La redacció d’aquest període per a la història del poble de Bonastre té un valor important  per la manca de documents o llibres on estava contingut l’historial, havent-lo de reconstruir amb les petites engrunes salvades de la destrucció de l’Arxiu Parroquial de Bonastre el juliol de 1936. Aquest període del qual avui parlarem estava àmpliament contingut en els llibres de Comptes de l’Obra dels que no se’n salvà ni un full, com deixà escrit Mn. Josep Sanabre.

L’antic temple de Bonastre era de reduïdes dimensions, com la majoria dels edificis similars de les parròquies veïnes. Donat l’augment d’habitants –en construir-se la primitiva església Bonastre estava format com a màxim per unes vint famílies-, i a principis del segle XIX per unes cent vint, l’església resultava insuficient per al nou cens. És molt possible que constituís un estímul a resoldre aquest problema que els pobles veïns  com Masllorenç, El Montmell, El Vendrell, etc., ja haguessin construït nous temples.

Si tirem una mica enrere, trobem que la primera notícia sobre la Parròquia data de l’any 1366, que deia: “No hi havia rectoria”.

En la Visita Pastoral que es féu l’any 1414, hi  trobem la següent nota:

“L’església està en estat deplorable. Quan fa mal temps, hi plou en molts llocs. Manà reparar-la. Ordenà adquirir una Creu per al servei de l’església i altres objectes. Tot plegat donà la impressió d’una parròquia molt pobra.”

En la Visita Pastoral només es parla de la visita als altars de Santa Maria Magdalena i Santa Anastàsia.

La més antiga impressió general de Bonastre és de principis del segle XV i ha estat proporcionada pel capbreu redactat el 1436.

Gràcies a aquest valuós document per a la història de Bonastre sabem que a principis del segle XV Bonastre estava format per 17 famílies (Teixido, Agustí, Blanch, Ferra, Sanabre, Ferrer, Fontanilles, Stela, Vidal, Guerau, Ferrés, Magrinyà). Cada una de les famílies tenia el seu patrimoni de terres compost de diferents trossos situats a la vall i un petit hort a les Tries, Manelles o als Masos.

De la detinguda  lectura del capbreu es pot treure la impressió que el poble era un sol carrer que sortia dels afores de l’església fins a la cruïlla del carrer Major amb el carrer del Mig.

El poble conservava la seva fesomia medieval doncs encara es fa referència a l’antic castell, situat en l’espai que va de la plaça Major al carrer Nou, annex a la casa Fontanilles i era presidit per una petita església romànica.

Miquel Casellas i Porcar, a la Miscel·lània Penedesenca 1995,pàgina 40, diu:

“Bonastre és el (poble) més tardà en antiguitat; en els seus orígens, designava uns terrenys muntanyosos, on més  tard es bastí un castell que fou habitat fins al segle XIII. Posteriorment a aquesta dat, amb el perill sarraí desaparegut, els seus habitants construïren un mas en terrenys més planers i amb més bones comunicacions amb els pobles i viles del voltant. Aquest nucli anirà creixent fins a esdevenir el que avui coneixem com el poble de Bonastre. El castell amb el pas del temps s’anirà enrunant fins a desaparèixer totalment en la actualitat i les seves restes.”

Guillem Serra, bisbe d’Hipona, auxiliar d’Enric de Cardona, el dia 9 de novembre de 1508, amb el rector Pere Bou visità l’altar major (sic) de Santa Quitèria i l’altar de Sant Antoni –de pedra-.

“Invenit Ecclesiam nulla reparatione indigentem”
(L’Església no necessitava cap mena de reparació)

“Invenit domum (dicti Rectoria) modernum fabricati”
(La Rectoria era de factura o construcció recent)

L’any 1574, referent a l’altar de Sant Antoni, hi ha la següent anotació:

“Que facin una paret del cantó de l’església, a fora del cementiri, perquè quedi tancat.”

A partir d’aquesta data no tenim cap referència sobre els edificis que componen la parròquia fins a principis del segle XIX.

Com que l’empresa de la construcció d’una nova església era costosa, i més en aquells anys d’angoixa i crisi econòmica, exigia un home extraordinari. Aquest fou el Rd. Joan Pedrals, exemplar sacerdot que regentà la Parròquia de Bonastre,  des de l’any 1832 al 1851. Nasqué a El Papiol el 21 d’agost de 1796.  Estudià al Colegio Tridentino de Barcelona filosofia i teologia dogmàtica i moral. Fou ordenat sacerdot el 23 de març de 1882. Acabada la carrera ingressà a la Congregació de l’Oratori de Sant Felip Neri a Barcelona i dos anys després fou nomenat vicari de la parròquia de Sant Jaume de la mateixa ciutat. L’any 1829 passà a acomplir el càrrec de vicari natural de Masllorenç , el 3 d’octubre de 1931 prengué possessió de la Parròquia de Bonastre (1). i  el 1832, prèvia oposició, se l’anomenà Rector de Bonastre.

La seva actuació fou molt destacada sent la seva obra principal la construcció de la nova església que promogué poc temps després d’iniciar el seu rectorat, l’any 1833, procedint a la seva inauguració l’any 1849.

4 de març de 1833:

“Es començà a treballar per a construir  una nova Església. La casa Fontanilles donà el terreny necessari amb obligació d’invertir-lo en misses.” (2).

El Rd. Pedrals fou un dels rectors de més categoria dels que regentaren la parròquia de Bonastre en el segle XIX. El seu tremp el demostrà en la gran empresa de la construcció de l’església, precisament  en aquells anys de discòrdia general i de destrucció i mutilació de tants temples de la diòcesi de Barcelona. Però el seu zel i esperit apostòlic el demostrà de forma més exemplar en la seva permanència a la Parròquia al costat  dels seus feligresos en aquells anys d’inseguretat i deserció general i de tantes grans tribulacions. Durant els anys més turbulents (1837-1839), regentà també les parròquies veïnes de Salomó, Masllorenç i Puigtinyós (Montferri). L’heroïcitat de la seva actuació es constata en una carta seva -1839- als seus superiors on explicava els seus viatges a la parròquia de Puigtinyós “en un tiempo que, sin peligro de perder la vida, no se podia salir de casa”, i el seu zel apostòlic en una altra carta dirigida al Degà del Penedès explicant la situació de la parròquia de Salomó, en què segons frase del citat Degà al secretari del Sr. Bisbe “el Párroco de Bonastre clama se envie allí (Salomó) Sacerdote, pues no hay nadie para regentar aquella Parroquia”. La paraula clama és una síntesi de la seva actuació.

Pel to d’algunes cartes als seus superiors, en gairebé plantejant problemes d’altres parròquies, es dedueix la categoria de la seva persona, superior a la resta de personal eclesiàstic de la comarca, llavors, del Tarragonès, i al mateix temps la confiança que li tenien dipositada els seus superiors, doncs era un vertader delegat episcopal d’aquestes llunyanes parròquies de la diòcesi de Barcelona.

El dia 26 de setembre de 1844, el Rd. Rector, Juan Pedrals envià atenta sol·licitud  al Sr. Vicari General de Barcelona per a poder beneir l’església nova. (3). El 2 d’octubre el Sr. Vicari General de Barcelona donà permís al Rd. Rector per a beneir la nova església. (4)

L’església parroquial de Santa Magdalena va ser construïda  seguint un estil barroc classicista. Edifici d’una nau de tres trams amb capelles laterals intercomunicades i ampli creuer incipient, tot cobert amb voltes de canó amb llunetes. Els pilars de la nau tenen pilastres toscanes adossades que sostenen els arcs torals de les voltes. A la intersecció de la nau i el creuer s’alça el cimbori de planta vuitada. Als peus de la nau, al costat dret de la façana s’aixeca el campanar, de quatre cossos i planta vuitada els superiors, cobert per una cúpula. La portada molt senzilla, és emmarcada per pilastres toscanes, que sostenen un frontó triangular amb fornícula.

