Calor. Feia calor. Molta calor. Massa calor. Tant que es féu insuportable. Calor i humitat. Xafogor. Terrible combinació que va aconseguir que aquell estiu la canícula no només ataqués, sinó que també ofegava. I és que caminar pels carrers durant el dia fou una activitat d’alt risc –sobretot quan es passava pel costat d’una filera de contenidors d’escombraries, amb els seu inigualable fetor- i aconseguir dormir per la nit, un miracle. Ni tan sols la desena dutxa fou un recurs vàlid;  a penes abandonaves el raig d’aigua tornaves a suar.

El tema estava  en totes les boques, en totes les converses. Ho comentaven a la platja, al portal de les cases; es queixaven els nens, que deixaven de córrer i saltar per desplaçar-se cansadament i arrastrant els peus; parlaven les famílies que cada dia es trobaven al mateix lloc de la platja, a la mateixa hora. Dels temes de la calor dedicaven més temps que a altres temes, com la marxa de Neymar...

Les cases es convertiren en un forn on era impossible estar. Així, la platja  sorgia com un oasis. Sempre que no  onegés la bandera  la bandera vermella. Un home carregava amb dues hamaques i una ombrel·la, mentre la seva dona portava una gran bossa amb una tovallola del Barça. Un altre matrimoni, a més de les hamaques i l’ombrel·la, també la nevera: per a l’aigua i un par de cervesetes, perquè en el “xiringuito” són molt cares –deia l’home a manera d’explicació. I just al darrere  un grup d’adolescents amb cos Danone portaven uns flotadors en forma de flamencs. Amb comentaris riallers es desprenia que havien deixat part dels pulmons bufant per inflar aquella au de potes llargues. Parlaven de com els havia costat intentar entre tots al cotxe amb l’inflable inflat. I passat l’entrebanc, tots a la platja.

Amb aquella calor, molts aprofitaven per anar als supermercats o als grans magatzems. Allí s’hi estava bé. Podien passejar tranquil·lament mirant i comprant, o mirant i no comprant, cosa difícil. Hi anaven per estar més frescos. I sempre queia alguna cosa útil o inútil.

Es buscava l’aire condicionat, a pesar de què un amic meu metge em comentava que ja tracten a l’estiu tants refredats com en hivern. En aquells dies d’insuportable canícula vaig sentir a dir a alguns que al treball hi estava més fresc. Em va semblar que aquella calor tan aclaparadora estava afectant seriosament les neurones.