Molts nens fracassen en l’aprenentatge i s’avergonyeixen de no ser capaços de fer les deures  de l’escola. Els hauríem d’ajudar.

La tasca del professorat és molt difícil; possiblement no tenen ajuda per part d’alguns pares i també de les administracions. Per això els pares, si volen ajudar els seus fills, haurien de col·laborar amb els docents de l’ensenyament.

Per altra banda, els mestres haurien de concentrar-se en un objectiu: ensenyar als nens a llegir, escriure i comprendre un text correctament. Les últimes estadístiques gens favorables ens indiquen que les programacions fan valorar molts altres aspectes deixant els més essencials i fonamentals. Però els que diuen  entesos en la matèria després  procuren carregar els neulers als altres estaments i persones.

Avui dia, cada vegada més, com si fos un déu del segle XXI, tots hem caigut en el fenomen de la informàtica. I sembla que no es pugui treballar ja amb el llapis, goma i llibreta. Aquests contacte manual amb el paper ha passat a ser un contacte virtual. Aquella sensació d’anar expressant en el paper blanc vivències, exercicis i activitats, ara només les veiem a la pantalla i després en una lletra que és totalment impersonal. No vull dir pas, amb  això, que no hem d’incorporar a l’escola les noves tecnologies, però sí, que aquestes noves tecnologies no facin perdre el contacte amb les eines que s’han fet servir des de l’invent de l’escriptura.

Moltes vegades els treballs presentats són molt bonics perquè l’ordinador inclús corregeix  faltes d’ortografia que, a l’hora de la veritat, en escriure a mà, els resultats són cada vegada  més lamentables.

Amb l’ordinador, l’escàner, la impressora,... hem aconseguit que es facin treballs d’impremta, però en molts casos quan, després preguntem sobre el treball presentat, molt ben presentat per cert, no saben respondre res. Per això són molts els que demanem que entre tots ensenyem als alumnes a llegir, escriure i comprendre com ens ensenyaren a fer-ho a nosaltres. Potser no estaran tan ben presentats, però amb l’esforç i la dedicació compliran una etapa d’entendre i comprendre més bé tot el que fan.

No estic en contra de les noves tecnologies però, aquestes, com totes les innovacions, no ens han de fer arraconar les tècniques que han perdurat al llarg dels segles. Així, aquest escrit, que ara escolteu, és fet a l’ordinador, però abans l’he fet a mà, corregint i afegint el que he cregut necessari. Aquest contacte de la mà amb el paper mentre les idees van fluint i omplint espais no l’hem de perdre mai.

Federico Mayor Zaragoza, que va dirigir la UNESCO del 1987 al 1999 amb gran entusiasme i coneixedor del món dels infants, va revelar: “Hem estat sotmesos a una gran pressió  perquè diguem que tot nen ha de tenir un ordinador. I jo contesto que no. Tot nen ha de tenir primer una mare, després un pare, un mestre, un llibre, i només en cinquè lloc un ordinador.”

Crec que no és necessari afegir-hi res més