En el període de 1845-1848, actuà de representant de la Comissió Diocesana del Culte i Clergat a l’arxiprestat del Vendrell, càrrec del qual dimití per falta de salut el 1848.

A l’Arxiu Diocesà de Barcelona, a l’apartat “Processos Tribunal Eclesiàstic” de l’any 1849 (núm. 1082) es troben “Diligencias contra D. Juan Pedrals, cura párroco de Bonastre, acerca el auto de culpa resultante contra el mismo en una causa  formada ante el juez del Vendrell. Concepto: calumnias (30 ff.). No tenim cap més informació sobre aquestes diligències.

Durant el seu rectorat defensà els béns de l’Església contra les lleis espoliadores (Desamortització de Mendizábal) d’aquell temps.

El 1852, per mèrits de concurs, fou traslladat a la parròquia de Santa Maria de La Geltrú, on actuà d’arxiprest fins al 1864, en què havent sofert un atac d’apoplèxia l’any anterior i que els remeis de la medecina resultaven ineficaços, el 31 de maig de 1864 demanà al senyor Bisbe que el rellevés del càrrec parroquial; en la seva instància es dibuixa el seu esperit apostòlic quan diu:

“Que habiendo ejercido por espacio de trenta y cinco años el ministerio  parroquial y estando ahora imposibilitado de ejercer debidamente los cargos anejos al citado ministerio a causa d las enfermedades de la gota y de un ataque apopléjico que sufrí  a los 13 de octubre de 1863, i a fin que no sufran menoscabo los intereses de Dios y el bien de las almas de los feligreses:

Suplico se digne relevarle del cargo parroquial y nombrar un regente”. (5)

Concedit el relleu es traslladà a la seva estimada parròquia de Bonastre on va morir uns mesos més tard, el 4 d’octubre de 1864, a l’edat  de 69 anys, rebent cristiana sepultura en el temple la construcció del qual promogué, davant de l’altar de Santa Quitèria. (6). La làpida de la sepultura i les despulles del Rd. Pedrals es conservaren fins al juliol de 1936.

La seva memòria fou molt recordada i venerada fins a principis del segle XX.

Segons una nota manuscrita, copiada per Mn. Francisco Figueras, començà la nova església el dia 4 de març de 1833. La construcció  del nou temple necessitava un nou solar, que segons testimoni de l’esmentada nota el cedí la casa Fontanilles, propietària de tots els terrenys  contigus amb l’antic temple i cementiri, compensant als donants amb el compromís de celebrar-se tres aniversaris anuals en sufragi dels difunts de la família Fontanilles.

Encara que no s’hagin trobat notes concretes, per certes deduccions –escrigué Mn Sanabre – “gosem dir que l’antic temple quedà dins del nou. Els fonaments es cavaren al voltant de l’anterior temple, resultant l’ampliació sobretot per la part de darrera, doncs segons una tradició oral recollida, l’antic arribava fins a la línia on comença el creuer  de l’actual. Amb motiu del canvi del terra de l’església es descobrí una espècie de cripta funerària amb nombroses caixes amb restes humanes situada davant les capelles de la Puríssima i del Baptisteri, fet que ens ha refermat en aquest criteri, doncs segurament que aquesta cripta és la mateixa que es parla en altres documents, que la situava davant la capella del Sant Crist, a l’entrada del temple.”

No s’ha trobat cap notícia  més sobre el procés de la construcció de la nova església fins a l’abril de 1849, on  en les Efemèrides de Mn. Figueras es llegeix: “22 d’abril 1849. Es comensa a tirar a terra la Iglesia, successivament que s’anà edificant la Iglesia”.(7)

A primers d’octubre es degué donar per acabada la sospirada obra, doncs el Rd. Joan Pedrals dirigí una curta exposició al Governador eclesiàstic demanant autorització per a la seva benedicció, redactada amb aquestes paraules:

“Muy Ilustre Señor. Juan Pedrals presbítero, Cura Párroco de Bonastre, Obispado de Barcelona, con la debida veneració a V.S. expone: que habiendo concluída y acabada de edificar la Iglesia parroquial, y añadiendo un pedazo de tierra al Cementerio de dicha Parroquia, a V.S. suplica le conceda facultad para bendecir ambas cosas. Gracia que espera  recibir del recto procedir de V.S. Bonastre 20 octubre de 1840. Juan Pedrals, Cura Párroco.  Al marge hi ha la següent nota: Barcelona 21 octubre de 1849. Líbrense las letras de estilo: Bertrán, Vicario General Gobernador. Rubricat.

Al cap de pocs dies l’anomenada autoritat eclesiàstica comunicà la següent autorització:

“Nos D. Felipe Bertrán, Vicario General, Gobernador Eclesiástico de la Diócesis de Barcelona a nuestro amado en Cristo D. Juan Pedrals, Cura Párroco de Bonastre, salud en el Señor. Por cuanto con escrito del veinte de los corrientes Nos habéis manifestado haberse acabado de edificar la Iglesia Parroquial de Bonastre que està a vuestro cargo, y que se ha dado mayor ensanche del que tenía el Cementerio de la pròpia Parroquia, solicitando con este motivo el correspondiente permiso para procedir a la bendición de ambas cosas, en uso de las facultades ordinarias que ejercemos, os facultamos con las presentes letras para que, conforme a lo prevenido en el ritual de la Diócesis, paséis a verificar no solo la bendición de la Iglesia Parroquial, con la parte que de nuevo se haya edificado, sí que también la porción de Cementerio que nuevamente se hubiese añadido al antiguo, dando pues aviso a esta Secretaría del Gobierno eclesiástico de haberlo  verificado. En cuyo testimonio hemos mandado expedir las presentes firmades de nuestra mano, selladas con el escudo que usa este Gobierno Eclesiástico y refrendadas por el secretario del mismo en la ciudad de Barcelona a los 30 de octubre del año mil ochocientos cuarenta y nueve”.(Copiador de oficiós remitidos de esta Secretaria a diferentes autoridades, durante la Sede episcopal vacante, correspondiente al año 1849. Núm. 138).

La solemnitat tingué lloc en els primers dies de l’any següent, doncs en les esmentades Efemèrides el dia 5 de gener de 1850 es llegeix:

“Se benehí la Iglesia nova (que es la actual) ab assistència de deu Rents. Rectors veins, cantant-se tot seguit un ofici a Santa Magdalena en acció de gracias per no haver succeit  cap desgracia, ni dissensió mentre duraren las obras”. (8)

Després de tan memorable solemnitat continuaren les obres, doncs es construí l’altar major, que s’acabà el 1852, segons ens ho certifiquen les paraules gravades en un requadre darrera de l’altar que diu:

“Fet en 1850 y daurat en 1854”

Entre 1851 i 1857, només hem trobat el nom del rector que regentà  la Parròquia de Bonastre, el Rd. Benet Miró (1853-1857).

El Rd. Benet Miró vingué d’Ecònom a la Parròquia de Bonastre el dia  11 de gener de 1853 i el dia 22 de maig prengué possessió de Rector de la Parròquia  El dia 18 d’agost prengué possessió de la Parròquia de Molins de Rei. (9)

L’esmentada Efemèrides de Mossèn Figueras indica que l’any 1855,  de moment, el cementiri quedà al costat de l’església:

“El cementerio està al lado de la Iglesia, y se extiende con toda su longitud.” L’Ajuntament acordà comprar el tros de terra de 8.135 pams a D. Tomás Fontanilles per l’eixample de l’esmentat cementiri el 21 d’agost de 1855.”

