Molins de Rei, 6 de desembre 2005

David Godall
Alcalde de Bonastre

El fenomen de la recuperació de la nostra memòria històrica ofereix dia a dia nous episodis, des d’iniciatives polítiques fins a l’aparició de nous llibres, la producció de pel·lícules, la revisió de judicis o el descobriment de fosses comunes. El rastre de la guerra i de la dictadura  implantada pels vencedors continua sent viu. El record de tants horrors ha marcat dues generacions: els fills de la guerra i els de la postguerra. Potser és dur acceptar-ho, però hauran de passar encara molts anys per arribar a l’oblit.

Tota aquesta informació (incompleta, com sempre és tota informació), recollida al llarg dels dos últims anys, que et faig arribar, voldria que l’Ajuntament de Bonastre, que presideixes, en fos informat, se la fes seva i que els que ja fa molts anys que romanen en l’oblit, aquells morts republicans que en les nostres muntanyes, camí de retirada, foren abatuts, deixats a la intempèrie i alguns cossos, recuperats, 18 concretament, que reposen anònimament sota terra en el cementiri de Bonastre, amb l’únic senyal d’una creu de ferro i unes flors de plàstic, indicant el lloc on foren dipositats, però sense res més que els recordi, tinguessin una placa recordatori. Com  t’he citat més amunt, aquesta iniciativa ja l’han pres altres ajuntaments i, inclús, la Generalitat ha dictat unes normes  a seguir.

Esperem que podem veure col·locat aquest monòlit i, si fos possible, amb els noms dels soldats republicans sepultats. Cas de no trobar-se documentació a la Parròquia, amb una placa  genèrica. La Història d’un poble és digna, malgrat les desgràcies, si els que la continuem, pensem que n’hem de deixar constància.

Joan Vilaseca i Figueras
Fill de Bonastre