Com era lògic, essent el nostre Col·legi un col·legi religiós, l’ensenyament i els coneixements sobre el catolicisme esdevenien d’una importància destacada. La seva programació era metòdica: es començava al matí en  entrar a classe resant tots els dies un parenostre, un avemaria i un gloriapatri; després venia l’hora d’aprendre la doctrina cristiana i la història sagrada, segons la classe; a la tarda, cap a les set, amb els pensionistes, a la capella es començava a resar el sant Rosari. El mes de maig es feia el mes de Maria, d’acord amb l’esperit marianista i de la Sagrada Família de la Institució. A la capella i a les classes es muntaven altars amb la imatge de la Verge, voltada de flors, que els alumnes portaven de casa seva, i es resaven i cantaven cançons marianes. “Venid y vamos todos, con flores a María...”

També es preparaven els alumnes més petits per fer la 1ª Comunió. Els dissabtes hi havia confessió general per a la comunió del diumenge.

Els diumenge i festes de guardar s’anava a missa, a les 11 del matí, a la capella, acabada d’inaugurar. I després es projectava una pel·lícula a la sala d’actes. Per la gran festa del Corpus Christi, tot el col·legi anava a la processó, que es feia pels carrers de la vila, encapçalats per un pendó, que portaven els congregants. Davant del col·legi s’erigia un altar i al llarg del carrer, una gran catifa de flors, llavors en dèiem alfombres.

La congregació mariana, els congregants de la qual eren nois de deu anys en amunt, es distingien en els actes religiosos per portar una cinta de roba  de color blau amb una medalla penjada al coll, d’alumini, ovalada, on hi havia gravada la imatge de la Verge Immaculada.

Cada any, el 8 de desembre, amb motiu de la Puríssima es celebrava una festa religiosa molt lluïda. Els congregants estaven situats en un lloc preferent al pati, davant de la Verge.

Per gaudir del lleure dels diumenges, a part de la pel·lícula religiosa o d’aventures, també hi havia al petit pati cobert un futbolí i jocs de taula.

Per donar més solemnitat a les festes religioses del col·legi es formà un cor, després de provar si el timbre de veu de cada noi era l’adequat per al cant.

Aquest cor infantil actuava en la processó  del Corpus Christi, enmig de les dues files que fèiem  en la processó. També prenia part destacada en el mes de Maria. L’actuació de final de curs, amb tots els grups classe, tampoc faltava i era molt reeixida   l’assistència per part de pares i familiars.

Els dissabtes, al matí, hi havia classe. Els dijous, a la tarda, sortíem a la muntanya. Era necessari que els nois estiressin les cames i donessin salts i respiressin  aire més pur, encara que en aquells temps no estava encara tan contaminat. Gaudien de la pròpia natura. A més es feien excursions a diferents indrets.

Cada setmana, en un dia diferent segons el grup, es donava classe de gimnàstica sueca.

Un lligam entre el col·legi i els pares era la permanent comunicació mitjançant un butlletí de qualificació  personal de l’alumne. Aquest canal permetia als pares conèixer els progressos que feien els seus fills en l’assimilació  de coneixements que rebien i, en cas contrari, esbrinar la deficiència del rendiment per corregir-la.

Quan un noi aconseguia sobresortir, tant en conducta com en estudi, durant un mes, era nomenat per al quadre d’honor, que s’exposava a l’entrada del col·legi per al coneixement i estímul de la resta d’alumnes.

Quan s’acostava l’acabament del curs, es feien, els últims dies, uns exàmens generals de totes les assignatures cursades. Llavors era el moment veritable de  saber si el noi havia gastat  els colzes estudiant i fent problemes d’aritmètica, puix  l’avaluació total demostrava més o menys el seu aprofitament.

Als mereixedors de l’esforç fet se’ls donaven diferents guardons: Diplomes per als més destacats, medalles i bandes.

El curs acabava el 15 de juliol. L’últim dia es celebrava fent una festa molt lluïda. Hi eren presents la comunitat religiosa, els professors, pares i familiars. Durant el seu decurs es distribuïen els premis.

Una altra festa important era el 27 de novembre. Sant Josep de Calassanç, patró dels mestres. Aquesta festa literàrio-musical era molt més selecta, a la qual assistien les primeres autoritats locals i religioses de la vila. Es recitaven poesies, es cantaven cançons i també hi era convidat algun quartet de corda, que feia les delícies de les autoritats de les primers files i potser no tant dels nois de les últimes files.

Nota:
Publicat a la revista DIÀLEG Número 26, 2n Trimestre 2003-2004.