El següent rector que hem trobat és el Rd. Fernando Pagès Costa (1858-1866). Nasqué a Barcelona l’11 de juny de 1814. Estudià filosofia al Seminari de Barcelona dels del 1831 fins al 1832; ingressà al Monestir  de la Cartoixa d’Scala Dei, on va professar l’any 1834. Després de l’exclaustració es traslladà a Itàlia, ingressant a la Cartoixa de San Bartolomé de Trisulti, als Estats Pontificis, on completà els seus estudis eclesiàstics i l’any 1838 s’ordenà de prevere. Ja sacerdot fou nomenat capellà del convent de San Lorenzo de Rédulo (Nàpols). L’any 1843 es traslladà a Amèrica sent destinat a la diòcesi de Mérida de Miracaybo on se li va conferir la parròquia de San Jacinto del  Morro. El 20 d’octubre fou nomenat capellà de la catedral de Mérida. Durant els anys que romangué a Amèrica serví de sacerdot en diferents parròquies, de capellà de cor a la Catedral de Mérida i director espiritual del Monasterio de Clarisas de Mérida. De retorn a Espanya l’any 1848, el 1850 se’l destinà de capellà al Monestir de Valldonzella de Barcelona; que retornà a Espanya. Després de passar pel Monestir de Valldonzella de Barcelona; al març de 1853 de vicari a Capellades, posteriorment d’Ecònom de Santa Maria de Foix, el 1856 d’Ecònom de Sant Pere de Vallcarca; el 1857, de mestre de sords-muts al Col·legi Episcopal i el primer de gener de 1858 prengué possessió del curat de Bonastre. (10)

No tenim detalls de la seva actuació  però l’hem volgut incloure en aquesta llista perquè fou l’últim rector, ex frare d’Scala Dei que va morir a la Parròquia de Bonastre el dia 8 d’abril de 1866 als vuit  anys d’iniciat el seu curat. Tenia 51 anys. (11). Mossèn Sanabre diu que la seva actuació fou molt apostòlica, que adoctrinà amb molta assiduïtat els seus feligresos i que la seva mort fou molt sentida.

I també dues notes que corresponen al seu període com a rector de la parròquia.

De l’antic conjunt de l’església romànica quedà el campanar, segon ho confirma la relació de la Visita Pastoral de 1858 que, en parlar de l’església de Bonastre, diu:

“La Iglesia es nueva, de elegantes formas y con tres naves, tiene un campanario  regular, però no corresponde a la Iglesia. El cementerio està al lado de la Iglesia y se extiende en toda su longitud. Está bien cuidado.

Se tiene que cambiar la Cruz del altar de San Isidro.”(12)

Hom suposa que es tractava d’un campanar d’estil romànic, com devia ser l’anterior església.

Al  difunt rector Fernando Pagès el succeí  el Rd. Josep Lluch i Esteve (1866-1873). Es degué trobar amb el deteriorament molt gran del campanar, doncs el dia 13 de maig de 1866, en sessió extraordinària de l’Ajuntament, amb assistència dels veïns contribuents  per deliberar sobre l’estat ruïnós en què es trobava el campanar, a fi d’evitar que no succeís cap desgràcia, cas de desplomar-se, s’acordà procedir a desfer el campanar fins al lloc on començava a amenaçar ruïna  i que per la seva demolició es fes un repartiment entre els veïns contribuents.

El dia 14 de maig de 1866, l’alcalde de Bonastre, Ramon Gibert envià al Sr. D. Carlos Montañés, veí de Tarragona, la següent carta:

“Muy Sr. mio:

Siendo de urgente necesidad la demolición del  campanario de la Iglesia de este pueblo por amenaçar ruina remito a V. el adjunto oficio con copia de un acuerdo del Ayuntamiento para que V. se cercione de su contenido y si lo halla conforme se sirva hacer todo lo possible para que lo mas pronto possible sea entregado al Sr. Gobernador para ver si lo aprobar o si nos dirà lo que debemos hacer en este caso (...).”

L’ofici que  lliurà el Sr. Carlos Montañés al Governador Civil de la Província de Tarragona deia així:

“M.I.S.

Estando amenazando ruina la torre o campanario de la  Iglesia de este pueblo, el Ayuntamiento que presido, con los vecinos  contribuyentes que firman en el acuerdo que adjunto remito a V.S. copia: han acordado procedir desde luego á su demolicion, y como para satisfacer los gestos para esta demolicion  se ha acordado hacer un Reparto vecinal, he de merecer de V.S. se sirva dar su aprobacion lo mas pronto possible por ser de urgente necesidad.

Dios guarde a V.S. muchos años.

Por D. Ramon Gibert Alcalde que no sabe firmar, de su Órden Sebastian Arandes Secretario.

El dia 24 de maig de 1866, l’alcalde de Bonastre, rebé un ofici “Policia urbana núm. 37”, des de Tarragona:

“Enterado del oficio de V. del 14 del actual y del acuerdo que le acompaña, tomado por ese Ayuntamiento y mayores contribuyentes á fin de hacer un Reparto vecinal, para atender á los gestos de demolicion de la torre de la Iglesia de ese pueblo que amenaza ruina he acordado pedir a V. explicacions acerca de si dicho Reparto se atiende voluntario ó forzoso esperando me lo manifieste para resolver lo que proceda y en vistas de ello y del resultado que ofresca la comision que con esta fecha he dado al Arquitecto provincial para que se traslade á ese pueblo á examinar la esperada torre.

Firmat: Joaquin del ... (il·legible)

El dia 27 de maig de 1866, Ramon Gibert, Alcalde envià el següent ofici al Governador Civil de la Província de Tarragona:

“En contestación al oficio de V.S. de fecha 24 de los corrientes, debo manifestar a V.S. que el acuerdo celebrado y firmado por este Ayuntamiento y mayores contribuyentes en la sesion del dia 13 del actual, fue, que viendo la ruina que amenaza la torre de la Iglesia de este pueblo, y siendo  de urgente necesidad procedir desde luego a su demolicion a fin de evitar alguna ó algunes desgracias, considerando que no hay fondos en este comun para satisfacer los gastos que llevarà dicha demolicion, y que puede confiarse muy poco de una suscripcion voluntària, se acordó hacer (con la aprobacion de V.S.) un Reparto vecinal voluntario graduado á proporcion de lo que paga cada vecino por contribucion Territorial, y como ahora aunque parezcan voluntariós al pago todos los vecinos porque ven la grande necesidad y urgència de este gasto, puede ser que al cobro de dicho reparto haya alguno ó algunos vecinos que no quieran contribuir con la cantidad que les toque, por eso se pide la Autorizacion á V.S. para que todos los vecinos contribuyentes satisfagan lo que les corresponda.”

Com que l’alcalde Ramon Gibert no sap firmar, l’ofici fet a mà, de la seva ordre el fa Sebastian Arandes Secretari.

El dia 2 de juny de 1866, Ramon Gibert, Alcalde envià el següent ofici al “Sr. D. José Lluch, Cura Párroco de Sta Magdalena de este pueblo de Bonastre”:

“El Ayuntamiento  que presido viendo que la torre de la Iglesia de este pueblo està amenazando ruina i á fin de evitar alguna ó algunes desgracias, lo he puesto en conocimiento del M.I.S Gobernador Civil de esta Provincia de Tarragona y habiendo trasladado en este pueblo el Sr. Arquitecto  provincial de Orden del mismo Sr. Gobernador para examinar la expressada torre y hallandola en eminente peligro y que efectivamente amenaza ruina, ha prevenido á esta corporación que desde luego se proceda á la demolición de toda la parte de dicha torre que se halla en estado ruinoso; lo que hago saber a V. á fin de que se sirva ponerlo de S.E.I. el señor Obispo de esta Diócesis para los efectos oportunos.

Dios guarde a V. muchos años.

Firma per ordre de l’alcalde Ramon Gibert, el secretari Sebastian Arandes.

