Amant de la cuina català d’aquest temps, vull fer esment d’un grup d’àpats que a mi m’agraden molt i que des de novembre fins a l’abril, són en moltes taules ja sigui a nivell familiar com en grups.

Escalivada
Un dels clàssics de la cuina catalana, on es combinen diferents tipus de verdures: no hi poden faltar els pebrots, les albergínies i les cebes. El nom d’aquesta especialitat  ve d’escalivar, una tècnica culinària que consisteix a rostir hortalisses senceres damunt de les brases, pelar-les, treure’n les llavors i tallar-les a tires.

Bacallà a la llauna
Un altre dels imprescindibles és el bacallà a la llauna. S’anomena “a la llauna” perquè antigament es feia en una mena de safates que tenien els laterals molt alts i semblava que fossin una llauna.

Fricandó
El fricandó és d’aquells plats en què a cada casa hi afegeixen un matís diferent. És tradicional afegir-hi bolets, els més típics són els moixernons, ja que donen un toc deliciós a la vedella.

Botifarra
La botifarra comença a prendre posicions, i sembla que ben aviat serà la successora de l’hamburguesa. Aquesta espècie de salsitxa d’origen català es prepara amb rapidesa i es pot menjar amb diversos acompanyaments.

Crema catalana
La crema catalana és una de les postres estrella de la nostra cuina. Va néixer al segle XVIII, quan un bisbe va visitar un convent i les monges van voler obsequiar-lo amb un flam, però els va quedar molt líquid i  hi van afegir sucre cremat. Quan el bisbe el va tastar, el sucre encara estava calent i ell va exclamar: crema! Així va batejar aquestes postres.

Però el menjar que ha agafat més importància en aquestes dates és la calçotada, perquè és molt més que un gran àpat, és un pretext per celebrar una reunió familiar o d’amics a l’aire lliure i gaudir de l’entorn. Aquesta tradició gastronòmica centenària té com a protagonistes els calçots que es posen a les graelles, amb el foc ben organitzat i viu, i una típica salsa elaborada amb ametlles, avellanes, tomàquets escalivats, alls, oli, vinagre, julivert i sal. El calçot, una vegada pelat, es barreja amb la salsa de mil sabors i s’aixeca enlaire per poder-lo introduir a la boca, tal com mana la tradició. Seguidament, amb les brases es couen la carn, la llonganissa i, eventualment, la botifarra negra, les carxofes... tot això  acompanyat d’un bon vi negre i un bon pa de pagès.

Els millors moments per gaudir d’una bona calçotada són els mesos d’hivern, especialment des de novembre fins a l’abril. Aquesta tradició  es remunta a finals del segle XIX, quan el pagès Xat de Benaiges va descobrir el calçot. Des de llavors s’ha anat estenent per tota l’àrea catalana, convertint-se en un àpat a tenir en compte, enlairant-se les seves olors i convertint-se en una festa de sabors que reuneix a famílies i amics.