El setembre fa la competència al gener per coronar-se com el mes dels rituals i les solemnes promeses. Després de carregar piles durant les vacances, molta gent es veu amb energia per començar grans empreses que solen tenir relació amb els hàbits saludables. “Ara sí que sí, cada dia sortiré a caminar o a córrer”… diuen; n’hi ha, en canvi que es matriculen a un curs d’anglès o compren fascicles per estudiar-lo.

Aquesta mena de rituals no són exclusius dels grans. Els més petits també tenen els seus. Per exemple, començar una nova col·lecció de cromos. Encara que avui dia hi ha col·leccions de cromos, sobretot del dibuixos animats, la més popular continua sent la de futbol. L’inici de la temporada de la lliga i del curs escolar van de bracet i amb ells arriben els àlbums de cromos.

Els humans som de col·leccionar. Ens encanta acumular coses: segells, monedes, xapes d’ampolles de cava, postals… I ve de lluny. Al segle III aC. a Alexandria van voler reunir tots el coneixement i van acabar creant la biblioteca més gran del món. Llàstima que els romans la van cremar i ens van privar d’un tresor preuadíssim.

Durant l’època de la Il·lustració, amb la voluntat de conèixer com era el món i donar eines perquè la gent hi pogués accedir, es van començar a confeccionar col·leccions amb sentit pedagògic i científic. N’hi havia de minerals, insectes, botànica, Bona part d’aquells objectes recopilats, classificats, ordenats i descrits van ser la base a partir de la qual van néixer alguns dels museus actuals, com ho és, en part, el Museu de Molins de Rei.

Amb la societat industrial i la producció massiva cada vegada hi havia més productes i marques. Les companyies van començar a buscar estratègies per captar nous compradors i van aparèixer activitats complementàries com ara la publicitat. Va ser així com van néixer els cromos. Aprofitant que les tècniques d’impressió havien millorat les empreses els regalaven com a reclam. Les tabaqueres angleses van ser les pioneres. Primer amb jugadors de criquet i a partir de 1898, la “Marcus Tobacco” va posar en circulació una col·lecció de cent cromos anomenats Club colors. Al davant hi havia la il·lustració d’un futbolista de la lliga i al darrera publicitat de la marca. La idea aviat va ser imitada pels seus competidors i fabricants d’altres tipus de productes.

Val a dir que hi havia cromos però no hi havia àlbums. Els col·leccionistes simplement els guardaven dins de llaunes o capses de galetes. El primer àlbum editat al nostre país el va posar al mercat, el 1915, l’editorial Tiket de Barcelona i es titulava Album de Foot-ball. Tenia 54 cromos, on es recopilaven les alineacions dels equips, els jugadors més destacats i imatges de les jugades. Darrera de cada cromo hi havia una breu explicació, que es podia llegir sempre que es volia perquè no s’enganxaven. Aquestes petites peces rectangulars s’aguantaven a les pàgines de l’àlbum gràcies a uns petits foradets per posar-hi les quatre puntes de cada cromo.

A partir d’aquí van sortir col·leccions patrocinades per marques de tota mena. Les xocolateres (chocolates Amatller, descendents de ca n’Ametller de Molins de Rei, entre altres) van ser les que més temps van incloure cromos i no només de futbol; tal com deveu recordar, des de petits també vam fer les nostres pròpies col·leccions. Jo en conservo moltes, algunes sense àlbum i molts altres ja en àlbums. I agraeixo des d’aquí aquelles famílies que m’han confiat els seus àlbums, les seves estampes i postals, per tal que no es perdin en els moviments de canvi de casa per motius sobretot de defunció de familiars. En el moment que desapareguin aquests records, després ja no es poden recuperar. La història per petita que sigui és molt interessant guardar-la en un lloc. No ho llenceu i, si us plau, m’ho feu saber per tal que no es perdi.