El  dia 8 de juny de 1866, l’alcalde de Bonastre rebé un ofici “Policia urbana núm.719”del Governador Civil de la Província de Tarragona:

“El Sr. Obispo de Barcelona a quien manifesté el estado ruinoso de la torre de la Iglesia de este pueblo, así como el resultado de la comisión conferida por este Gobierno al Arquitecto  provincial para que trasladándose a ese pueblo examinara aquella, me dice con fecha del actual lo siguiente:

En vista de la atenta comunicació de V. S. de 4 del actual digo con fecha de hoy al Sr Cura parroco de Bonastre lo siguiente=

Con motivo de hallarse en eminente peligro de ruina la torre campanario de esa Iglesia parroquial según me ha manifestado el Sr. Gobernador de la provincia  de Tarragona en su comunicación de fecha 4 del actual, cuya copia adjunta acompaño, dispondrá V. lo conveniente para que a la brevedad que el caso requiere se proceda al derribo de la parte superior de dicha torre y construcción de una cubierta provisional con sujecion al dictamen facultativo a que se refiere aquella comunicación aplicando a los gestos de estas obras los fondos parroquiales que permitan las atencions percibidas del Servicio de la Iglesia, los donativos que hicieren los fieles, o los recursos que quiza facilite el M. Ayuntamiento de ese pueblo, toda vez que la junta de la Diocesis no tiene cantidad alguna disponible para aquelles obras, ademas podrà V. desde luego, si lo estima conveniente de acuerdo con el Ayuntamiento, promover con arreglo al Real decreto de 4 de Octubre de 1861 el respectivo expediente en sol·licitud de fondos del estado para la reparacion o construccion del edificio y en el presupuesto que en su conscuencia se forme se continuarà la partida que importen los gestos del expresado derribo y construccion de la cubierta provisional a fin de que en su dia sea reintegrada per el Tesoro=

Lo que traslado a V.S. por contestacion a su expresado oficio de 4 del actual.

Y lo digo a V. para su conocimiento y para que coopere a llevar a cabo la expressada obra.

Dios guarde a V. muchos años

Firma del Governador: Joaquin del.... (il·legible)

En el Llibre Sessions de l’Ajuntament, el dia 15 de juliol de 1867, hi consta la següent nota en relació a la col·locació d’una nova campana, fet que dóna a entendre que les obres de reparació del campanar havien finalitzat:

“És beneïda i col·locada a la torre de l’església d’aquest poble (Bonastre) a les 11 de matí d’avui la nova campana i se li impressionen els noms de Maria Magdalena, Maria del Carmen i Josefa. Foren padrins D. Sebastián Arandes i la seva esposa Catalina Autro de Arandes.

Aquesta campana fou adquirida al fabricant de Barcelona, Francisco Collbetó per l’import de 180 duros i la campana vella. El seu pes és de 12 quintars i mig.”

El 30 de juliol de 1871 l’Ajuntament contracta à José Vilanova, perit en la recomposició de rellotges per a l’arranjament i cura del rellotge públic. I el dia 14 de novembre del mateix any, l’Ajuntament acordà adquirir terreny per a construir un nou cementiri per ésser insuficient l’actual i estar unit a l’església actual.

El dia 21 de maig de 1872, el Rd. Josep Lluch envià una carta al M. I. S. D. Juan de Palau y Soler, Vicari General de Barcelona:

“Poniendo en cumplimiento los sabios consejos que recibí de la alta discreció de V.S. en el pasado abril, he hecho un llamamiento a la caridad de los feligreses para poder atender a mis más apremiantes necesidades, lo que ha dado por resultado el recibo de una limosna de 8 reales. Y nada más.

“Eso me ha motivado el siguiente proyecto, y hacer del mismo desde el pié del Altar en el dia treinta dels actual una pública declaración tal como sigue:

Amados feligreses: para poder yo permanecer en esa Parroquia en el cumplimiento de mis obligaciones parroquiales me es indisoensable el percibo de una raonable asignación para mi subsistència. En la actualidad no puedo esperar cobrarla prontamente del gobierno de la Nación; cuando aun no se me han satisfecho mas de 24 mensualidades devengadas.

Tampoco puedo esperarla de las limosnas de los bienechores de la Parroquia; pues la suma escasez de las mismas  manifiesta clarament la imposibilidad o repugnància que hay de hacerlas, lo que no es de estrañar cunado yo ya estoy cansado de mendigarlas.

En tan triste situación ya no me queda otro recurso que hacer uso del derecho que da la Naturaleza a todo hombre de buscar el pan para mantenerse en donde lo encuentre mas fàcilmente.

Por lo que debò advertiros que desde el dia seis del próximo junio no puedo aseguraros mi permanència en esta Parroquia ni menos  el costear la asignación de un Vice Gerente para la administración del Pasto espiritual, hasta que reciba la asignación de 250 reales mensuales con anticipación  de un trimestre por primera vez, y en lo sucesivo por mensualidades.

“Cuyo proyecto comunico a V.S. para que en el caso de considerarlo il·legal, se sirva manifestarmelo antes de publicar-lo; pues seria un acto sumamente ridícul e imprudente su pública declaración sinó pudiera cumplirse por falta de legalidad.

Dios guarde a V.S muchos años.

Novament el dia 31 de maig  del mateix any, l’esmentat Rd. Josep Lluch, torna a  enviar al Vicari General de Barcelona, Juan de Palau el següent comunicat:

“A los treinta de los corrientes dirigí á esos feligreses la publica manifestacion, cuyo proyecto comuniqué en 21 del mismo a V-S. Y del que no he recibido aviso en contrario.

“En el caso de no dar ningun resultado dicha manifestacion dentro el tiempo en  la misma señalado, he proyectado ausentarme de la Parroquia, dejando entre tanto al frente de la msima otro Sacerdote advirtiendo á esos feligreses que no podré costear mas allà de unos quinze dies la manutencion de dicho Sacerdote, ni yo volver á la Parroquia sin que reciba para mi manutencion, 250 reales al mes con anticipacion de un trimestre por primera vez y en lo sucesivo por mensaulidades.

“Cuyo proyecto me consideré autorizado de ponerlo en pràctica por considerarlo digno de su aprobacion con tal que V.S. en aquel entonces es esa mi justa pretension.

Dios guarde á V.S. m. Años”

Al marge del mateix escrit sota el segell de la parròquia de Santa Magdalena de Bonastre posa: Despachado.I escrit a mà, també diu:

“Aunque lamentamos el triste estado a que se halla reducido nuestro clero por la falta de pago en su modesta asignacion tambien consideramos de sensibles consecuencias y de mal efecto, que un párroco abandones u parroquia en estas circunstancias. Por esta razon le  enviamos al adjunto oficio para el Alcalde y Municipio deese terrritorio, esperando de este modo implorar la suerte de V.

“V. esta interesado en escitar ala poblacion con motivo de nuestro oficio, lo cual no dejara de contribuir cualquier  forma para sostenerle debiendo V. ser menos exigente pensando que las actuales circunstancias y las particualres del aparroquia deV. No son para apurarla mucho y si para contentarse buenamente con lo den sea efectos o dinero o uno y otro, y pasar aunque sea con alguna estrechez hasta que Dios se apiade de nosotros que debemos confiar en su clemència no tardara.

“De todos modos procure V. que la poblacion nos conteste para nuestro gobierno.

“Dios guarde a V. m. años

En una acta de l’Ajuntament trobem que la situació era molt extrema i es féu una sessió per parlar del problema  del Rd. Josep Lluch:

En el pueblo de Bonastre a treinta de junio de mil ochocientos setenta y dos, reunido el ayuntamiento del mismo en la sala Capitular bajo la presidència del Sr. Alcalde D. Pablo Parés presentò un oficio deñ Sr. Vicario Capitular de la Diócesis de Barcelona, el cual de su orden fue leido, resultando que el enunciado Vicario General suplicava que por el Cuerpo Capitular se escitara al pueblo a fin de que el Rdo. Cura Párroco fuera auxiliado con socorros pecuniarios o en frutos en atención a su gran estrechez, y que de lo contrario consentiria que el enunciado Rdo. Cura Párroco se ausentase del pueblo cerrando la Iglesia, no pudiendo enviar nungun otro Sacerdote mas. En su visita al Ayuntamiento acordó llamar in continenti a las pricipales  persones de figura de la población, y presentades estas al secretario de la misma en número de cerca de cuarenta se les dio conocimiento del oficio, loc ual produjo una larga discusión; discusion que no dio resultado alguno a pesar de que el Alcalde y miembros de ayuntamiento procuraron excitar con insistència los sentimientos religiosos del pueblo, tanto que llegó a proponer el Presidente que in continenti se formase una lista de suscripción para atender a las necesidades del Párroco, cada mes. En tal estado e inútiles todas las gestiones practicades, se despidieron los llamados, acordando el ayuntamiento que se hiciese constar así, levantandose la sesión que firman los que saben de que certifico.

