Les avellanes són molt riques en vitamina E, que és  antioxidant, prevenint l’envelliment i procurant un bon estat de la pell. El seu contingut en greixos és elevat, tal com correspon a la majoria de fruits secs, la qual cosa fa que tinguin un poder calòric molt gran. No obstant, els greixos d’aquest fruit procedeixen de la seva riquesa en àcid oleic, per la qual cosa, a diferència del què ens subministren la majoria dels aliments d’origen animal, són greixos vegetals molt  adequats per a rebaixar el nivell de colesterol. Les avellanes són molt riques en minerals, principalment magnesi, potassi i calci, per la perfecta conservació dels nostres ossos, posseeixen també àcid fòlic, un element que preveu malformacions en els fetus i la seva falta ocasiona desordre intestinals o un cabell prematurament canós.

Les avellanes, segons la tradició irlandesa, constitueixen el símbol de la saviesa, de manera que transmeten aquesta propietat a les persones que se les mengen. Els buscadors d’aigua o els buscadors de metalls solien utilitzar una branca d’avellaner perquè els guiessin en  la seva recerca. El vesc que creix sobre les branques de l’avellaner se’l considera que protegeix contra les nits de bruixeria. 

Les figues són més riques en calories. Resulten magnífiques per a donar energia durant els freds de l’hivern. Són molt riques en fibra pel que regulen el trànsit intestinal. El seu gran contingut en ferro i en vitamina B i C les fa molt adequades per a la fabricació dels globus vermells, molt necessaris per evitar l’anèmia. D’igual manera, contenen molt de potassi, un mineral que resulta imprescindible per a regular els líquids corporals i per a controlar el ritme cardíac, el sistema nerviós i la producció de massa  muscular. Les figues seques són extremadament energètiques: 250 kcal per cada 100 grams. La riquesa en calci de les figues seques és enorme en comparació de les figues fresques, per la qual cosa són molt adequades en el creixement i per a prevenir l’osteoporosi. Resulten molt nutritives per als nens i per als esportistes, especialment el “pa de figa”, format per aquests fruits, una vegada secs, barrejats amb ametlles. Una combinació més antiga i fàcil de preparar és el “torró de pobre” que  consisteix en obrir  una figa seca per la meitat i introduir un aglà dolç en el seu interior. En cas de no disposar d’aquest se substituïa per una ametlla pelada. Per conservar  les figues fresques, arreplegades a l’estiu i tardor, i aprofitar-ne totes les virtuts, inclús incrementar-les quan arribi l’hivern, s’han d’assecar sobre canyissos al sol. Després s’han de guardar en recipients de cartró o fusta ben secs.

Les figues tenen un paper fonamental dins de la mitologia clàssica. La figuera  estava considerada com un arbre sagrat pels romans, especialment dedicat al déu Bacus. Hem de tenir en compte que una figuera era l’arbre on reposava la lloba que alletava a Ròmul i a Rem. En les festes importants, s’oferien les figues com a ofrena als qui visitaven una casa i  en molts escrits d’aquesta cultura  apareixen contínues referències a aquesta fruita.