El carrer Anna Canalias i Mestres es troba situat al barri de la Pau, paral·lel al carrer Catalunya i perpendicular al Passeig de la Pau.

Maria Magdalena Bonamich, col·laboradora de Ràdio Molins de Rei als anys 80, deixà una sèrie de fitxes radiofòniques del seu espai “Sintonitza” que, en el moment de treure les seves pertinences de l’actual Casa d’Acollida, se’m foren lliurades per  poder-les donar llum a través del meu espai. Així que recordant la seva gran labor farem una síntesi del que fou aquell programa del dia 1 de setembre del 1982, recordant el que escrigué sobre Anna Canalias, mestressa eloqüent i poetessa.

Els pares residien  a Magalló, poble de la província de Saragossa. Allí hi va néixer l’Anna l’any 1886, que fou portada a Molins de Rei quan complia els sis mesos, lloc on els seus pares n’eren fills. Vivien al carrer Major, al número 29, en una casa de construcció robusta. Clau de volta en el sostre, rajoles ennegrides per la molta humitat i un minúscul jardí al darrere del casal. Aquesta casa avui enderrocada  era coneguda per “can Tatoi”. I ella “la filla de can Tatoi”.

L’Anna va manifestar prematurament una inclinació per a l’estudi, però malgrat les paraules dels mestres, la família no tenia medis per fer-la estudiar. L’Anna va haver de passar una infantesa, segons les seves paraules, gens idíl·lica. En complir  els 15 anys emprengué la carrera de magisteri. Els professors, veieren des d’un principi, la voluntat que la distingia en els estudis. Acabà la carrera amb la qualificació més alta en el Grup de Lletres. Va exercir de mestra a la barriada de Sants, enmig d’obreres. Estudià els problemes propis de les seves alumnes, aquí fou quan va aprofundir en el problema social de l’època.

La família, migrada de recursos, no podia ajudar-la, però ella no perdé l’entusiasme. Són d’aquella època les seves composicions LÍRIQUES i les seves NATURA.

Amplià els seus estudis a l’Escola Superior del Magisteri. Va haver de lluitar pel sol fet d’ésser catalana, però va guanyar les oposicions.

Publicà SONETS ERUDITS. Passà per diferents llocs com a ensenyant: Osca, Segòvia i finalment a Girona, en el càrrec de Directora d’una Escola Model.

Anna Canalias va treballar prolongadament per Catalunya, l’estimava amb constància.

Va col·laborar a la revista molinenca “FESTA”. Així hi consta en clàusula de l’exemplar Any I número 1 de 1913. En aquesta mateixa revista hi havia diferents col·laboradors locals: Rosa Camps, Francesc Rodón, Lluís Puiggarí, Josep Muntané, Sebastià Mestres, Baldomero Perramón. És interessant copiar la nota dels molinencs col·laboradors en aquesta nova revista local:

“Si Molins de Rei i comarca, ens ajuda en la tasca que ens habem emprès, farem una obra digna, que s’anomena cultura”. Aquesta era la seva posició en la portada de la revista quinzenal. A l’Arxiu Municipal es conserven exemplars d’aquesta revista.

En el transcurs d’una cinquantena d’anys, les forces d’Anna Canalias  varen anar minvant, perdé la força exterior i malalta retornà a Molins de Rei, on morí el 26 de juliol de l’any 1934.

Anna Canalias, incorporada a un corrent polític, amb tendència d’esquerra, va enaltir sempre, el que la pàtria mereixia. La seva educació o vocació la va fer representant de tot catalanisme, absolutament fidel a un gran moviment sentimental de tot un poble.

Acabarem amb una de les seves poesies:

En el silenci greu de l’harpa bella
reposen, somnolentes, mes cançons;
desitgen unes mans acariciantes
que vulguin deslliurar-les dels bordons.
Al contemplar ses cordes empolsades
de llàgrimes mos parpres són remulls;
mes, perquè vibrin les cançons amades
anyoro la claror dels vostres ulls.

Com deia Novalis, vull dedicar aquesta frase a la memòria d’Anna Canalias i Mestres:

“La poesia és la realitat absoluta. Quan més poètica una cosa, més veritat és. El poeta comprèn la natura millor que l’enteniment científic”.