No sabem  si la llista de subscripció per atendre les necessitats del Rector es fes  realitat i, si ho hagués estat, tampoc no sabem si es va solucionar el problema. Al cap d’un any, a principis de juliol de 1873 marxà  el Rd. Josep Lluch. El secretari del poble comissionat pels propietaris visità al Rector del Vendrell amb l’encàrrec de participar-ho al Secretari del Bisbe.

El següent Rector fou  el Rd. Tomàs Rigualt Soler (1873-1883).

Nasqué al Vendrell el 4 d’agost de 1849, estudià el batxillerat i des  1867 a 1873. Teologia i Moral, privadament, sent ordenat sacerdot el 27 d’abril de 1873 a (Carmelo) Itàlia pel bisbe de Civittarechia. Un mes després de la seva ordenació tornà de Roma i començà el seu ministeri sacerdotal a la seva diòcesi de Barcelona. De moment s’instal·là al Vendrell en un dels moments més moguts del segle XIX, i havent quedat vacant la Parròquia de Bonastre, i davant la dificultat de proveir-la per la repugnància en aquelles hores d’inseguretat a traslladar  els sacerdots a les parròquies rurals, a proposta de l’arxiprest del Vendrell fou nomenat encarregat i després regent de Bonastre. Prengué possessió del seu càrrec el dia 24 de juliol de 1873. Fou molt ben rebut tant per les autoritats com pel poble contrastant el seu optimisme i joventut amb el pessimisme regnant en aquells temps difícils, tal com consta en la carta que escrigué Segismundo Boix. Pvre. al M. I. Sr. D. Lázaro Ballaz, des del Vendrell el dia 28 de juliol de 1873:

“Mi muy respetable Sr.: El dia 24 del corriente pasó a Bonastre D.Tomás Rigualt para hacerse cargo de la parroquia. Y tengó la satisfacción de decirle que fue muy bien recibido tanto por parte de la autoridad com del pueblo. Se reunieron el día seguiente los principales  propietarios para hacerle una dotación, según lo que permita el estado del pueblo y entretanto uno de ellos se lo lleva a su casa donde reside por ahora.

“El cura de Bonastre no corre más peligro que el peligro general que corremos todos debido a nuestra classe, y si alguna amenaza se hizo al anterior  del Rd. Rigualt fue por parte de gente armada que pasó por el pueblo, lo que se permitió emplear alguna palabra amenaçadora que le alarmó. D. Tomás se muestra muy agradecido y no teme.”

En un escrit redactat pel mateix Rd. Rigualt donava aquesta impressió sobre el seu ministeri pastoral a Bonastre:

“Regenté la Parroquia durante diez años y cuatro meses, primero como regente  y después como párroco, constantemente, a pesar de la guerra y de la peste. En los últimos años de mi estància invertí más de mil duros de mi peculio en la reedificación del campanario; con la cooperación de los fieles hice decorar la Iglesia, rebozándola por la parte de fuera. Se construyeron  dos altares, con un coste de más de siete cientos duros. Logré que todas las familias del pueblo rezaran cada dia el santo Rosario e instituí el Rosario de la Aurora.”

El 22 de març de 1874, el Sr Alcalde proposà que es recompongués el Calvari. Després d’una lleugera discussió, atenent al poc gust i a la religiositat del poble, s’acordà reedificar-lo.

El 24 d’octubre de 1875 moria a Sarrià el Rvd. Mn. Benet Vivó, Rector que havia estat  de Bonastre i fundador de la Congregació dels Dolors a la Parròquia. (12a)

L’any 1876, a la pàgina 137 del Llibre de l’Iglesia (destruït) s’hi consignaren les partides que es pagaren per a la (re)construcció del campanar. Hi constaven 7 dates per a la preparació de materials per a l’obra. Entre els mesos de març a juny, es pagà la llenya, pedres de calç, s’arreglà el forn, als homes que feien la calç i la seva manutenció, l’arena i els maons.

12 de març: Es pagà la llenya que s’hagué de menester per fer el forn de calç per a construir el campanar. Foren 100 fogots i costaren 94 rals.

1 d’abril: Es pagaren les pedres que s’hagueren de menester per fer la calç per a construir el campanar. Costaren 262 rals.

4 d’abril: S’arreglà el forn pera fer  la calç necessària per construir el campanar de l’església de Bonastre. Costà 153 rals.

23 d’abril: Es pagaren els jornals dels homes els homes que feren la calç necessària per a construir el nou campanar, important 280 rals.

28 d’abril: Es pagà la manutenció dels homes que havien fet la calç necessària per a construir el nou campanar. Importà 136 rals.

14 de maig: Es pagà l’arena que s’hagué de menester per les obres del campanar. Els ports valgueren 54 rals.

18 de juny: Es pagaren 4.000 maons que s’hagueren de menester en les obres de (re)construcció) del campanar. Valgueren, comptant-ho tot, 1.247 rals.

El Bisbat de Barcelona, en data del 25 de juny de 1878, donà permís a la sol·licitud que l’Ajuntament  i propietaris per vendre una campana i fer-ne tres de noves. La sol·licitud era datada del dia 16 de juny del mateix any. (13)

El dia 14 de juliol de 1878, l’Ecònom oferí a l’Ajuntament l’apadrinament de la nova campana. S’acceptà.

Hi ha un document de l’època on s’explica amb tota classe de detalls la benedicció de les noves campanes el dia 24 de juliol. Creiem que té un  gran valor històric no només pels detalls que s’hi expliquen, sinó també per veure quines autoritats i famílies influents de Bonastre hi assistiren.

De poques solemnitats que hagin fet a Bonastre es redactà ressenya detallada. Mossèn Josep Sanabre ens diu:

“(...) fullejant els llibres d’actes de l’Ajuntament vingueren a les nostres mans uns fulls solts amb una acta d’una solemnitat celebrada a Bonastre el segle XIX, i que segurament féu època. Es tracta de la gran festa de la benedicció de les noves campanes de l’església. D’aquest acte, com diu el cronista al final de la ressenya, l’Ajuntament acordà aixecar acta “ad perpetuam rei memoriam” amb la intenció de treure’n còpia per a l’Arxiu Parroquial.”

