És de nit. Camina cansat carregant un parell de maletes i un viatge llarg a l’esquena. La processó de taxis que esperen a la sortida de l’estació transcorre, com gairebé sempre, de forma precipitada: cada taxista sembla disputar-se el client com si fos l’últim. Són molts esperant, i ningú sap quan arribarà el seu torn. Els cotxes van venint en bateria de quatre i, una vegada carregats, arrenquen a corre-cuita.

Els taxistes baixen del cotxe i fan senyes: qualsevol confusió dels que esperen pot provocar un caos de proporcions insospitades perquè cada cotxe és molt gelós del seu torn. És un moment en què, com a futur passatger, és dirigit d’un cotxe a un altre com titella sense resistència. S’acosta al taxi que li correspon i, després d’obrir el maleter, el taxista llança les maletes al seu interior. Acostuma a  portar-hi coses delicades i cada vegada que veu maltractar les seves maletes es posa a remugar per dins.

Puja. El taxista una mica obès, s’introdueix amb evident dificultat dins del vehicle. Ja en marxa, i sense haver fet encara ni 500 metres, l’home badalla i badalla sonorament, una vegada i una altra. Ho fa amb la boca molt oberta i adorna la ganyota amb una exhalació acabada el “uau”. El setè badall o “uau” el complementa aquesta vegada, ¡oh, sorprès!, amb una sonora ventositat.

Immediatament el mira pel mirall retrovisor, segurament per comprovar si s’ha adonat de l’estrèpit. Només a un sord desnonat se li hauria  escapat que aquell individu s’havia tirat un pet amb totes les de la llei. Immediatament el sofrent usuari baixa el vidre de la finestra i es posa a respirar sincopadament a fi d’evitar pudors indesitjables. Es mantenen en silenci la resta del viatge fins a arribar al destí.

Poc abans de baixar constata que l’estat del taxi anava a joc amb les característiques del seu conductor. Brut, desgastat i amb una olor tan particular, que ell lamenta haver entrat en aquell microcosmos tan personal.

D’ara endavant, per molta presa que tingui, mirarà ben bé el taxi que li toca, no fos cas que tornés a caure amb aquesta experiència dolenta. Taxi net i taxista net. També va ser una mala sort, amb tants taxis i tants taxistes tal com Déu mana, trobar el que en diuen al seu poble: un penco.