Traient el cap per la finestra de l’hotel, enmig de la nit, observa el carrer deficientment il·luminat, estret i solitari. Es tracta d’un carrer de direcció única, com la vida, ja que la vida només condueix al cementiri. Sembla una broma que el carrer pel qual es va a la mort sigui el de la vida, però l’existència és plena de paradoxes d’aquest estil. Ha vist  incomptables carrers com aquest des de les finestres d’incomptables hotels com  aquest. Tots els carrers del món s’assemblen, tenen un aire de família, tot i que els seus  caràcters siguin tan diferents com les personalitats  dels fills dels mateixos pares. Si tingués valor, es vestiria de nou i baixaria al carrer i el recorreria ara mateix, a les dues de la matinada, en la direcció obligatòria marcada pels senyals de circulació. Té curiositat per saber  on el portaria, on acaba i quina classe de reticle forma amb les vies estretes del centre històric d’aquesta ciutat on ha vingut a caure per fer un treball ràpid i marxar. Potser, al recórrer aquest carrer d’un extrem a l’altre, viatjaria també d’un extrem a l’altre d’ell mateix descobrint zones inexplicablement inexplorades, racons oblidats. ¿Quant temps fa que no pensa en la seva joventut, en la seva maduresa, en la seva infància? ¿Quedaran restes per aquí o per allà de totes aquestes regions de la seva vida? ¿Seria capaç de trobar-hi algun significat, algun sentit?

Però són tocades les dues de la matinada  i fa per mantenir-se despert amb el cap fora a la finestra d’un món adormit.

És de nit fora d’ell, però també al seu interior hi ha una lluna com la que penja del cel i que, més que il·luminar la nit, aconsegueix destacar les seves ombres. Serveix perquè  vegi la foscor com si la foscor fos un objecte. Tanta és la foscor de l’ànima: un objecte que aquesta nit contempla amb una barreja de curiositat i de terror passiu que combat tornant al llit, on, en posició fetal, tanca els ulls i demana als déus que el tornin a adormir fins que es faci de dia al seu cor. Hores després, sona el despertador, i és de dia al carrer, però continua sent de nit al seu interior.