“En el pueblo de Bonastre, a las seis de la tarde del dia venticuatro del mes de julio del año de la Natividad de Nuestro Señor Jesucristo mil ochocientos setenta y ocho, primer año  del pontificado de nuestro Papa León XIII, Sede vacante en esta Diócesis, siendo Ecónomo de la Iglesia parroquial el Rdo. D. Tomàs Rigualt y Soler, alcalde del mismo D. Juan Domingo y Recasens y Juez municipal D. Ramón Godall y Roig se reunieron en la Sala Consistorial los señores  D. Juan Domingo y Recasens, alcalde; D. Juan Gibert y Boronat, teniente; D. Juan Sanabra y Domingo, D. Sebastián Arandes y Carbonell, concejales; D. Ramón Godall y Roig, juez municipal; D. Ramón Güell y Giralt, suplente del juez municipal; D. Agustín Mas y Gual, fiscal del Juzgado Municipal; D. Juan Mercadé y Ribas, D. Pablo Pagés y Sanromá, D. Antonio Sanromá y Godall, D. José Sanromá y Tutusaus, D. Bartolomé Sarrá y Fortuny, D. Pablo Soler y Virgili, D. Sebastián Ivern y Reverter, propietarios vecinos de esta; D. Ramón Rigualt y Soler, vecino del Vendrell; D. Juan Forés y D. Pablo Forés, vecinos de Valls; D. Manuel Soler y Pallarés, vecino de Puigdelfí y D. José Manent, vecino de Villalonga, y las Sras. Dª Maria Teresa Manent de Soler, vecina de Puigdelfí, Dª Engracia Pallarés de Cabré, Dª Antonia Soler de Mercadé, Dª Rosa Parés de Parés, Dª Rosa Godall y Parés, Dª Teresa Domingo y Sanromá, Dª Antonia Vilanova y Buch, Dª Rosa Parés y Sanabra, Dª Catalina Autro de Arandes, Dª Maria Sanromá de Domingo y Dª Teresa Roig de Lleonart, todas de esta vecindad, conmigo el infrascrito Secretario y teniendo por objeto la reunión proceder a la ceremonia de bautizar tres campanes nuevas fabricades en Barcelona, en el taller de  D. Buenaventura Pallés, una de elles siendo de once quintales de peso, otra de unos ocho quintales y otra de dos quintales, que deben colocarse en la torre campanario de esta Iglesia parroquial de santa Magdalena; se puso en marcha dicha comitiva siguiendo por la calle de la Iglesia hasta el patio de esta observando el siguiente orden: primeramente los señores invitados, seguidamente las señoras, después los padrinos, cerrando la marcha la comisión del Ayuntamiento con el Sr. Juez municipal colocado a la derecha del presidente de aquella y entrados en la Iglesia el Sacristán entregó a cada una de las madrinas un cirio blandón encendido y ordenada la procesión presidida de Cruz alta y dos monaguillos con cirios encendidos, siguiendo los Señores convidados, después las Señoras, luego los padrinos, tras ellos el Reverendo Cura Ecónomo revestido con capa pluvial cerrando la comisión el Ayuntamiento con el Sr. Juez municipal se salió del patio de la Iglesia donde había colocados unos bancos para asiento de las señoras asistentes, al pie del campanario estaban suspendidas y a la altura de unos siete palmos las tres campanas, por el orden siguiente: la más immediata a la Iglesia, la media, venia la pequeña y después la mayor. Al lado de la puerta de la Iglesia había una mesa preparada de antemano en el que estaban colocados, el ritual, el agua bendita, un ramo de hisopo, los Santos óleos y alguna toalla. Al pie de esta mesa había colocado un faristol cubierto con su respectivo paño y colocados luego los padrinos a los lados de las respectivas campanas por el orden siguiente: D. Manuel Soler y Pallarés y Dª Maria Teresa Manent al lado de la campana mayor; D. Juan Domingo y Recasens y Dª Rosa Godall y Parés, de la mediana; D. Sebastián Arandes y Carbonell y Dª Catalina Autro de Arandes, de la tercera, poniendo cada uno de ellos la mano sobre las respectives campanes procedióse per el Reverendo Ecónomo y en presencia de una numerosísima concurrència a la ceremonia del bautizo, bendición y consagración de las mismas en la forma prescrita por el Ritual dándoseles los nombres siguientes: a la mayor los de Teresa, Manuela, Magdalena; a la mediana los de Tomasa, Josefina, Inmaculada,  y a la pequeña los de Quiteria, Carmen, ----

Al final de la ceremonia cada uno de los padrinos  y madrinas dieron una badajada a sus respectivas campanas finalizándose con el rezo de la Orazión de las ánimas con el toque de las mismas campanas regresando a la Iglesia y en un pequeño intermedio se titraron a la muchedumbre presencial del acto algunos confites y algunes monedas de calderilla, regresando con el mismo orden y por la misma calle toda la comitiva asociándose a ella el reverendo Ecónomo que ocupava el lugar de preferencia entre  el Sr. Presidente de la Comisión municipal y el Sr. Juez municipal y previamente convidada toda la comitiva por los Señores padrinos entraron en la casa de Soler sita en la plaza de este pueblo y en la sala de dicha casa se sirvió un refresco. De todo lo cual ha ordenado este Ayuntamiento se extiende la presente acta ad perpetuam memoriam de la que se hará copia para el archivo municipal, firmandola los Señores Concejales presentes con el reverendo Cura Ecónomo y el Señor Juez Municipal. De que certifico.”

El dia 24 de juny de 1879 es comprà la imatge de la Divina Pastora. També el Copó que servia per donar la Sagrada Comunió en els dies ordinaris. L’11 d’octubre, l’alfombra gran per a l’Altar Major, que costà 138 rals i el dia 20, el túmul gros. Costà 380 rals. I el dia 5 de novembre, el Missal que costà 220 rals. (17)

L’any 1880 obtingué el títol de Rector de Bonastre el que llavors hi estava d’Ecònom, el Rd. Mossèn Tomàs Rigualt y Soler, natural del Vendrell. (14)

Aquest mateix any es posà un nou altar de Sant Quitèria.(15). El 16 d’abril es comprà la imatge de la Pietat. (16). El 22 de juny s’adquirí la imatge de Santa Quitèria  (17) i el 28 d’agost es comprà la imatge de la Puríssima. Costà 180 rals. També una cullereta de plata (per a servir en el calze). Valgué 40 rals. (18)

L’any 1881 s’obrí un nou portal a la Sagristia, com constava en els Comptes de l’Obra d’aquell any.

El dia 7 de març de 1882 es pintà i daurà l’altar  de Santa Quitèria. (19)

El dia 2 de juny es comprà la imatge de la Divina Pastora. (20)

L’1 d’agost de 1882 es pintà i daurà l’altar de Sant Sebastià. (21)

En una Instrucción pública firmada per l’alcalde-president, Isidro Mercadé, del dia 18 d’abril de 1883 al Governador Civil de la província de Tarragona es fa constar que “Habiendo tomado  posesión interinamente de la escuela pública de ninos de este pueblo D. Tomás Rigualt y Soler el dia 11 de este mes, lo pongo en conocimiento de V.S. a los efectos oportunos.”

Aquest mateix any 1883, Mossèn Rigualt marxà de Bonastre per haver-lo nomenat Oficial de la secretaria de Càmara del Bisbat de Barcelona i Beneficiat de Santa Maria del Mar.

Es dedicà a la predicació, encarregant-se de donar exercici espirituals i missions pels pobles de la Diòcesi i publicà alguns llibres. Va tenir molta difusió “El manual del devot català”.

En el període que va  des del 1883 fins a finals del 1892, només tenim  relació dels rectors que regiren la Parròquia, però no de les actuacions  que realitzaren a l’església i al campanar. Foren: Rd. Evaristo Gener (1883-1883), Rd. Jordi Pi (1883-1884), Rd. Genís Rourell  (Baumell?) Comas (1884-1892), que fou nomenat Regent de Bonastre l’11 de febrer de 1884. (22)

Una nota datada  el 22 d’abril de 1883,  creiem que per l’Ajuntament, semblant a un pregó, deia:

“Se fá a ‘saber que lo dimecres de esta‘ semana entrant se obrirà lo estudi de noys en la Rectoria pagant mitja pesseta cada mes tots els noys que no mes llejeijian y una pesseta cada mes los que escriuran y faran comptes, y las cantitas que se recaudian per est concepte serviran per lo cementiri, cobrarà lo Alguasil del poble.”

El 2 de febrer de 1885 es feren els estatuts del Centre Catòlic (23) i el dia 21 el Rd. Regent de Bonastre, Mossèn Genís Rourell demanà permís al Sr. Bisbe perquè el Centre Catòlic s’establís a la Rectoria, per tal que en pagués les despeses de la instal·lació.

E13 de març foren aprovats els estatuts del Centre Catòlic de Bonastre pel Bisbe de Barcelona.

El dia 16 de març el Rd. Rector de Bonastre informà favorablement a la sol·licitud del Sr. Regent del poble que demanà deixar posar el Centre Catòlic a la Rectoria de Bonastre. Li posà notes i ben acotades condicions. (24)

El dia 17 del mateix mes:

“El Sr. Bisbe de Barcelona informa favorablement sobre la sol·licitud del Sr. Regent de Bonastre de que el Centre Catòlic s’establís en els baixos d’aquesta rectoria, amb la condició que mai poguessin tenir dret  sobre el local, que deuran desocupar sempre que ho cregui el Sr. Rector de Bonastre”. (25)

El dia 4 de maig de 1886 es comprà la imatge del Sagrat Cor de Jesús. Costà 145 ptes. (26)

El 6 de gener de 1887 “es posà la peanya on està posat el Sagrat Cor de Jesús”. (27)

L’interès per Bonastre, per part de Mossèn Rigualt, continuà després  d’absentar-se de la Parròquia i renunciar-la el 1891, com ho demostrà amb freqüents vistes i cooperant a millorar l’església.

