“És que sóc així”

Ràdio Molins de Rei

Quantes vegades hem sentit (o nosaltres  mateixos hem pronunciat) la frase exculpatòria per antonomàsia: “És que sóc així”. Aquesta informació és a la vegada un escrit i una trampa: al dir-la estem llançant un missatge que no canviarem –per mandra o per incapacitat -, però el que no sempre sabem  és que com més ho repetim, més reforcem la realitat de la frase.

Aquesta frase ens limita i encotilla, perquè en realitat som com som fins que decidim canviar. Tots som genis, perquè tots tenim a l’abast de la mà la vida i la persona que volem ser, independentment de les condicions de partida. Lentament, el canvi exigirà temps i treball.

El primer pas consisteix a creure que la genètica és el punt de partida i no el d’arribada: a partir dels gens, existeix un univers il·limitat de possibilitats que s’obre davant nostre. Per aconseguir el canvi, el cap i el cos han d’anar compassats, i aquesta  és una tasca àrdua: el nostre cos ha adquirit hàbits als quals el cos s’ha fet addicte, i per aquest motiu la tendència serà sempre continuista. Per exemple, si fa temps que estem patint i un matí ens despertem amb la ferma decisió de deixar de patir, al principi la intenció anirà per un costat i el cos  anirà per un altre.

El cervell processarà la intenció de canvi, però el missatge de resposta que enviarà serà: Val més que comencem  a canviar demà. Per això, no n’hi ha prou de pensar en el canvi: també hem d’actuar en conseqüència. Un bon mètode és despertar-nos cada matí i dedicar un moment a pensar com volem ser. ¿Qui s’assembla a la persona en qui ens volem convertir? Una vegada aclarit, hem de fer l’esforç de sentir-nos com si nosaltres fóssim aquella persona, com si fóssim feliços, forts, lliures. Una vegada hem connectat amb aquesta sensació, aleshores hem de portar el canvi a la pràctica, i no només un dia, sinó diversos, fins a interioritzar el nou comportament com abans teníem interioritzat l’altre. Una vegada aconseguit, sentir-nos forts i lliures serà una cosa automàtica, una cosa que ja formarà part de nosaltres.

El procés descrit és necessari, perquè la bioquímica i la neurociència demostren que cada vegada que aprenem una cosa nova o realitzem noves experiències estem creant xarxes neuronals noves. Recentment s’ha demostrat que el cervell, al contrari del que es creia, sí que crea noves neurones. Per això és important reinventar-se cada dia. Si no, si ens limitem sempre al mateix entorn, a la mateixa vida, l’única cosa que farem, serà reforçar una vegada i una altra les mateixes xarxes neuronals, la mateixa idea del jo. I aleshores només serem genis del nostre passat; perquè justificar actes de la nostra personalitat amb la frase “és que sóc així” significa que ens rendim davant el pes dels hàbits.

Ara que acabem d’aixecar-nos, fem l’esforç de reinventar-nos cada dia. Nosaltres mateixos ens ho agrairem.