L’any 1188 Alfons I de Catalunya i II d’Aragó encarregà al  jueu Joan dels Molins la construcció d’un rec que portés aigua a Barcelona i la construcció d’un casal de dotze moles accionades per aquest. Més tard, l’any 1190, el comte de Barcelona i alhora Alfons II d’Aragó hi instal·là el primer molinenc. Es deia Bernat Cornell, ferrer d’ofici, conegut per Bernat el ferrer, a qui li donà l’encàrrec de mantenir en bones condicions el casal i poder viure-hi. El document reial deia: “Jo et donaré el ferro i el carbó i tu, Bernat, forjaràs els ferros que es necessiten, a fi que hi hagi dotze molins hidràulics, amb la seva roda i les sevs moles, en el casal que té dotze derivacions d’aigua per a fer anar dotze rodes de fusta i aquestes faran anar dotze moles de pedra per moldre”. Molins de Rei li ha dedicat un dels instituts de la població en record seu.

Com que d’aquell lloc on fou construït el casal en deien Matoses, hi ha molts documents d’aquesta època que parlen del casal i dels molins de Matoses i fins i tot més endavant, quan ja era vila, se’n deia, al començament, Vila de Matoses. També en record d’aquest indret, la colla castellera de Molins de Rei ha pres el nom de Matossers.

Així doncs, des de l’any 1190 trobem que ja no solament en Bernat el ferrer  havia acomplert el que el rei li manava, sinó que prop d’ell hi vivien els moliners, els aprenents, els carboners, i d’altres, amb llurs famílies. No eren pas gaires, però ja formaven un nucli de casetes, el primer nucli medieval de la vila, prop dels Molins reials del Llobregat. Tots els documents de l’època, d’aquest lloc, en duien ja Molins de Rei, perquè el rei que n’era l’amo, com també ho era de moltes de les terres que envoltaven Barcelona i el que féu, fou anar-hi assentant establiments.

És difícil saber quantes cases formaven la vila a principis del segle XIII. Les diverses fons parlen  que l’any 1208 ja eren d’entre vint i vint-i-vuit cases. Aquest centenar de persones (homes, dones, criatures) vivien del conreu del blat, la vinya, l’olivera, les hortalisses, els arbres fruiters i el pasturatge  i tenien petits tallers necessaris per al manteniment dels molins, les cases i els estris de conreu. També la indústria, la molineria, les fargues, el forns de calç i de terrissa i també la construcció.

Tots els veïns  pagaven rendes als Comtes-Reis per l’habitatge, per l’hort, per la vinya, etc; eres súbdits directes del reu, no pas de cap senyor feudal. No eren privilegiats o exempts d’impostos, ja que suportaven fortes càrregues tributàries i la servitud de permanència a la terra que conreaven, encara que, d’altra banda, tenien també com a contrapartida la defensa i  seguretatdirecta del rei. Parlaven la llengua catalana, nascuda del llatí vulgar o parlat, posat en contacte amb d’altres elements lingüístics, és a dir, una llengua  del grup de llengües romàniques.