El 16 de desembre de 1891, el Rd. Magí Huguet  Lleonart, natural de Vilafranca del Penedès fou nomenat Regent de la Parròquia de Bonastre i el dia 1 de juliol en fou nomenat Rector. Des de l’any 1892 fins al 1898 regentà la Parròquia, però no  tenim cap més informació de la seva obra que una nota al Butlletí Oficial d’aquell any (1898), pàg. 329, on s’indica que causa baixa de la Parròquia de Bonastre en ser anomenat Rector del Pla del Penedès.

En el Llibre Major, pàg. 207, de l’any 1893 hi constava que fou anomenat Regent de Bonastre el Rd. Jordi Pi y Donato, natural de Prats de Lluçanès.

El dia 20 de maig de 1894, l’Ajuntament acordà instal·lar un rellotge públic al campanar, doncs mancava des de feia 6 anys. Aquesta mancança causava perjudicis al veïnat.

Per acabar aquesta relació de rectors que regiren la Parròquia de Santa Magdalena de Bonastre  durant el període 1832-1906, parlarem del Rd. Francisco Figueras Parareda (1898-1906), a qui hem esmentat en diverses ocasions al llarg d’aquesta exposició per ser un gran cronista de la vida religiosa en els anys que va exercí a Bonastre com a curat.

Nasqué a Sant Andreu de Palomar el 16 de febrer de 1872. Cursà estudis  l’any 1882 al Col·legi dels Pares de la Sagrada Família de Sant Andreu. A partir de 1885 continuà els seus estudis al Seminari Conciliar fins al 1895, que fou ordenat sacerdot el 8 de juny de 1895.

Acabada la carrera fou nomenat vicari de la Parròquia  de Sant Josep de Gràcia. L’1 d’agost de 1896 se’l destinà de vicari de a Parròquia del Sant Àngel Custodi de Barcelona, càrrec del que cessà el 27 d’abril de 1898. Durant aquest últim any actuà uns mesos de regent de la parròquia de Vallformosa i d’ecònom de Sant Pere de Castellet fins que el 12 de novembre de 1898 fou nomenat ecònom de la Parròquia de Bonastre. (28)

Inicià la seva missió pastoral a Bonastre  com a Ecònom el 2 de desembre de 1898; mesos després, el 8 de febrer de 1899 fou nomenat rector de Bonastre. (29). Al cap de dos dies, el dia 8 de febrer, prengué possessió de la Parròquia de Bonastre. (30). I el mateix dia demanà permís al Sr. Bisbe per a beneir solemnement una imatge de Sant Blai, que s’havia comprat feia pocs dies. El dia 13 de febrer, el Sr Bisbe de Barcelona facultà al rector de Bonastre  per a beneir públicament la nova imatge de Sant Blai que indulgencià. (31) I el dia 19 del mateix mes “entrà, per primera vegada en aquest poble de Bonastre en solemne i concorregudíssima processó, la nova imatge de Sant Blai, comprada dies abans a Barcelona. (32)

La seva actuació, encara que no fou de molta durada, 8 anys, resultà molt intensa i eficient. La seva memòria  perdurà per molts anys.

Renovà espiritualment la Parròquia i restaurà el temple. Creà associacions pietoses com  l’Associació de les Filles de Maria i donà una acurada formació religiosa a la joventut. Del seu rectorat perduraren –durant molt temps- pràctiques religioses com els primers divendres en honor del Sagrat Cor de Jesús, les comunions generals mensuals dels joves, el Rosari cantat dels diumenges d’octubre, etc.

El dia 19 de febrer de 1899  entrà per primera vegada al poble de Bonastre en solemne i concorregudíssima processó, la nova imatge de sant Blai, comprada dies abans a Barcelona que  beneí. També adquirí la imatge de Sant Lluís i millorà extraordinàriament el mobiliari litúrgic del temple.

L’1 de març es començà a treballar per construir els dos enjovats que sostenen la Rectoria, doncs amenaçava ruïna. S’acabaren  les obres el dia 8 de maig del mateix any. (33)

12 de setembre de 1899:

“En aquest dia vingué un treballador de la casa Rigalt de Barcelona per posar dos vitralls de color en aquesta església parroquial. Col·locà en el seu lloc la del Cor, per la que pagà el Rd. Dr. Mossèn Tomàs Rigualt, Pvre. i ex-rector  de Bonastre, la quantitat de 100 ptes. (tota plegada va costar 125 ptes.), i també posà la de sobre l’altar del Roser, per la que el Rd. Mossèn Magí Huguet, Pvre,, ex-rector de Bonastre donà 80 ptes. I en memòria d’aquest donatiu hi ha al Cor la Imatge de Sant Tomàs d’Aquino i en el de sobre l’altar del Roser, la de Sant Magí.”(34)

A l’esmentada Consueta de Mossèn Figueras, hi trobem una nota extensiva referent a pintar el campanar:

“Perquè consti  recordo el notable desprendiment de l’ex-rector de Bonastre Rd. M. Tomàs Rigualt que veient el mal estat en què es trobava la pintura de la fatxada del campanar i de l’església (sense  escoltar els desinteressats consells que li donaven algunes persones que després per més tard a començar les obres puig més endavant el podrien ajudar i per tant ell no hauria de fer gran sacrifici, i es podria fer una cosa millor) va voler començar a fer la renovació de pintura de dita fatxada i campanar; com que  s’havia de menester arena i calç per reconstruir el repicat vaig demanar des del peu d’altar que fessin el favor de venir carros a portar arena i de la calç, ja me n’encarregaré jo. I Mn. Tomàs pagà els paletes i pintors, que per cert varen cobrar i no gaire treballar. Ara tot serà que no l’enganyin amb la pintura que molt m’ho temo.”

I més endavant el 12 d’octubre de 1899:

“Aquest dia vingueren quatre pintors per decorar l’església, sota les ordres del senyor Vicenç Carné de Terrassa. Vénen contractats pel preu de 400 duros sense comptar la manutenció.”

Entre el mes de novembre i desembre de 1899, hi quatre notes més:

6 de novembre de 1899:

”En aquest dia es posà el vitrall de color que hi ha sobre l’altar de Sant Isidre i que representa la imatge de Sant Genís en memòria de qui la pagà, el Rd. Mossèn Genís Rourell (Baumell?), ex-rector d’aquesta Parròquia.”

12 de novembre de 1899:

“Es posaren en aquest dia el vitrall de sobre de la trona, i que representa la imatge de Sant Benigne (sobre la capella de Sant Sebastià) en recordança que el senyor Benigno Fontanilles, propietari d’aquest poble, en unió del ferrer Josep Gassol, pagaren el seu import. També es posà el mateix dia el vitrall que representa la imatge de Sant Ramon (sobre la capella de la Divina Pastora), com a record del propietari Ramon Godall que la pagà en sa major part, contribuint-hi al seu cost Joan Calaf (a) Puig Xic.”

El dia 22 de novembre de 1899 es posà el vitrall sobre la capella de Santa Quitèria, que representava la imatge de Sant Pere. I al dia següent, es posà el vitrall de colors amb la imatge de Sant Josep, sobre la capella de la Mare de Déu de les Dones. (35)

14 de desembre de 1899:

“Ja llestos del tot, després d’haver pintat l’església i rectoria, marxaren aquest dia els pintors. Hi estigueren dos mesos”. (36)

En una nota de Mossèn Josep Sanabre  es diu: El dia 9 de juliol de 1900 es comença a pintar l’església i la façana i el 17 de juliol, el campanar i façana de l’església. Creiem que és un error perquè a la Consueta es donen com a dates les del 1899.

