Segurament parlar de la festa de Sant Antoni desperti a més d’un records d’infantesa. Possiblement això és degut a què popularment se’l coneix com el sant protector dels animals i, de fet és una sort que arreu dels Països Catalans les festes dedicades a l’abat se celebren amb identitats i criteris marcadament distints. Per tant, i ens hem d’alegrar d’aquestes pluralitats que enriqueixen els costums de la nostra cultura.

Al llarg dels segles i després de que els traginers es fessin molts tips d’espetegar el fuet a l’espinada dels cavalls es celebren encara avui els Tres Tombs. A l’hora de cercar l’origen d’aquests es fa difícil treure’n l’entrellat. Hi ha diverses hipòtesis al respecte però el que està clar és que en cada època, en cada període, els nostres avantpassats van contribuir amb la seva cullerada a la festa. Però, per què tres tombs i no per exemple cinc tombs? Aquí els estudiosos no es posen d’acord. Uns diuen que el dia 17 després de l’ofici el capellà beneïa  els animals que conduïts en comitiva donaven tres voltes entorn d’una creu, prop d’una església dedicada al culte del sant a la ciutat de Barcelona. Mentre els altres apunten que es girava al voltant de l’illa de cases que hi havia a la mateixa església. Davant d’aquestes i altres possibles interpretacions, hi ha qui relaciona els tombs amb els tres gremis que antigament organitzaven la diada: llogaters de mules, traginers de mar i bastaixos  de capçana.  Potser per aquesta raó es manté encara la tradició de que tres cavallers obrin la comitiva guiats per un abanderat. Actualment aquests gremis han quedat fora de servei davant els avenços de la tecnologia; esdevenen, per tant, els tres tombs avui, una mena de trobades on es reviuen antigues pàgines de la història. Tot i que pugui semblar exagerat, amb aquestes manifestacions hom es pot fer una idea  de com treballaven els nostres avis i del perquè agraïen al sant la seva protecció. Un detall a afegir és la llibertat de moviment de la data de la celebració dels Tres Tombs. A la majoria de poblacions l’acte s’ha traslladat al cap de setmana anterior o posterior al dia 17 de gener. Ben mirat, resulta curiós observar com la flexibilitat del calendari ha donat peu a fenòmens com el de les trobades itinerants dels neocarreters això com l’estandarització del seu vestuari.

El costum més llaminer de la data, el tortell de Sant Antoni, era un luxe gastronòmic que permetia als senyors llepar-se els dits a taula. Per contra, sort en tenien en part la resta de població anant a buscar a l’església el pa de Sant Antoni, que diuen, tenia la virtut d’allunyar la pesta i de guarir d’altres mals a persones i animals, encara que fos força indigest. El que venia més a gust era  la matança del porc que garantia l’alimentació de tota la família durant una bona temporada. És per això, que l’advocació al sant ve a ser com una ofrena per preservar l’espècie i, més, quan s’han consumit part de les reserves. De fet hi ha un refrany que recull tota la saviesa popular sobre el tema:

Per sant Antoni de gener mitja palla i mig graner i el porc encara mig sencer

Segons antics llibres, aquest animaló del que s’aprofita tot, era rifat a la ciutat de Barcelona i a altres llocs pel sosteniment de l’orde dels Antonians que acollien i aïllaven els leprosos a partir dels calerons que arreplegaven amb la rifa. Segueix avui encara la tradició a Molins de Rei per sufragar les despeses de la festa. Però ¿per què l’advocació a sant Antoni i no a un altre sant? Possiblement aquí trobem la resposta en una de les llegendes que se li atribueixen. Segons s’explica, una vegada una truja se li va acostar amb un garrinet que portava agafat per la boca, el qual no podia caminar perquè només tenia tres potes. El sant en veure’l va beneir-lo i a partir d’aquell mateix instant va curar el porquet. D’aquí que sovint se’l representi en les imatges de culte acompanyat d’un porquet.

En molts indrets la diada de sant Antoni dóna entrada al cicle del Carnestoltes, com un cop més cita la poesia popular:

Per sant Anton Carnestoltes són