S’ha escrit, en parlar de la joguina industrial, que aquesta tingué tres grans èpoques: la primera arrencà els darrers vint anys del segle XIX i és conseqüència de la Revolució Industrial, l’explosió demogràfica i l’estandarització fabril. Aquesta etapa acabà al període d’entreguerres dels dos grans conflictes mundials. Llavors, el llautó litografiat, la porcellana, el cartró i la fusta serien substituïts per un únic material, fill de les indústries petroquímiques: el plàstic. La crisi del petroli i els nous valors culturals dels fills de la generació del 68 van renovar el panorama mundial de la joguina a l’entorn de la dècada dels vuitanta. El 1984 arriben a l’Estat espanyol els dos primers microordinadors de consum massiu: el ZX Spectrum i el Commodore 64. Els nens ja no volien andròmines plàstiques, preferien ser hipnotitzats per la màgia d’una pantalla que emetia cants de sirena encabides en primitius xips de so. Pacman, Super Mario i Tetris eren molt més addictius que una joguina articulada.

Als anys seixanta del segle passat, els nens van començar a jugar amb els soldadets de plàstic dels sobres sorpresa, després van passar als Madelman i els Geyperman, acabant l’etapa tàctil amb els Cliks de Famobil/Playmobil. A mitja dècada dels vuitanta, ja tenien el Commodore 64 farcit de videojocs.

A València, a l’any 1946, Antonio Pérez Sánchez va registrar l’empresa Geyper. El Nadal del 1954, Geyper va presentar el primer èxit: un rudimentari walkie-talkie  fet de dues peces de plàstic unides per un cordill. Poc després va arribar el Cadeko com a substitut del plàstic del Meccano. I, a finals de la dècada dels cinquanta, un tercer supervendes: el Juegos Reunidos, tots els jocs possibles en una sola capsa!

L’èxit més gran de Geyper va ser el Geyperman (1974-1984), un concepte revolucionari adquirit sota la llicència de Hasbro. Aquesta multinacional estatunidenca  havia encunyat el mot action figure per construir un mercat nou: a partir de llavors, els nens jugarien amb ninos de plàstic. Els militaritzats GI Joe eren ninos amb barba i metralladora, però també amb vestits  intercanviables. Anaven amb helicòpter i capturaven comunistes.

Les manufactures del país confegien vestits a mida per als Madelman i els Geyperman  a escala industrial i la joguina dels Països Catalans, triomfava arreu del món. València (sobretot) i Barcelona encapçalaven en aquell anys la indústria del còmic i la joguina.

Si Pérez Sánchez va fundar Geyper, Ramon Carroggio creà Exin, a Barcelona, el 1951. Amb l’excusa de jugar a guerra, aquella generació va desenvolupar la creativitat amb aquelles joguines que avui són criticades per alguns col·lectius, encara que no tots els que hi jugaren, després s’han aficionat a la guerra. La majoria es van declarar  objectors de consciència.

Antonio Pérez Sánchez va morir l’any 2012 a l’edat de 94 anys, però les seves joguines, sobretot los Juegos Reunidos Geyper, encara avui surten en algunes sobretaules, per nostàlgia o perquè realment foren i encara són molt participatius.