Víctor Lidio Jara Martínez, més conegut amb el nom artístic de Víctor Jara, fou un director teatral, poeta, cantant i compositor xilè.

La figura de Víctor Jara és un referent internacional de cançó protesta, encara que ell mai es va sentir amb aquesta definició. Fou un dels més emblemàtics del moviment músico-social “Nueva canción chilena” i un dels pilars en la música llatinoamericana.

Després del cop d’Estat que derrocà el govern de Salvador Allende l’11 de setembre de 1973, Jara fou detingut el dia següent per les Fuerzas Armadas de la dictadura militar acabada d’establir, degut a la seva militància en el Partido Comunista de Chile. Fou torturat tallant-li els dits i la llengua perquè no pogués tocar la guitarra o cantar mentre l’omplien d’insults.

Després de quatre dies, fou assassinat amb més de quaranta trets en l’antic Estadio Chile, que en retornar la democràcia fou batejat com Estadio Víctor Jara. Es compliran 50 anys del seu assassinat el proper dissabte, 16 de setembre

Ara escoltarem el “Manifest Jara de Víctor Jara” (1973), adaptat per Feliu Ventura. I acabarem el record al cantant amb la versió catalana de “Te recuerdo Amanda”,“Et recorde Amanda” de Raimon. Intensitat, amor i tristesa on s’explica la tornada a la fàbrica a aquells cinc minuts en què la vida era eterna.

Jo no cante per cantar
ni per tenir bona veu,
cante perquè la guitarra
té sentiments i raó.

Té un cor fet només de terra
i ales de colometa,
és com aigua beneïda
que senya glòries i penes

Ací on encaixe el que cante
ho va explicar la Violeta,
guitarra treballadora
amb olor de primavera.

Que no és guitarra dels amos
ni res que puga assemblar-se,
cante des de les bastides
per abastar les estrelles,
que pren sentit el que cante

quan li bateguen les venes
de qui morirà cantant
les veritats verdaderes
no les mentides fugaces
ni les glòries estrangeres
sinó el cant suau d’una alosa
al més profund de la terra.

Fins allà on m’arriba el somni
i allà on el somni m’arriba
si és valenta la cançó
sempre serà nova