Aquest és el comentari de moltes persones en veure’l arrapat en aquella paret tan vertical. Immòbil fins que no detecta la nostra presència. El seu aspecte desperta el rebuig de molta gent, que els té una autèntica fòbia. Una aversió que en força ocasions va acompanyada d’autèntics atacs de pànic al detectar la seva presència. Evidentment si aquesta reacció respon a un instint atàvic de repulsa poca cosa podem fer-hi, excepte dissuadir l’animal de la seva presència amb bones maneres i sense ocasionar-li cap dany. Però abans d’això, permeteu-me que us expliqui qui és el dragó comú i les bondats del nostre incomprès protagonista, sent el seu nom científic Tarentola mauritania (en castellà: Salamandra común).

Aquests petits sauris de complexió robusta són principalment nocturns, tot i que poden mostrar-se actius en hores diürnes. Són bons trepadors gràcies a què posseeixen en els dits uns coixinets adherents. Els dits són plans i voluminosos, amb els quals, a manera de ventosa, es desplacen en vertical per qualsevol tipus de superfície. Els ulls, de color daurat, amb les pupil·les en forma vertical, anuncien una falsa agressivitat, ja que aquest petit sauri resulta inofensiu.

Són abundants en l’àmbit rural, però també es troben còmodes en ciutats, on ocupen les esquerdes de les parets, tant al carrer com a les terrasses de les cases. Dipositen els seus ous sota pedres, escorces d’arbres, esquerdes, drenatges de murs, etc. En posen un o dos, de closca dura, amb una incubació que oscil·la entre els 44 i 75 dies, depenent de la temperatura.

A la primavera estableixen els seus territoris de caça a prop d’alguna font de llum, com un fanal o un aplic de llum.

La presència del dragó comú és molt beneficiosa per a l’ésser humà. És un aliat natural de les persones pel que fa al control de plagues d’insectes que s’instal·len a la llar. La dieta de la seva alimentació es composa bàsicament d’artròpodes: escarabats, arnes, papallones, mosques, mosquits,... motiu pel qual solen estar  prop de les fonts de llum artificial, i evita que puguin convertir-se en una plaga. Per exemple, resulta molt eficaç en la lluita contra els mosquits, inclòs  el tigre, perquè aquests detecten la seva presència per l’olor i prefereixen  canviar d’aires.

Qui, en un moment o altre, no n’ha trobat un dins de casa. És probable trobar-ne un dins de l’armari, però això sens dubte no té res a veure amb la falsa creença que s’alimenten o trenquen la roba. Al contrari, segur que estan a l’aguait d’alguna de les arnes que si espatllen la roba.

Avui dia, les fumigacions contra la proliferació de mosquits, són causa assenyalada com  perjudicial per a la seva conservació. Al contrari del que passa a moltes cases de muntanya on els dragons comuns són acollits com si fossin animals de companyia curiosos perquè els seus inquilins saben que amb ells a casa els paràsits de la llar minven.

Una recomanació: no els fem fora a cops d’escombra quan treuen el cap. Procurem intentar buscar la convivència en benefici comú, el que el científics anomenen simbiosi.