En aquesta segona part  de la Memòria redactada pel Secretari interí de l’Ajuntament el Sr. Josep Buscall Roca del dia 16 d’abril del 1931, dos dies després de  la proclamació del la segona República Espanyola, continuarem amb els punts més importants de l’exercici  de 1931.

Es tracta el tema  de la casa del Sr.  Josep Barba Bofill. El seu propietari tenia drets adquirits de servituds de vista i atans de sobre el pati o jardí  de les Escoles actualment propietat del Municipi. Era convenient  l’anul·lació de dites servituds. A tal finalitat, i previ informe de l’Arquitecte municipal es trobà la solució, a la qual va conformar-se el Sr. Barba, que anul·lava les servituds i consistia en construir per compte de l’Ajuntament, en propietat del Sr. Barba, un pati interior de llum (que avui es pot veure, amb la pintura a les parets  que donen al pati de l’escola d’uns finestrals i amb el nom Barba).

En relació al Grup Escolar, en vista del considerable augment de la matrícula escolar, i no poder atendre degudament els Professors la missió  pedagògica que tenen encomanada, tota vegada que algunes Seccions estaven integrades per més de 100 alumnes, l’Inspector Provincial de 1a Ensenyança, en la visita que realitzà en els primers dies del nou règim, indica que l’Ajuntament la necessitat urgent d’ampliar la Secció de la Graduada.

Havent-se creat les dues Seccions més, i nomenats els Professors respectius, fou del tot necessari habilitar les aules, les quals provisionalment foren instal·lades en els baixos de l’edifici, adquirint-se seguidament el material i mobiliari. S’instruí a Joan Gomà, arquitecte municipal, el projecte d’ampliació de l’edifici. (En els plànols de la Memòria de l’any 1931 es pot veure la planta del pis amb 4 classes per a 45 nens a la part esquerra i 4 classes per a 45 nenes a la part dreta i, a la part central el saló d'actes que donava al carrer Rubió i Ors i la biblioteca a la part del pati).

Es veien indispensables els serveis de Correus i Telègrafs, tenint en compte la importància i necessitats creixents de la Vila. En el mes d’agost del 1931  es començaven a fer les gestions, les quals foren coronades per l’èxit, havent estat nomenat seguidament Administrador Subaltern d’aquesta població l’Oficial de Correus don Jaume Rodón.

Tal cosa exigí  disposar les dependències necessàries i a tal fi, es pensà en l’edifici destinat a Escoles Nacionals en la plaça  de l’Església. Pres l’acord s’encarregà seguidament a l’arquitecte Joan Gomà la confecció del projecte. Una vegada acabats els referits estatges, s’inaugurà l’Administració de Correus i es feren els tràmits per a la instal·lació de l’Estafeta telegràfica, Jutjat i Dispensari. A l’habilitar decorosament l’antic edifici de les Escoles Nacionals per a Correus i Telègrafs, fou precís anul·lar les dependències de Dispensari d’urgència que existia, en les mateixes, que per altra banda no reunia cap mena de bona condició.

Conseqüència d’això, i cercant solució definitiva per a dir servei, es va decidir instal·lar-lo a les cases de propietat del Municipi que fan partió amb la Casa Consistorial, i amb front al carrer de Macià (carrer Major). S’aconseguí d’aquesta manera trobar lloc suficient pel Dispensari i infermeria, decidint-se al mateix temps, traslladar-hi el Jutjat municipal, actualment en pèssimes condicions.

Altra cosa endemés s’aconsegueix, i és rectificar l’alineació de dites cases, que embarassaven el carrer de Macià precisament en sa cantonada amb la plaça de Catalunya, facilitant ara extraordinàriament la circulació per dit vial.

Últimament s’ha decidit destinar el primer pis de dita construcció per Oficina municipal, altre assumpte indispensable i de solució inajornable, i el segon pis a estada dels Agutzils. El Jutjat i el Dispensari ocuparien  la planta baixa.