, que a Molins de Rei està dedicada al patró, Sant Miquel.

“Els sants que no fan miracles són uns fracassats”, va escriure Santiago Rusiñol. No entenc, per tant aquesta nostra tossuderia de despullar de llegendes i miracles la vida dels sants, amb la intenció d’eliminar-ne tot el que no sigui autèntic i històric. Com si les altres coses de la vida ho fossin de debò, autèntiques.

No crec que per a progressar calgui mirar únicament endavant. A vegades el progres consisteix a mirar enrere. “Per descobrir la teva identitat, has d’acceptar el teu passat”. No són paraules meves, sinó de Kent Loach, director de cinema.

Mirar el passat i acceptar-lo: em sembla un bon consell. I en el nostre passat hi trobem unes arrels cristianes que parlen de castells i abadies, de monestirs i santuaris, de monjos i de clergues, i de vides de sants i santes que han entrat en la llegenda perquè no paraven de fer miracles i els elegiren com els seus patrons o patrones. I la gent ho celebrava. Magnífic.

Segons la Bíblia, sant Miquel Arcàngel (el nostre patró i també patró de l’Església Universal) és la història d’un àngel que protegeix el poble i el més gran dels set arcàngels. Ell és el Príncep de les Forces Celestials, que va combatre i vença el mal. Quan Satanàs, aleshores anomenat Luzbel, l’àngel més perfecte de la creació, es va voler equiparar al seu Creador, Sant Miquel amb el crit de Qui (és) com Déu! – que justament és el que vol dir Miquel- va inspirar fortalesa i valentia als altres àngels que es van unir amb el seu cap per combatre i vença al Príncep dels dimonis i els seus estols malèfics. Per això Sant Miquel, l’església el considera el gran Protector del Poble de Déu.

A sant Miquel se’l representa vestit de guerrer o de soldat Centurió, ja que és el Príncep de la Milícia Celestial. També se l’anomena Cap o Capità dels Exèrcits del Senyor, fins i tot ell mateix diu que és el “Cap de l’Exèrcit de Yahveh”. A la iconografia el trobem representat vestit de militar, i empunyant una esplèndida espasa que amenaça a Satan, el cap del qual està dessota els peus de l’arcàngel. A l’altar major de l’església de Molins de Rei es pot contemplar el magnífic trencadís en el centre del qual podem contemplar la imatge de Sant Miquel que té sota els seus peus, un drac (representació del mal), obra de Santiago Padrós. L'esbós de la cara de l’arcàngel, fet a mà pel mateix autor, es pot contemplar al Museu Municipal de Molins de Rei, espai Pintor Fortuny, 55.

Acabarem amb la tornada de l’Himne a Sant Miquel que es canta en la festivitat del patró a l’església, amb lletra de Mn, Jacint Verdaguer:

“A sant Miquel, prenem-lo tots per guía, soldats de Jesucrist; ell romperà del món en l’agonia lo front de l’Anticrist”.

Un any més, molt bona Festa Major!