Després de la revetlla de Sant Joan, la de Sant Pere que, quan era jove i més enrere, de nen encara tenia una certa importància. –i ara sembla que cada vegada menys a excepció d’on sigui festa patronal. Són les dues festes del començament de l’estiu.

La paraula que es troba en els més antics documents en castellà és berbena, i el català manté aquesta mateixa ortografia-les dues bes- per referir-se a una planta herbàcia que servia per fer tisanes depuratives. Havia tingut un prestigi popular com a herba màgica. Si era recollida la nit de Sant Joan, abans de la sortida del sol, despertava l’amor de la noia desitjada.

Aquesta referència a l’herba encara es conserva en algunes zones on es parla català, però s’ha acabat imposant la paraula revetlla. És curiós: si en castellà la festa té el nom de la planta que es recollia a mitjanit, en català la paraula revetlla es relaciona amb vetlla, o sigui amb no dormir, i també amb vigilar. Pasar la noche en vela, o  paraules com velar o velatorio tenen el mateix  sentit que vetllar. Però totes aquestes expressions comparteixen el significat de vigilar. I esclar, per  vigilar no és aconsellable dormir.

És més que probable que el costum d’anar a collir berbena la nit de Sant Joan –fora de petits llocs que ho hagin conservat- hagi desaparegut. Les creences  canvien, i avui dia, per guanyar-se el cor d’una noia, es fan servir altres recursos, encara que no n’hi ha cap que asseguri  l’èxit. En canvi, per anar a dormir  tard per allargar una festa –amb coca, cava i petards a discreció- ja no es necessita la justificació d’anar a collir res- si no és, a vegades, una exaltació excessiva. Però qui sap si les antigues nits de Sant Joan també eren de gresca, amb l’excusa d’anar a trobar una planta benèfica.

El que no entenc ara és,  a pocs dies una nova revetlla: que després de la revetlla de sant Joan se’n celebrés una altra, ara tant a la baixa o a la baixa del tot. Pràcticament no hi ha hagut temps de refer-se. ¿Té alguna justificació històrica o folklòrica la revetlla de Sant Pere? No sé des de quan  se celebra. Ho ignoro. Quan jo era jove, ja era una festa de segona. Li faltava màgia, a diferència, de la de Sant Joan, pura màgia, foc i llum.

La nit de Sant Joan surt en versos i en cançons. Té una tradició molt antiga, que l’Església va cristianitzar. Però, revisant la història de Sant Pere, no hi ha cap passatge que em pugui portar a celebrar la seva revetlla. Ell porta les claus del cel. Si no celebrem –cosa difícil ara ja,- la seva festa, potser no ens obrirà les portes. Tenint en compte que Sant Pere era pescador, millor que una revetlla, aquest dia hauria d’organitzar-se a tot el territori una gran festa gastronòmica, de peix, esclar.

Cada any felicitem els Joans i les Joanes. És de justícia, també, felicitar els Peres, qui sap si algun d’ells, amb aquesta felicitació, no ens obrirà les portes d’una nova amistat. No us volem oblidar.