En aquesta tercera part  de la Memòria redactada pel Secretari interí de l’Ajuntament el Sr. Josep Buscall Roca del dia 16 d’abril del 1931, dos dies després de  la proclamació del la segona República Espanyola, continuarem amb els punts més importants de l’exercici  de 1931.

En aquells anys hi havia els Cementiris Catòlic i Lliure, i tenint en compte la situació topogràfica dels mateixos la Corporació prengué els següents acords:

Convertir el Cementiri Catòlic en Cementiri Municipal i, així, es posarà aquesta inscripció  a la portada del mateix, suprimint, a l’ensems, la creu, símbol d’una confessió religiosa. 

Abolir el cementiri Lliure i traslladar les despulles dels tres únics difunts inhumats en el mateix, al Cementiri Municipal.

L’obra fou encarregada a l’Arquitecte Joan Gomà, a més  es col·locà a la façana l’escut de la Vila, fabricat en pedra artificial i el rètol en carborúndum.

Degut a l comerç intens de la nostra Vila, li era del tot convenient comprar amb una bàscula pública municipal i, a tal fi, fou celebrat un concurs entre fabricants, acordant acceptar l’oferta presentada per la Casa Pibernat de Barcelona, d’una bàscula, de força 20 tones, impressora en totes les xifres al quilo, tipus especial per a pesar carros i camions, i per la quantitat de 6.ooo pessetes, quedant la mateixa garantida per cinc anys.

Les obres d’instal·lació i construcció de la caseta tingueren lloc a la plaça de la República (després, plaça d’Espanya i, ara, de la Bàscula).

Com a apèndix consten les gestions de la prolongació del carrer Pi i Margall. Un altre projecte, a més de comprendre dita prolongació, s’amplià un altre carrer que al llarg del Canal de la Infanta, unirà el carrer de Monturiol amb la prolongació del carrer de Pi i Margall i, en el seu dia, amb l’avinguda de València.

En fer tots aquests vials, el problema era les alineacions i rasants  per haver-hi cases i terrenys. Després de diverses reunions amb els propietaris afectats es van entendre les millores i es signaren les actes de cessió del vial i conformitat amb el projecte.

S’urbanitzà la plaça de Catalunya procedint-se a millorat i igualar el seu paviment i el perímetre  de la mateixa voltat de truanilla  i fent les obres complementàries per a garantir les plantacions. 

Per tal d’evitar el perill constant per la manca de protecció  al carrer del Bruc que  el veí Rec li representava i aprofitant les ofertes dels propietaris interessats es projectà el mur de contenció, que permetrà fruir de la plena amplada del carrer i rectificat la rasant, posant a més la barana de protecció.