Aquesta any 2023, amb motiu dels 400 anys de la mort del Rector de Vallfogona, Francesc Vicent Garcia Ferrandis, la institució de les Lletres Catalanes ha estat organitzant la commemoració de l’Any Rector de Vallfogona, que continuarà l’any 2024 amb alguns actes com conferències, exposicions, escenificacions, lectures en públic amb notes musicals i amb la pròpia musicalitat dels seus poemes que aniran recuperant, en molts indrets, la vida i obra d’aquell home, capella, poeta i veí de la Vall del Corb.

A l’època romana, la vall del riu Corb (Conca de Barberà) obria camí de Barcelona (Barcino) fins a Lleida (Ilerda), i al segle XII, l’orde del Cister la va triar per fer-hi els seus monestirs de Vallbona de les Monges, Santa Maria de la Bovera i de Vallsanta, al municipi de Guimerà i ja desapareguts, i el del Pedregal, al Taradell, on avui només queda la capella de la Mare de Déu del Pedregal.

Els noms de Vallbona i Vallsanta fa pensar que la Vall del Corb, per als monjos, era considerada un bon indret per pregar. Un antic priorat benedictí, Sant Pere dels Bigats, també el va triar per establir-s’hi, i les restes de la seva ermita, vora la font d’en Ballart, són avui punt d’arribada d’una de les excursions des del poble de Vallfogona de Riucorb. També ho va ser, al segle XVII, per a Francesc Vicent Garcia Ferrandis, el capellà que el 9 de gener del 1607, quan tenia 27 anys, prenia possessió del càrrec de Rector de Vallfogona. S’hi estaria 16 anys, fins que el 2 de setembre de 1623, a 44 anys, moriria per malaltia. Durant els seus anys com un veí més de Vallfogona va escriure la major part de la seva obra. Francesc Vicent Garcia va anar fent de la seva poesia, forjant així un treball intel·lectual que l’ha portat a ser considerat el primer gran poeta català del Barroc, encara que el popular en parlar del Rector de Vallfogona, el feia autor de poesies i acudits pujats de to, cosa totalment falsa.

Francesc Vicent Garcia havia nascut a Saragossa el 22 de gener de l’any 1579 però es va criar a Tortosa. Va estudiar i rebre les ordes menors a Barcelona i fou ordenat sacerdot a Vic, on va ser un dels homes de confiança del bisbe Robuster, figura important de la facció bandolera dels Cadells.

Qui va ser arquebisbe de Tarragona del 1970 al 1983, Josep Pont i Gol, en una Nadala de la Fundació Carulla, l’any 1975, descrivia Francesc Vicent com “rector rural, obert tanmateix a totes les classes socials, que va romandre sempre fidel”. I deia que havia esdevingut “l’enllaç que ha permès la continuïtat de la literatura catalana que va ajudar a fer efectiva i real una vegada més la nostra supervivència”.

De fet, se sap que molts autors catalans de moment, influïts pel Segle d’Or espanyol, escrivien sobretot en llengua castellana, mentre que el rector de Vallfogona no se li coneix cap poema en castellà.

A la biografia completa del Rector de Vallfogona, de l’autor Enric Querol (Dalmau Editor) s’hi explica que el Rector, a Vallfogona, era assistit per un escolà i una majordoma. Se sap també de “de majordones, de fet, n’hi hagué dues: primer una tieta anomenada Joana Sociats i, més tard, Margarida Velasca, acompanyada de la seva filla Caterina, tieta i cosina del rector, respectivament”.

Amb el temps, tant l’escolà com la majordona ingressarien dins l’imaginari col·lectiu, perquè apareixen en diverses contalles de l’anecdotari Rector, recollides en un llibre de Joan Amades, l’any 1938, i perquè durant el segle XIX serien recreats com a personatges de ficció dins les obres de Serafí Pitarra (Lo Rector de Vallfogona. Drama en tres actes, 1871) i Josep Feliu Codina (Lo Rector de Vallfogona: novel·la històrica original,1876).