El dia 22 de juny de 1900, el Rd. Rector de Bonastre demanà al Sr. Bisbe per a beneir solemnement una imatge de Sant Lluís, comprada pocs dies abans a Barcelona. L’1 de juliol el Sr. Bisbe de Barcelona l’autoritza “per a beneir solemnement una nova imatge de Sant Lluís, a la que indulgencià. (37)

L’1 de maig de 1901 es comprà una casulla blau cel  per a la Puríssima. (38)

L’amor que tingué Mossèn Tomàs Rigualt a la seva primitiva parròquia de Bonastre ho confirma l’exposició presentada al seu Prelat l’any 1902 a favor de Bonastre en la que, després de citar-la, deia:

“Per mi molt volgut a causa de ser lo primer e unic qual servei parroquial vaig desempenyar per espai d’onse anys i quals habitants estimo com a fills espirituals...”

Les seves paraules constitueixen una espècie de testament espiritual a favor de la seva antiga parròquia.

Aquest mateix any,  el febrer del 1901, moria a Barcelona l’exrector de Bonastre, Mn. Josep Lluch i Lavert. Tenia 71 anys. (Dietari Gallofa de l’any 1902).

I el dia 4 del  mateix mes se celebrà a la Parròquia de Bonastre un Ofici de Rèquiem amb absolta en sufragi de l’ànima del que fou rector de Bonastre, Mn. Josep Lluch i Lavert, mort dies abans a Barcelona. (Cronica).

El 29 de gener de 1904, Mossèn Tomàs   moria a Manlly (París) a l’asil de San Fernando. La seva mort fou molt sentida a Bonastre com ho constatà el benemèrit Mn. Francisco Figueras en les notes necrològiques que li dedicà en la seva crònica. Copiarem les seves línies com a homenatge a tan generós protector de Bonastre.

La Crònica diu així:

“1904, 11 Febrer.- A les 9 hores se celebrà un solemne ofici de rèquiem amb assistència de 9 sacerdots veïns i de totes les Autoritats i quasi tot el poble en sufragi de l’ànima del qui fou Rector d’aquesta Parròquia Dr. Tomàs de A. Rigualt Parés, que morí santament a París el 20 del passat Gener. Fou un entusiasta i incansable en fer millores en aquesta església, no tan sols en el temps en què estigué de Rector sí que també essent fora, puig en sos temps acabà les obres del campanar i feu fondre les campanes velles, fent-ne una de nova i comprant-ne una altra; obra seva també fou l’adquisició de les imatges de Santa Quitèria i la Divina Pastora, així com la restauració d’ambdós altars  i el de Sant Sebastià i Mare de Déu de las Donas, etc. etc. Després que fou fora, a una petita indicació meva comprà la vidriera de colors que hi ha en el chor, en la que hi figura l’imatge de Sant Tomàs; pagà el cost de la pintura del campanar i de la Façana de l’Iglesia, comprà després el terreny per a la construcció d’un nou cementiri, etc., i per això recordant-lo vaig fer endolat tota l’Esglesia amb un tumul gran, com en els funerals de primera, convidant les autoritats del poble que hi assistiren i tots els rectors veins en nombre de nou, vingué també la família y el poble respongué omplint de gom a gom l’Esglesia. Se cantà l’ofici de requiem ab acompanyament d’armonium i, al final vaig fer un petit sermó necrològic, donant les gracies a tots els que, havent deixat els treballs, havien vingut a pregar per l’ànima del que fou zelós Rector de Bonastre.”

Deixà resolta la construcció d’un nou cementiri, que constituïa un problema  per a Bonastre. També consolidà la Casa Rectoral.

L’any 1904 s’estrenà un bell domà blau cel  que cobria tot l’Altar Major. (39)

Però el testimoni més destacat de la seva actuació fou la formació d’una generació que sabé conservar i millorar les tradicions religioses. Un altre fruit del seu apostolat fou una sèrie de vocacions religioses que rarament s’han produït després del seu rectorat.

El mateix Francisco Figueras, als 8 anys del seu ministeri sacerdotal, resumia la seva actuació dient: “He procurat en totes les Parròquies complir amb tots els meus deures, ja exercitant la pietat dels fidels, ja fent  millores de notòria importància.”

La seva vida sacerdotal, acabada la seva acció pastoral a la Parròquia de Bonastre el 1906, la continuà durant 20 anys a la Parròquia de Sant Celoni. Morí a Barcelona el 14 de febrer de 1930 i fou enterrat al cementiri de Sant Celoni el dia següent.

No podem acabar aquestes línies biogràfiques sense ressaltar que Bonastre li deu la seva gratitud per un altre motiu molt important al Rd. Francisco Figueras. Fou un home molt afeccionat a la història, i durant  els seus anys d’estança a Bonastre registrà les seves memòries –Consueta de la Parròquia de Santa Magdalena de Bonastre (1899-1905)- on anotà la seva actuació i altres actes que s’anaven celebrant, que constitueixen una vertadera crònica. En dono fe per haver-ne fet una còpia i d’on he anat a buscar informació –gairebé única- d’aquesta època.

També redactà unes Efemèrides de Bonastre en les quals anava anotant els actes més memorables que trobà en els documents de l’Arxiu Parroquial de Bonastre. Destruïda la quasi totalitat de l’Arxiu Parroquial, aquelles efemèrides s’han salvat gràcies a la ploma  d’aquest inoblidable Rector i, després, de la generositat de mossèn Josep Sanabre i família en permetre’m treballar durant molts anys en el seu llegat.

Tenint en compte el gran servei que ens han prestat les pàgines escrites pel Rd. Figueras per a la redacció de les nostres notes històriques ens complaem en constatar la remarcable aportació que prestà el popular mossèn Figueras a la història de Bonastre.

Joan Vilaseca i Figueras
Fill de Bonastre

Nota:
Text íntegre de la síntesi de la ponència presentada a Bonastre en les Jornades “Arnau Estella” d’estudis bonastrencs. 26 i 27 d’abril de 2014

Fonts d’informació i bibliografia

• Llegat de Mossèn Josep Sanabre
• Arxiu Parroquial de Bonastre
• Arxiu Municipal  de Bonastre
• Efemèrides parroquials (Mossèn Francisco Figueras)
• Consueta de la Parròquia de Santa Magdalena de Bonastre (1899-1905) (Mossèn Francisco Figueras)
• Notes històriques sobre l’església i campanar de la Parròquia de SantaMagdalena de Bonastre (Joan Vilaseca i Figueras, 1993)
• 125è aniversari de la benedicció i col·locació de les campanesParròquia de Santa Magdalena de Bonastre (Joan Vilaseca i Figueras, 2003)

Numeracions referencials

• Butlletí Oficial del Bisbat de Barcelona, 1875, pàg. 292: 12a
• Butlletí Oficial del Bisbat de Barcelona, 1884, pàg. 26: 22
• Butlletí Oficial del Bisbat de Barcelona, 1898, pàg. 345: 28
• Butlletí Oficial del Bisbat de Barcelona, 1899, pàg. 24: 29
• Comptes de la Confraria de l’any 1886: 26   
• Comptes de Mn. Rigualt de l’any 1880: 16
• Comptes de l’Obra de l’any 1882: 19, 20, 21
• Consueta 1899-1905: 34
• Crònica: 30, 32, 33, 35, 36 38, 39
• Llibre de l’Església: 2; pàg. 44, 3; pàg. 137, 7; pàg. 143, 17; pàg. 145, 18;   pàg. 147, 15, 17, 18; pàg. 189, 8
• Llibre de la Confraria  del Sagrat Cor de Jesús: 27
• Llibre d’Òbits: any 1864, pàg. 39, 6. Any 1866, pàg. 51, 11
• Llibre Major: 1, 5, 9, 10, 14
• Llibre 2n Importants: 4, 13, 23, 24, 25, 31,37
• Visita Pastoral-Itinerària 1858-1865. Arxiu  Diocesà de Barcelona: 12