A les famílies actuals, multigeneracionals i d’estructures diverses, els avis i les àvies en són uns grans protagonistes. Estan encarregats de tenir cura dels seus néts i nétes, però la seva tasca va molt més enllà. Són mediadors dintre de la família, model d’envelliment i representants de l’amor incondicional.

Els néts són per als avis una font de satisfacció, perquè amb ells ja no tenen obligacions educatives, sinó únicament el plaer d’amanyagar-los. Els néts són els que diuen als avis de manera més explícita com els estimen i els grans són les persones que tenen més temps per escoltar-los. Els infants tenen una gran confiança en els seus avis i àvies.

Els avis i les àvies solen ser defensors dels seus néts i de les seves nétes i reflecteixen una imatge d’amor diferent, ja que les criatures els donen l’oportunitat d’estimar més lliurement i de recarregar les seves fonts d’energia en una etapa de valoració difícil en l’ésser humà.

Els avis i les àvies cobreixen les necessitats dels seus néts i  de les seves nétes amb responsabilitat i esdevenen els millors “mainaders”, “mainaders de luxe”, perquè són la millor companyia, atès que fan que les criatures se sentin segures i molt estimades.

Quan els infants van creixent, són escoltats i compresos de manera pacient per les àvies i els avis. Amb elles i ells comparteixen els seus dubtes i se senten protegits davant de situacions desconegudes, perquè poden disposar de l’experiència de vida d’algú que ha viscut una colla d’anys.

No hi ha cap conte millor que el que explica un avi o una àvia, perquè les persones grans són narradores expertes. Els contes de les àvies i dels avis són fantasia i realitat alhora, són relats magistrals que parteixen de la seva pròpia experiència de vida, rica i directa. Els avis i les àvies sobreviuen mitjançant la seva descendència, per la qual cosa els processos d’identificació van més enllà de l’estricta relació entre  pares i fills. Projecten les seves il·lusions en els néts i les nétes, com també les seves actituds, els seus gestos, els seus hàbits... En definitiva, la seva pròpia història.

Les vivències  que  les àvies i els avis expliquen sobre la vida dels seus fills i filles (els pares i les mares) quan ells també  eren criatures, fa que els infants interioritzin un sentit de continuïtat de la família i acceptin que els seus progenitors també són humans, i així s’hi poden identificar. D’altra banda, els néts i les nétes representen per a les àvies i els avis el nexe entre el passat i el futur en la dinastia de la família, els recorden com eren ells com a pares, què van viure quan feien de fills i filles, què van sentir respecte als seus pares i mares, etc. Tot això succeeix si conviuen avis i néts.

Els avis i els néts poden realitzar moltes activitats junts. La lectura en veu alta. Compartir llibres diversos, així es despertarà en els infants l’interès per la lectura. Els podran explicar paraules que les criatures desconeixen, la qual cosa  els  servirà per ampliar el vocabulari. Aprendran frases fetes pròpies del lloc que es transmeten  per via oral i afectiva, a la vegada.

Les excursions, els llargs passejos o les visites culturals. Amb la motxilla preparada, avis i néts aniran al zoo, a la platja, a pedalar amb bicicleta a poc a poc, a recollir móres per fer melmelada o a qualsevol museu o exposició en els quals actuaran com a excel·lents guies, perquè hi aportaran tota la seva experiència.

Els jocs tradicionals. Les cartes i el parxís són alguns dels jocs preferits dels avis, i els néts també en  podran aportar   uns altres de més actuals. Ajudaran l’àvia a cuinar quan prepari el dinar, un berenar sorpresa o uns postres especials.

Els avis i les àvies ensenyaran als seus néts i nétes a conèixer les seves arrels. Poden explicar als infants l’àlbum familiar que conté aquelles fotos en les quals apareixen els seus pares, els seus besavis, tots els seus antecessors i ells mateixos.

Els costums socials saludables i divertits.

La relació entre avis i néts, a diferència de la relació entre pares i fills, té la virtut de no estar emmarcada en un objectiu educatiu, i, en despreocupar-se’n, els avis intenten donar als seus néts aquelles coses que als seus propis fills potser els van negar.

Resumint. Què són els avis i les àvies per als néts i les nétes?  Són un suport emocional; un oferiment d’amor incondicional; una gran ajuda en moments de crisi; un pont entre pares i fills; un reductor de tensions entre pares i fills; uns companys de jocs; uns historiadors i conservadors de la biografia familiar; uns models d’envelliment i de relacions familiars. En definitiva, unes peces molt importants per a la nostra relació familiar i social que hem de preservar, cuidar i, sobretot, respectar amb molt d’amor.